Alemanya

El triomf electoral a la Baixa Saxònia dona aire a Scholz

El partit del canceller guanya les últimes eleccions regionals de l’any a Alemanya, marcades per la crisi energètica

El canceller alemany, Olaf Scholz, a un míting amb el primer ministre de la Baixa Saxònia, Stephan Weil
10/10/2022
4 min

Dortmund (Alemanya)El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) ha guanyat aquest diumenge, de manera més clara del que es pronosticava, les eleccions a la Baixa Saxònia, al nord del país. Eren unes eleccions regionals marcades com poques per temes de política federal que tenen amb l’ai al cor milers de ciutadans a les portes de l’hivern. Preus del gas disparats, rumb cap a la recessió. L’ambient de crisi és ampli en tot el territori alemany. Però l’SPD del canceller Olaf Scholz pot celebrar almenys una limitació de perjudicis respecte a l’última tendència de suport de l’electorat que el va deixar sense opcions al maig de ser la força més votada en dos altres estats federats: el de Schleswig-Holstein i el del Rin del Nord - Westfàlia, bastió històric de la socialdemocràcia alemanya.

Segons el còmput aproximat de vots, l’SPD ha obtingut a la Baixa Saxònia un 33,4% del suport, cinc punts percentuals més que l’altre partit tradicional del país, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb qui formava una Gran Coalició en el govern regional amb seu a Hannover. Les dues formacions han perdut vots amb relació als resultats del 2017. 

Aquest era l’últim executiu format per SPD-CDU que quedava en tot Alemanya i se’n descarta, a priori, una reedició en aquest land. El gran guanyador de les eleccions, el primer ministre Stephan Weil, que és al càrrec des del 2013, ja ha deixat clar que prioritza erigir un nou govern amb Els Verds, que han aconseguit el 14,5% dels vots (gairebé sis punts percentuals més que fa cinc anys). El gran rival de Weil a les urnes, el fins ara ministre regional d’Economia, Bernd Althusmann, ha anunciat de seguida que dimiteix com a cap de la CDU a la Baixa Saxònia. 

Càstig als liberals i ascens de la ultradreta

Els liberals de l'FDP, al seu torn, també encaixen una gran decepció. Per molt poc, no han assolit el 5% mínim necessari per entrar al Parlament de Hannover: s’han quedat amb un 4,7% dels suports. Aquest és un avís seriós per als liberals, que a les eleccions regionals a Schleswig-Holstein i Renània del Nord - Westfàlia ja van perdre molts vots. Les veus crítiques que dins del mateix partit sostenen que no els beneficia la seva coalició amb socialdemòcrates i verds a escala federal cada cop són més vehements.

El partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) sí que aprofita la conjuntura de crisi i confirma el seu ascens amb un 10,9% dels vots (5 punts més que el 2017). El partit de l’Esquerra ratifica el seu declivi i es queda lluny d’obtenir representació parlamentària.

A Berlín s’ha estat molt pendent de la nit electoral a la Baixa Saxònia. Normalment, les eleccions regionals en grans lands del país serveixen com a test per als partits que governen a escala federal. La coalició semàfor (amb el vermell dels socialdemòcrates, el groc dels liberals i el verd dels ecologistes) que encapçala el canceller Scholz està sota pressió des de fa mesos per la gestió que fa de totes les conseqüències energètiques i econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna. 

Test per als socialdemòcrates

A la Baixa Saxònia, el segon estat federat més gran en extensió i el quart més poblat d’Alemanya, sobretot l’SPD i el FDP tenien molt a perdre. Per als socialdemòcrates, no perdre el govern de Hannover era molt important. L'últim triomf electoral del partit va ser al març en el petit land de Saarland. Una derrota aquest diumenge hauria atiat encara més el debat sobre el rumb i el lideratge de Scholz. “Aquesta és una clara victòria del primer ministre regional Weil. Però també ha guanyat un determinat enfocament polític: els qui en campanya han apostat per basar-se a anar contra la coalició semàfor no se n’han sortit. En temps de crisi la majoria de la societat vol tenir menys picabaralles. Aquest missatge electoral ha de remarcar encara més la feina conjunta de la coalició a Berlín”, ha destacat el secretari general de l'SPD, Kevin Kühnert. 

Els socis del govern federal, però, no transmeten últimament cap imatge d’harmonia malgrat l’acord per ultimar un paquet d’ajudes contra la crisi energètica amb valor de 200.000 milions d’euros. La insatisfacció amb l’executiu de Berlín creix a les enquestes, així que s’incrementa també la incertesa que senten molts ciutadans arran de l’alta inflació i de no saber si podran pagar a l’hivern els preus de la calefacció.

Sobretot liberals i verds han discutit públicament sobre la pròrroga del funcionament de les centrals nuclears –a la Baixa Saxònia n’hi ha una que es desconnectarà a finals d’any–. També han estat controvertides la política de fre al deute públic defensada pel ministre liberal de Finances, Christian Lindner, i una contribució econòmica a les empreses importadores d’energia més afectades per la crisi. Aquesta última proposta, emesa des del ministeri d’Economia que dirigeix el vicecanceller verd Robert Habeck, al final no es durà a terme. 

Entremig, Scholz ha actuat, en tot cas, amb massa reserves i poc lideratge, apunten els crítics, fins i tot a les seves files. Ara almenys pot agafar una mica d’aire amb el triomf propiciat pel carisma del seu candidat regional a la Baixa Saxònia, l’únic land entre els cinc més poblats d’Alemanya en què l’SPD continua regint.

stats