El tràfic de cocaïna a Europa es quadruplica en 10 anys

Brussel·lesEl tràfic de drogues és un problema creixent a la Unió Europea i una de les grans preocupacions de la Comissió Europea, que aquest dimecres ha presentat un pla per mirar de posar-hi fre. Brussel·les adverteix que les conseqüències de l'augment d'aquesta activitat il·lícita afecten directament la qualitat de vida dels europeus i la seguretat dels seus barris, sobretot a la dels més populars. "La lluita contra el crim organitzat i les xarxes de tràfic de drogues és una prioritat de la Unió Europea, dels seus estats membres i socis internacionals", assenyala el comunicat de l'executiu comunitari.

De fet, les xifres són alarmants: el 50% dels homicidis estan relacionats amb tràfic de drogues i hi ha hagut 6.200 morts per sobredosi el 2021, l'últim any del qual se'n tenen dades. A més, en només deu anys, del 2011 fins al 2021, la quantitat de cocaïna que s'ha traficat dins de les fronteres de la UE ha incrementat en un 416%, fins a arribar a les 303 tones. I tota la quantitat de diners que generen les xarxes de crim organitzat, incloses les relacionades amb el tràfic de drogues (que en són un 40%), suposa l'1% del producte interior brut del bloc europeu. És a dir, uns 139.000 milions d'euros.

Per aquest motiu, la Comissió Europea ha publicat un conjunt de línies mestres a seguir per lluitar de forma més eficient contra el tràfic de drogues. Aquestes són les línies principals:

Coordinació entre ports europeus

Els ports són el lloc per on passa la major part de droga que entra a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea, en les instal·lacions portuàries se'n requisa fins al 70% del total. A més, a les clavegueres d'algunes de les ciutats amb grans ports, com Anvers (Bèlgica) o Tarragona, és on se'n detecta més, sobretot pel que fa a la cocaïna. Per això, el pla de Brussel·les vol augmentar la coordinació entre els principals europeus i tirarà endavant la nova Aliança de Ports, que vol ser una plataforma que faciliti el traspàs d'informació entre infraestructures portuàries.

D'altra banda, Brussel·les també vol que les administracions estatals, regionals i locals augmentin el pressupost destinat a la lluita contra el tràfic de drogues als ports. A més, la Comissió Europea vol oferir més eines i equipament a les instal·lacions portuàries, i tirarà endavant una sèrie de recomanacions als estats membres sobre com combatre-hi aquesta activitat il·lícita.

Col·laboració entre els estats

Una altra de les obsessions de Brussel·les és que els cossos de seguretat i de defensa dels diferents estats membres cada vegada comparteixin més informació i recursos. Per avançar en la coordinació a l'hora de perseguir organitzacions criminals, s'impulsarà un sistema d'alertes a l'espai Schengen relacionat amb el tràfic de drogues, per tal que tots els països tinguin constància de les confiscacions que han fet la resta d'estats membres i puguin estar més amatents.

Treballar amb països tercers

Una altra de les línies del pla comunitari és combatre la xarxa del tràfic de drogues en el seu país d'origen, amb més acords i col·laboració amb tercers països i aliats internacionals. Així, defensa la Comissió Europea, es podrà ser més efectiu per combatre les organitzacions des d'allà on operen de forma principal i exporten després cap a la UE.

Més eines de control

Brussel·les també oferirà eines informàtiques als estats membres per traçar millor els casos de tràfic de drogues que puguin tenir dins de les seves fronteres i durà a terme un mapa europeu que reculli totes les organitzacions criminals. També organitzarà una conferència amb alts dirigents estatals l'any que ve per posar en comú l'estratègia contra el tràfic de drogues i vol augmentar el pressupost de la recerca destinada a millorar la seguretat dels europeus, sobretot la relacionada amb aquesta activitat il·lícita.