Amèrica Llatina

El Tribunal Suprem de Veneçuela avala la victòria de Maduro tot i les acusacions de frau

El màxim poder judicial valida els resultats del poder electoral sense publicar les actes com demana l’oposició

2 min
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, amb una Constitució a la mà.

Buenos AiresEl Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela ha ratificat, aquest dijous, la victòria de Nicolás Maduro a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Gairebé un mes després d’uns comicis que han generat malestar i incomoditat no només en l'oposició dins del país sinó també en la comunitat internacional per manca de transparència, el màxim poder judicial del país ha declarat que els resultats que va oferir el Consell Nacional Electoral (CNE) són vàlids: "certifica de manera inobjectable el material electoral peritat i convalida, aquesta sala, els resultats de l’elecció presidencial [...]", ha sentenciat la presidenta del Tribunal, Caryslia Rodríguez.

En sortir de la sessió, diversos alts càrrecs del chavisme han celebrat la decisió: "A Veneçuela ha triomfat la Constitució, l’estat de dret i les seves institucions i, una vegada més, des de Veneçuela exigim respecte i no-ingerència en els assumptes interns veneçolans", ha dit Yván Gil, ministre d’Exteriors. Minuts després, el candidat de l’oposició, Edmundo González, reaccionava a la notícia a X, en què donava per nul·la la sentència del tribunal: "La sobirania resideix intransferiblement en el poble. Els òrgans de l’estat emanen de la sobirania popular i a ella estan sotmesos. No usurparan la veritat", ha piulat. Des de l’endemà dels comicis, l’oposició antichavista ha acusat Maduro de frau i assegura que, amb el 83,5% de les actes electorals que han fet públiques, poden demostrar una "aclaparadora" victòria d’Edmundo González a les urnes. Hores abans de la sentència, la líder opositora María Corina Machado alertava sobre la manca d’independència i imparcialitat del poder judicial veneçolà. A més, l’oposició adverteix que el TSJ no es pot adjudicar competències pròpies del CNE, que per llei hauria de fer públiques les actes.

L’antichavisme –o les forces democràtiques, com s’autodenominen des del bloc opositor– ha optat per exercir pressió a Maduro a través de l’opinió pública, la mobilització i la comunitat internacional. Dissabte passat, en unes 350 ciutats arreu del món els veneçolans van sortir al carrer per exigir el respecte a la sobirania popular i la fi del que consideren una dictadura. A Caracas, la concentració massiva va comptar amb la presència de María Corina Machado, però no d’Edmundo González. Tots dos intenten no exposar-se massa per por de ser detinguts. Maduro també ha mobilitzat els seus, convocant manifestacions contra el "feixisme" i legislant per controlar les xarxes socials i les organitzacions civils, suposadament responsables dels "crims" comesos per l’oposició.

Tot i que la decisió del TSJ no ha sorprès ningú, representa un fet polític en aquest procés electoral que està resultant complicat de gestionar per la repressió policial que estan patint simpatitzants de l’oposició i perquè la majoria de països del món demanen des de fa setmanes una verificació independent dels resultats. Els presidents del Brasil i Colòmbia, socis habituals del chavisme, han estat peces clau en el diàleg amb Maduro, però aquest ha optat per desestimar les seves advertències i per negar-se a publicar les actes.

stats