Tres apunts de futur sobre la humiliació de Trump a Zelenski
Kirill Dmitriev, l'assessor de Putin que li fa de pont amb la Casa Blanca, ha definit l'esbroncada de Donald Trump a Volodímir Zelenski d'"històrica". Cal imaginar-se els homes del Kremlin –inclòs el president Putin– enganxats a la televisió, gaudint com qui més de la humiliació pública que els homes de la Casa Blanca li han fet al president ucraïnès. Rússia és la gran guanyadora, un cop més, dels moviments a Washington. Aquesta última frase, convertida en tendència des que Trump va tornar a la Casa Blanca, és i serà catastròfica per als interessos de Kíiv i d'Europa en aquesta guerra.
Dmitriev té raó: l'esbroncada de Trump a Zelenski serà històrica. És bastant probable que el bullying que Trump i Vance han fet al president ucraïnès al Despatx Oval sigui l'escenificació de l'abandonament definitiu de Washington a Kíiv. És bastant probable, també, que el govern nord-americà –que fa dies que intenta provocar Zelenski amb declaracions incendiàries– hagués planificat prèviament que la trobada a la Casa Blanca d'avui havia d'acabar d'aquesta manera. Com a mínim ara Trump té una coartada per complir el que fa temps que insinua: acabar la guerra afavorint els interessos del seu "amic" Putin i castigant el futur d'Ucraïna. "[Zelenski] ha faltat el respecte als Estats Units al seu apreciat Despatx Oval", ha dit el mandatari republicà minuts després que tot saltés pels aires. A ulls de Trump, i d'una part de la societat estatunidenca, ara Zelenski pot ser l'enemic. Surrealisme trumpista que marca el ritme de la política global.
També és interessant subratllar el paper de Zelenski durant l'emboscada televisada. Al principi de la reunió, el mandatari de Kíiv ha intentat respondre amb valentia i amb orgull els atacs i les mentides de Trump i de Vance –actitud, per cert, celebrada a les xarxes socials ucraïneses–. Però durant els últims segons de la trobada, quan la sang ja havia arribat al riu, el mandatari ucraïnès s'ha limitat a estar en silenci. Al final, la seva cara era un poema. La gravetat del moment s'imposava i li devia anunciar una realitat ben fosca: la guerra d'Ucraïna ha viscut avui un punt d'inflexió transcendental i Putin té sobre la taula les millors cartes des que va ordenar la invasió.
Tot Europa, absent en aquesta taula, se'n ressentirà. Tot Europa ha de trobar la manera de reaccionar ja al primer mes (només un!) de mandat de Trump. Els temps han canviat i, com escrivia David Smith a The Guardian, "mai cap president dels Estats Units havia intimidat i atacat d'aquesta manera, i en públic, un adversari i, encara menys, un aliat". La pregunta és: ¿Qui és aliat de Trump?
