Un tribunal alemany condemna una taquígrafa dels nazis com a còmplice en 10.000 assassinats
Sentència de dos anys de llibertat condicional per a Irmgard Fruchner, de 97 anys, en un dels últims judicis sobre l'Holocaust
Dortmund (Alemanya)En un dels últims judicis que hi pot haver a Alemanya sobre l’Holocaust, aquest dimarts al matí un tribunal regional del país ha condemnat una exsecretària d’un camp de concentració nazi a dos anys de presó en llibertat condicional. Els jutges han constatat que Irmgard Furchner, de 97 anys, va ser còmplice de l’assassinat de més de 10.000 persones entre 1943 i 1945. La condemnada ha comparegut al judici amagant el rostre darrere un barret, musa mascareta FFP2 i una bufanda i el tribunal ha ordenat als mitjans que distorsionessin les imatges.
Segons consta a l’audiència territorial d’Itzehoe, a l’estat federat de Schleswig-Holstein, al nord d’Alemanya, l’acusada va treballar dos anys com a taquígrafa i mecanògrafa del comandant Paul Werner Hoppe al camp de concentració de Stutthof, en la Polònia ocupada. Per al tribunal queda comprovat que Furchner va col·laborar en unes instal·lacions “d’assassinats sistematitzats”.
Testimonis del judici han observat, amb tot, com Furchner s’ha mostrat relativament impassible i tot just ha mirat amb atenció en determinades ocasions al jutge i als supervivents querellants. Als seus 97 anys era ben conscient de tot el que es deia a la sala.
Amb aquest veredicte, el tribunal ha accedit a la petició de la Fiscalia. Els advocats de la defensa havien demanat l’absolució al·legant que no s’havia pogut provar, sense cap mena de dubte, que la seva clienta hagués tingut coneixement dels assassinats perpetrats al camp de concentració.
El procés va començar el 30 de setembre del 2021. Durant les 40 sessions del judici, el tribunal va escoltar vuit dels 31 querellants com a testimonis. Els supervivents van informar sobre les infames condicions de vida dels empresonats al camp de Stutthof, prop de l’actual Gdansk, on es calcula que van morir 65.000 persones, entre les quals molts jueus.
“L’acusada ha estat declarada culpable pel tribunal per complicitat amb milers d’assassinats. El dret penal estatal no pot fer més en termes de contingut”, ha resumit aquest dimarts l’advocat Hans-Jürgen Förster, que ha representat quatre supervivents com a demandants conjunts.
Reparació
Per a la fiscal Maxi Wantzen aquest judici és d’una “gran importància històrica”. “És potencialment, a causa del pas del temps, l’últim d’aquest tipus”, ha dit. Per això va demanar una sentència de dos anys de presó sense compliment obligatori, la pena més llarga possible sense haver d’entrar a la presó.
Sovint en aquesta mena de processos contra còmplices que van treballar en camps de concentració nazis es qüestiona si cal posar davant la justícia persones d’edat avançada i salut fràgil que no van assumir cap lideratge en la feina que van exercir fa més de 70 anys. Però la resposta queda clara escoltant els supervivents. Ells no volen ser víctimes del procés. Tenen aproximadament la mateixa edat que les persones jutjades i haver de viatjar al seu passat per donar-ne testimoni al judici no els resulta gens fàcil. S’ho prenen més com un deure de cara a les generacions futures que no pas com un acte de represàlia cap a les persones condemnades.
Els crims de l’Holocaust estan passant lentament a un segon pla. En canvi, els delictes xenòfobs i antisemites perpetrats per l’extrema dreta són omnipresents a Alemanya.
La primera dona civil
Irmgard Furchner és la primera dona civil a Alemanya que ha de respondre pels crims en camps de concentració com a secretària de l’horror. Al principi no es va prendre gens bé l’inici del procés: va acusar la Fiscalia d’haver escorcollat la seva habitació a la residència d’ancians on viu; va escriure al jutge una carta amb to ferm quan es van presentar càrrecs contra ella; va fugir el primer dia de judici, la policia la va detenir hores després a Hamburg i va passar cinc dies en presó preventiva. Només al final del judici va trencar el seu silenci: “Sento tot el que va passar. Em penedeixo d’haver estat en aquell temps a Stutthof. No puc dir res més”.
Gairebé 78 anys després de la Segona Guerra Mundial, s’està acabant el temps per portar davant la justícia els criminals vinculats amb el nazisme. Els últims anys s’han abandonat diverses causes perquè l’acusat havia mort o no va poder comparèixer davant el tribunal.
El 2011, la condemna de John Demjanjuk, antic guàrdia del camp d’extermini de Sobibor, sobre la base que va formar part de la maquinària assassina de Hitler, va marcar un precedent legal i va aplanar el camí per a judicis similars. A partir de llavors, guàrdies, secretaris i auxiliars als quals no se’ls va poder demostrar cap implicació individual en els crims en van ser considerats culpables.