Regne Unit
Internacional17/02/2023

Treballadores filipines, esclaves modernes a les luxoses ambaixades àrabs del Regne Unit

Associacions en defensa de les empleades domèstiques denuncien el maltractament sistemàtic per part de funcionaris saudites

LondresDarrere de la façana de luxe del Londres més exclusiu, una vida de misèria i esclavatge. Al 30 de Charles Street, al barri de Marylebone, al centre de la capital britànica, hi ha l'ambaixada de l'Aràbia Saudita al Regne Unit. L'edifici, del segle XVIII, és una de les més esplendoroses mansions en una zona que n'està plena, d'aquesta mena de palauets.

El juliol de l'any passat, el Tribunal Suprem del Regne Unit va emetre una sentència pionera contrària als interessos d'un diplomàtic saudita resident al país. El cas, obert inicialment davant d'un tribunal laboral, havia començat quatre anys abans, quan la ciutadana filipina Josephine Wong, de 30 anys, el va demandar. Wong al·legava que es va veure obligada a treballar per a Khalid Basfar i la seva família en condicions d'esclavitud moderna. El relat que en feia és colpidor, però no excepcional.

La treballadora domèstica va romandre tancada al domicili de Basfar en tot moment des de 2016 fins que va fugir, dos anys després. En aquest temps va ser sotmesa contínuament a abusos verbals i només se li permetia menjar les sobres dels aliments que consumien els amos; l'obligaven a treballar des de les set del matí fins a dos quarts de dotze de la nit, cada dia de la setmana. A més, duia a sobre una alarma perquè pogués atendre Basfar o qualsevol membre de la família a tota hora.

Cargando
No hay anuncios

Josephine Wong havia arribat al Regne Unit des de l'Aràbia Saudita el 2016. Durant els primers set mesos a Londres no va rebre cap salari. Després li van pagar 1.800 lliures (2.030 euros). Quan va poder fugir va presentar la demanda contra Basfar amb l'ajuda de l'associació Kalayaan, una entitat sense ànim de lucre que lluita contra l'esclavatge modern al Regne Unit.

En rebre la demanda, el primer que va fer aquest funcionari saudita va ser invocar la immunitat diplomàtica –el protegeix de qualsevol responsabilitat civil i penal comesa al país on treballa, llevat que l'hi retirin– per desentendre's de la denúncia. Després de tota mena de recursos i quatre anys, el Suprem va dictaminar –creant jurisprudència– que el diplomàtic no s'hi podia escudar. Ara, una vegada més, el cas està pendent de resolució en la justícia laboral.

La punta de l'iceberg

Per a l'entitat que va acompanyar aquesta dona en la seva lluita no hi ha cap dubte. Kalayaan diu que l'esclavitud moderna afecta especialment, però no només, els treballadors domèstics, i que la immensa majoria són dones. Entre el 2017 i el 2021, almenys 13 persones han patit abusos al Regne Unit –s'han documentat i provat– per almenys deu diplomàtics i funcionaris de països com l'Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Brunei i les Filipines.

Cargando
No hay anuncios

"Però es tracta, només, de la punta de l'iceberg", diu a l'ARA Ayesha Mohsin, advocada de l'organització. "Aquest abús té lloc a porta tancada, a les cases de la gent. És aquest context el que també dificulta que les víctimes puguin buscar ajuda, per això és tan descoratjador que el govern no implementi les garanties proposades. Els diplomàtics saben que poden actuar amb impunitat a causa d'aquest fracàs".

A quin fracàs es refereix l'advocada? A la pràctica impossibilitat que les víctimes de l'esclavitud moderna s'acullin al programa governamental que, en teoria, els hauria de donar suport. El NRM (National Referral Mechanims) és el sistema del ministeri de l'Interior que permetria que una víctima d'esclavatge sigui considerada mereixedora de protecció oficial.

Cargando
No hay anuncios

Abans d'això, però, un seguit d'entitats designades pel govern –des de l'Exèrcit de Salvació fins a Kalayaan o Voice of Domestic Workers– han d'estudiar cada cas i aportar les proves perquè el ministeri de l'Interior les avaluï. És el cas de les tretze persones de què s'ha ocupat Kalayaan, referides al període 2017-2021: totes estan ja sota el paraigua de l'administració.

Però aquestes entitats s'han queixat aquesta mateixa setmana de la manca de mitjans que els proporciona el ministeri de l'Interior per investigar els abusos. "Si no s'investiguen, hi ha el risc que les proves s'esvaeixin". I Mohsin afirma que "des de mitjans de desembre de 2022, el sistema s'ha desbordat pel nombre de potencials casos" que atenen. El ministeri de l'Interior del Regne Unit ha admès que en els darrers quatre mesos de l'any passat s'han derivat per a una decisió 4.586 persones.

Dos exemples més

Diwa, mare d'una criatura, va arribar a les illes britàniques el 2018 de la mà d'un altre diplomàtic de l'Aràbia Saudita. Vivia a la casa familiar, a l'oest de Londres: "El diplomàtic li va confiscar el passaport, només menjava les restes de la família. Repartia el seu temps entre la casa del funcionari i una altra propietat d'un parent seu saudita. Va fugir després de recuperar el passaport", ha documentat Kalayan.

Cargando
No hay anuncios

L'Eleanor, per la seva banda, és d'Indonèsia i té una història semblant. Va arribar al Regne Unit amb un diplomàtic del sud-est asiàtic el 2016. L'entitat l'ha ajudat a superar la seva experiència: "Una de les primeres nits, l'amo em va despertar a la una de la matinada. Va entrar a la meva habitació i em va dir que desés la compra. A partir d'aquest moment vaig començar a pensar que potser no era una manera normal de fer la feina". Durant un mes, l'Eleanor es va veure obligada a treballar set dies a la setmana sense sortir de la propietat. No podia tenir telèfon mòbil i li van retirar el passaport. Només es podia rentar amb aigua freda, i d'una galleda.

D'acord amb una investigació oficial del govern britànic, cada any fins a 17.000 treballadores domèstiques vulnerables, moltes d'Àsia i Àfrica, arriben al Regne Unit amb els seus ocupadors. Va ser el cas de Diwa i Eleanor. Totes dues ara estan sota protecció. De moment, els responsables de la seva situació no han rebut cap sanció.