El triomf de Boric a Xile revifa l'esquerra a l'Amèrica Llatina

Santiago de XileEl triomf de Gabriel Boric a les eleccions presidencials de Xile ha encoratjat el progressisme llatinoamericà. Pocs minuts després del triomf electoral de fa una setmana contra el candidat de l’extrema dreta, José Antonio Kast, diversos líders regionals es van afanyar a felicitar-lo. “Et desitjo el millor per a tu i per a Xile. Aquí tens un amic i estàs convidat a venir a l’Argentina quan vulguis, tant de bo el teu primer viatge sigui al nostre país”, va dir el president Alberto Fernández en un comunicat. El seu homòleg peruà, Pedro Castillo, va piular: “La victòria que has aconseguit és la del poble xilè i la compartim els pobles llatinoamericans que volem viure en llibertat, pau, justícia i dignitat”.

Des de Mèxic, Manuel López Obrador es va referir a Xile com a “exemple a Amèrica Llatina i al món”, mentre que el bolivià Luis Arce va assegurar que “la democràcia llatinoamericana s’enforteix” amb el triomf del jove xilè. Des del Brasil, l’expresident Lula da Silva va expressar: “M’alegro per una altra victòria d’un candidat democràtic i progressista a la nostra Amèrica Llatina, per la construcció d’un futur millor per a tots”. El text s’acompanyava d’una foto del mateix Lula amb una gorra lila de la campanya de Boric. El mandatari brasiler, Jair Bolsonaro, en canvi, va trigar quatre dies a oficialitzar la seva felicitació a través del ministeri d’Exteriors brasiler. El mateix dia de les eleccions va publicar: “Pràcticament la meitat de la població s’ha abstingut i l’altra meitat ha donat el 55% per al tal Boric i un 45% per a Kast”.

Xile ha esdevingut una referència per a l’esquerra i els sectors populars de l’Amèrica Llatina. Per a molts analistes, el triomf de Boric i de la coalició Aprovo Dignitat –formada pel Front Ampli i el Partit Comunista– és un senyal contundent d’avanç del progressisme a la regió. Un gir a l’esquerra que viu Amèrica Llatina després d’uns anys de domini de la dreta (liberal o conservadora) a la regió, coincidint amb l’arribada de l’argentí Mauricio Macri al poder.

¿Una nova marea rosa?

Alguns experts comparen l’auge del progressisme llatinoamericà actual amb el període de la primera dècada dels 2000 conegut com a marea rosa. Llavors diversos mandataris d’esquerra o centreesquerra van arribar al poder a la majoria de països de la regió: Hugo Chávez a Veneçuela, Lula al Brasil, Pepe Mújica a l’Uruguai, Cristina Fernández de Kirchner a l’Argentina, Rafael Correa a l’Equador, Evo Morales a Bolívia i Michelle Bachelet a Xile.

L'arribada d’Alberto Fernández a la Casa Rosada i els canvis dels últims mesos en governs de països com el Perú, Bolívia i Xile podrien obri un nou cicle polític al continent. Tot i que encara és prematura, aquesta nova tendència podria consolidar-se de cara al 2022, amb les eleccions presidencials del Brasil i Colòmbia. Lula lidera, per ara, les enquestes contra Bolsonaro en una eventual segona volta. A Colòmbia, Gustavo Petro també fa mesos que encapçala sondejos contra el candidat que pretén succeir el conservador Iván Duque.

L’escenari actual també presenta diferències en relació amb l’anterior. Es forja en un context de crisi econòmica global desencadenada per la pandèmia, està més desarticulada i els projectes polítics apunten més a la socialdemocràcia tradicional que a l’esquerra més transformadora.

Una patata calenta per a Boric

Si el gir es consolida, ben aviat podrien canviar les aliances regionals que avui giren entorn del grup conservador Prosur, de tall ideològic i impulsat pel president xilè Sebastián Piñera, durant els primers mesos de mandat, amb governs afins com el de Mauricio Macri, que llavors presidia l’Argentina, o el d’Iván Duque, a Colòmbia. L’objectiu del nou acord va ser substituir la Unasur, que va ser el gran bloc de cohesió durant els millors anys del progressisme regional, però avui totalment inactiu. 

Piñera ha convidat Boric a la seva última gira presidencial a Colòmbia a finals de gener per assistir, precisament, a la cimera de Prosur. Una patata calenta que Boric ha acabat rebutjant, després de les alertes entre alguns polítics del seu sector com el diputat socialista Jaime Naranjo, que ha dit: “No hi hauria d’anar [...]. Ja hi haurà temps per definir una estratègia internacional i reunir-se amb els presidents de Llatinoamèrica”.