Ucraïna desperta el fantasma de la guerra a Transnístria: "Seria molt difícil triar bàndol"

TiraspolSobre la part alta del poble s'hi troben els vestigis de l'església centenària i sacra que va ordenar construir el tsar Nicolau II com a penitència per salvar la vida del seu fill Aleksei, malalt. L'església abandonada ha estat testimoni dels horrors de la Segona Guerra Mundial i dels sagnants enfrontaments del 1992, que van acabar amb la separació de facto de la regió de Transnístria respecte a Moldàvia. Ara els records del conflicte separatista tornen a fer-se presents entre els habitants de Pohrebea, un petit poble transnistrià. El neguit és evident des que Vladímir Putin va iniciar la invasió d'Ucraïna, ara fa sis mesos. A l'abril una sèrie d'explosions que van destruir dues torres de comunicacions i contra un edifici del ministeri de Seguretat van alimentar la por que aquesta regió pro-russa de Moldàvia, independitzada però no reconeguda per la comunitat internacional, comencés a formar part de la guerra que s'estava lliurant en sòl ucraïnès. Com? O bé com una nova punta de llança des d'on Moscou pogués llançar nous atacs contra Kíiv, o com el primer pas cap a una ofensiva encara més expansionista cap a Moldàvia.

Aliocha és un pagès que porta tota la vida vivint a Pohrebea, a 60 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. Com tants habitants de Transnístria prové d'una família de refugiats russos: parla rus, veu els canals de televisió russos i els seus vincles culturals i històrics s'expliquen, sobretot, des de Moscou. Ell té clar que si hi ha una escalada de la guerra que esquitxa Transnístria serà per part del govern de Volodímir Zelenski. “Ucraïna ens vol desestabilitzar. Els soldats ucraïnesos són els que estan atacant Transnístria, mentre que queda clar que Rússia ens vol protegir”, assegura.

Molts pensen així, però molts altres no. Tot i això, mullar-se en contra de la invasió i, com a conseqüència, en contra del Kremlin, és difícil. La repressió i persecució d'aquells que van en contra del discurs de les autoritats de la regió -que reprodueixen tota la propaganda russa- està a l'ordre del dia. I aquesta influència -i control- de Moscou és palpable gairebé a tot arreu. Un cop es travessa el Dnièster, que fa de frontera natural entre Moldàvia i Transnístria, l’alfabet llatí desapareix i deixa pas al ciríl·lic. La música que sona a la ràdio canvia i passa del pop romanès o el reggaeton, molt popular a l’Europa de l’Est, als grups russos. A la televisió, els canals moldaus estan prohibits i són aquells que demostren sintonia amb el Kremlin els únics que es pot veure.

Segons les autoritats moldaves, el nombre de residents de Transnístria que han sol·licitat la ciutadania moldava s'ha "incrementat considerablement" des de l'inici de la guerra a Ucraïna. Alguns fugint de la repressió, d'altres davant la por de ser cridats a combatre a Ucraïna o qui sap on, tal com s'ha rumorejat des que va començar la guerra al país veí.

El control del Kremlin

A Transnístria ara hi viuen unes 500.000 persones, la majoria de parla russa. La regió té els seus propis Constitució, exèrcit, moneda i bandera. El territori, separat de la resta de Moldàvia, té una extensió d'uns 2.170 quilòmetres quadrats, una tercera part de l'extensió de les comarques tarragonines. Per arribar-hi cal superar una infinitat de controls militars, ja que la frontera que porta a Transnístria és una de les més hermètiques i militaritzades d’Europa.

Als soldats transnistrians s'hi afegeixen 1.500 de russos, que s'hi han instal·lat des del final de la guerra entre Moldàvia i Transnístria, durant la qual van intervenir per donar suport als separatistes pro-russos. Tot i que tampoc Moscou ha reconegut mai la independència d'aquesta regió, Rússia actua com una mena de germà gran, que s'esforça a protegir l'statu quo de la zona per mantenir-hi la seva influència. El Kremlin, per exemple, sap que mentre Transnístria continuï amb aquesta independència de facto, Moldàvia difícilment entrarà a la Unió Europea. També actua com una mena de contenció a l'expansió de l'OTAN.

La singularitat d'aquest territori, pel qual transcorre el riu Dnièster, fa que alguns pobles, com el de Molovata, estiguin partits pel mig pel riu i, per tant, una meitat formi part de Transnístria i l'altra de Moldàvia. Els atacs a l'abril a Tiraspol, a menys de 70 quilòmetres de l'entrada de Molovata, han posat en alerta les autoritats, que han reforçat la presència de les forces de seguretat a la frontera amb Ucraïna i han col·locat blocs de formigó i sacs de ciment a les cruïlles. Fins i tot s'hi han observat tancs ocults darrere els matolls, en posició d'atac, a l'entrada de pobles i ciutats.

"Seria difícil triar un bàndol"

La portaveu de l'Ajuntament de Molovata Est -la part moldava-, Irina Reul, explica que tenen problemes amb els passos fronterers: "Les autoritats transnistrianes els tanquen quan volen i de vegades no deixen entrar productes agrícoles a Moldàvia". La tensió, doncs, també s'ha traslladat a les relacions entre Transnístria i Moldàvia, que des que va acabar la guerra no havien protagonitzat cap episodi d'hostilitat o violència. Al contrari, fins i tot hi ha hagut un cert acostament amb més acords en matèria de lliure circulació de persones, educació i transports.

Que la relació entre tots dos territoris estigui ara en risc preocupa la Tatiana, que vivia a cavall entre Tiraspol, la capital transnistriana, i Chisinau, la moldava. El seu marit és moldau i els seus dos fills tenen doble nacionalitat. "Tenim por. Hi ha hagut avisos de bomba a les escoles i ara els meus fills estan estudiant en línia i no saben quan tornaran a classe. Som una família mixta amb passaport rus i moldau, seria molt difícil triar bàndol”, assegura.