Espanya i tretze països de la UE demanen a Brussel·les que actuï contra les lleis anti-LGTBIQ d'Orbán

Brussel·lesLa deriva autoritària del govern de Viktor Orbán està disparant les alarmes a la Unió Europea. L'últim capítol ha sigut una llei aprovada fa una setmana que prohibeix l'homosexualitat a les escoles, però aquest dimarts també s'ha sabut la decisió de la UEFA de prohibir il·luminar amb la bandera LGTBIQ l'estadi de Munic durant el partit que enfrontarà Alemanya contra Hongria. Volia ser justament una protesta contra aquesta llei. Arran d'això, aquest dimarts catorze països de la Unió Europea (Itàlia s'hi va sumar a última hora) han firmat una declaració conjunta per demanar a la Comissió Europea que prengui totes les mesures necessàries per garantir que Hongria no vulnera els principis de la Unió Europea.

"Expressem la nostra més profunda preocupació per l'adopció al Parlament hongarès d'esmenes que discriminen les persones LGBTIQ i que vulneren el dret a la llibertat d'expressió amb el pretext de protegir els nens", signen els governs d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, els Països Baixos, Suècia i finalment Itàlia que s'hi va sumar a última hora. Els signants denuncien que la llei d'Orbán "representa una forma flagrant de discriminació per orientació sexual, identitat de gènere i expressió" i, per això, mereix ser "condemnada". Per tot plegat, insten directament la Comissió Europea, en tant que guardiana dels tractats de la UE, a "utilitzar totes les eines a la seva disposició per garantir el ple respecte a l'estat de dret a la UE, si cal enviant l'afer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea".

De fet, la comissària d'Igualtat, Elena Dalli, ja va anunciar l'obertura d'una investigació contra Hongria per determinar si la llei vulnerava els principis europeus. No seria en cap cas la primera vegada que Brussel·les porta Hongria al TJUE o li obre expedients per vulenrar l'estat de dret. De fet, Hongria i Polònia són els dos únics països de la Unió Europea que tenen activat l'article 7 del tractat i que permet aplicar-los sancions per vulneracions dels principis democràtics i de l'estat de dret. En últim terme, aquest article permet deixar-los sense dret de vot al Consell, però no s'ha arribat a aquest extrem.

L'última batalla en aquest sentit ha arribat fins als fons europeus. Hongria i Polònia van amenaçar amb vetar-ne l'aprovació si es vinculaven al compliment de l'estat de dret, però finalment la resta de països van aconseguir aprovar el mecanisme tot i que Budapest i Varsòvia l'han recorregut a Luxemburg. Ara la Comissió Europea prepara el text legislatiu que ha de concretar aquesta mesura i en última instància Hongria i Polònia podrien tenir problemes per rebre diners per incompliments reiterats de l'estat de dret.