Tres anys de l'acord UE-Turquia per contenir els refugiats: noves rutes i més gent amb la vida en pausa

BarcelonaFa tres anys que la UE va signar un acord amb Turquia per frenar l'arribada de refugiats al seu territori: a canvi de 3.000 milions d'euros Ankara s'havia de fer càrrec de totes les persones que creuessin sense permís la seva frontera amb Grècia i que fossin detectades per la policia. L'acord va ser criticat per les ONG i els organismes de defensa dels drets humans perquè suposava, a la pràctica, legitimar l'expulsió de potencials demandants d'asil, als quals els negava el dret a la protecció internacional. Per al règim de Recepp Tayip Erdogan l'acord va significar una legitimació internacional en un moment en què imposava un fort retrocés de llibertats a Turquia, i alhora li suposava una injecció de recursos per blindar la frontera europea, sobretot en forma de control el trànsit d'embarcacions entre la costa turca i les illes gregues.

"Quan una frontera es tanca s'obre un altra ruta més llarga i més perillosa", denuncien la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i el Consell Grec per als Refugiats (GCR), que alerten sobre com els controls al mar han empès més gent a creuar el riu Evros, que separa Grècia i Turquia. Aquesta ha sigut sempre una zona de pas entre els dos països, però des de la signatura de l'acord UE-Turquia el 2015 el nombre d'arribades s'ha incrementat, així com les situacions de violacions dels drets humans. A més la policia grega obliga milers de persones a retornar a Turquia en expulsions en calent que vulneren els drets fonamentals.

"Quan vam intentar sortir del bosc i arribar a la ciutat la policia ens va detenir i ens van confiscar els telèfons mòbils. Ens van fer pujar en barques i ens van deportar a l'altre costat", explica la Maryam, una refugiada iraniana de 22 anys en un vídeo fet per les dues ONG aquest mes a la zona del riu Evros.

"Creix el nombre de persones que creuen a través e l'Evros, i entre ells hi ha moltes famílies i criatures, i això evidencia la ineficàcia i els riscos associats a les polítiques de tancament de fronteres", alerta Vasilis Papadopulos, del GCR. "Ahir eren els perillosos viatges marítims, i avui és un viatge cada cop més perillós per terra a través de l'Evros. Fora del radar és també el lloc on es perpetren les violacions més horribles dels drets de les persones refugiades. Demà hi ha d'haver una Europa on es respectin els drets humans i les responsabilitats legals dels estats cap als refugiats". Les ONG també es fan ressò del treball del forense Pavlos Pavlidis, que es dedica a recuperar mostres d'ADN i objectes personals de les persones trobades sense vida als boscos de la zona.

Atrapats a les illes gregues

El tercer aniversari de l'acord també està marcat pel col·lapse a les illes gregues, que s'han convertit en uns llimbs per a uns 12.000 refugiats, la majoria famílies amb criatures. Tot i que el pacte preveia que les persones que arribessin a les illes sense permís per entrar a la UE fossin retornades a Turquia, a la realitat aquests retorns forçats –contraris al dret internacional– són més lents que el ritme d'arribades.

"Grècia s'ha convertit en un abocador per als homes, dones i criatures a qui la UE no ha volgut protegir –denuncia Emmanuel Goué, cap de missió de Metges Sense Fronteres (MSF) a Grècia–. El que es va anomenar 'crisi de refugiats' ha obert el camí per a nivells de sofriment humà imperdonables a les illes gregues i al continent". L'ONG denuncia que les autoritats comunitàries i gregues "continuen robant la dignitat i la salut de gent vulnerable, aparentment per evitar que més gent segueixi els seus passos: és una política cruel, inhumana i cínica i s'ha d'acabar".

El camp de refugiats de Vathy, a l'illa de Samos, acull més de 4.100 persones, quan la seva capacitat és de 648. En el cas de Mória, a l'illa de Lesbos, hi ha més de 5.200 persones en un espai previst per a 3.100, segons les dades oficials. Cal no oblidar que en aquests camps hi ha criatures que s'han separat de les seves famílies, dones embarassades, avis, malalts crònics i víctimes de tortures i de violència sexual. En total es calcula que a Grècia hi ha bloquejades més de 72.000 persones. D'altra banda, milers de refugiats del Pròxim Orient i l'Àsia Central han quedat atrapats a Turquia i altres països de la regió "en condicions infrahumanes".