La transformació clau d'Erdogan a Israel: de la mediació a l'atac

IstanbulTurquia, amb un Erdogan que vol autoproclamar-se pare dels musulmans, viu molt de prop el conflicte entre Israel i Palestina. Mentre les reivindicacions contràries als atacs contra el poble palestí se succeïen a la principal ciutat del país, Istanbul, el president turc sortia al pas amb declaracions pacificadores: “Com sempre diem, no hi ha perdedors en una pau justa”, deia. Un Erdogan poc incendiari i calmat feia justícia a un últim any en què s'havia acostat diplomàticament a Tel-Aviv. Un acostament que, fins i tot, donava pas al nomenament de caps diplomàtics entre països: l'any 2018 Ankara va expulsar l'ambaixador israelià per última vegada, i fins a l'any 2022 no n'havien tornat a tenir. Començava un idil·li que s'allargaria fins aquest mateix octubre: plans de visites mútues i converses amistoses. Fins i tot, quan el conflicte ja comptava amb centenars de morts, Erdogan oferia la seva ajuda: “Turquia està preparada per a qualsevol mena de mediació, inclosos els intercanvis de presoners, si les parts ho demanen”. Però tot va canviar.

A les 19 hores del 17 d'octubre, deu dies després que comencés la guerra, l'atac a l'Hospital Al-Ahli comptava centenars de morts. I com si la Intifada es produís a Istanbul, milers de persones s'aplegaven els voltants del consolat israelià, tirotejaven amb pirotècnia l'edifici i descarregaven la ràbia amb un McDonald's –nord-americà, esclar– que hi ha vint metres enllà. A la ciutat d'Adana, al sud del país, els fets anaven dirigits contra el consolat nord-americà.

Els manifestants, majoritàriament islamistes i seguidors d'Erdogan o de partits afins, no podien entendre com el seu president podia continuar tenint una mínima relació amb l'agressor dels seus germans. Així ho expressava el Ramazan, que mentre protestava davant del consolat d'Israel admetia a l'ARA no poder dormir ni menjar després de la matança: “Com vols que no protestem? Maten els nostres germans musulmans com volen”. Dies abans, en la primera gran protesta convocada per partits islamistes, el Mustafa apuntava directament el president turc: “Tot el que diu Erdogan són paraules buides. Després, sota mà, continua incrementant el comerç i, per tant, dona suport a Israel”.

Les estadístiques ho confirmen: les crisis diplomàtiques no són cap excusa per continuar inflant les xifres comercials. Per exemple, quan es va produir la matança al vaixell d'activistes turcs Mavi Marmara –que protestaven contra el bloqueig a Gaza–, el comerç va continuar prosperant: del 2010 al 2011 va augmentar un 30,7%.

Fora de l'edifici consular israelià, a Istanbul, no tothom era pacífic: desenes de joves emmascarats clamaven a favor de la xaria (llei islàmica) i onejaven banderes negres, el significat de les quals –no queda gaire clar– pot ser tant de dol com de venjança.

Erdogan entenia el missatge: els seus seguidors no el volen veure assegut a la mateixa taula que Netanyahu.

Hamàs, "un grup d'alliberament"

Perquè mentre el líder turc intentava –en principi– pacificar l'ambient, ni els seus ciutadans l'entenien, ni Tel-Aviv creia que podia mantenir la seguretat dels seus funcionaris. A més, les temptatives de mediació per part d'Erdogan no eren vistes amb bons ulls per Israel. I ara que Qatar i Egipte han pogut mediar per a l'alliberament de quatre dones israelianes, Erdogan també ha entès que el seu paper en aquest conflicte no implica muntar una taula negociadora.

Així, de l'actitud conciliadora ha passat a afirmar que “Hamàs no és un grup terrorista, sinó un grup d'alliberament”, en un discurs davant el Parlament turc que ha estat rebut amb indignació a Tel-Aviv. En el mateix acte també va eliminar el viatge a Israel que tenia apuntat a l'agenda i va deixar entreveure com queda l'amistat entre els dos països: “Si Netanyahu hagués tingut bones intencions, les nostres relacions serien diferents, però ara, per desgràcia, no passarà”.

Amb la confirmació als carrers que no donar suport al poble palestí –sense pal·liatius– li pot sortir car pel que fa a popularitat, ja s'ha afanyat a organitzar un gran acte: una pista d'aterratge de l'antic aeroport Atatürk serà el punt on milers de persones escenificaran, aquest dissabte, que el paper mediador del seu president queda enrere i que ara passarà a l'atac. Per això, Erdogan serà cap de cartell i assistirà a la protesta.