Internacional21/04/2023

Trobades anti-Putin en un bar d'Armènia: "Quants anys va trigar a morir-se Franco?"

El paisatge d'Erevan ha canviat amb l'arribada, en dues onades, de més de cent mil russos que fugen de la guerra o les sancions

Meritxell Verdaguer
i Meritxell Verdaguer

ErevanLlum de neó a l’entrada d’un soterrani. Un home ha vingut expressament perquè li han dit que és aquí on es reuneix l’oposició russa. A la dreta, un piano que han instal·lat no fa gaire, i a la barra, cervesa russa i entrepans de pa de motlle. És el bar Relocant d'Erevan, la capital d’Armènia, i avui projecten el documental guanyador d’un Oscar sobre l’opositor rus Aleksei Navalni, prohibit a Rússia. Els assistents són tots nouvinguts a Erevan, russos que han fugit de la guerra de Vladímir Putin en l'últim any, i que amb la seva presència han canviat els carrers de la ciutat rosa del Caucas.

Les xifres oficials apunten que a Armènia hi ha uns 110.000 russos, arribats en dues onades. La primera amb l’inici de la guerra d'Ucraïna, el març de l’any passat, i la segona, al setembre, amb la crida a la mobilització militar. Armènia, que sempre ha estat un país d’emi­grants amb una diàspora de més de 8 milions de persones, ara ha de fer lloc per als que pateixen les represàlies del Kremlin. Però els russos han arribat com aire fresc mentre Armènia s’estava recuperant de la derrota militar del 2020 davant de l'Azerbaidjan arran de la disputa sobre l’enclavament de l'Alt Karabakh. S’han reobert molts locals i l’entrada de divises ha revaloritzat el dram, la moneda local. Però també han pujat els preus, especialment els lloguers, que s’han incrementat fins al 40%.

La Lena Ielieskai, una psicòloga de 45 anys, seu al fons de tot del bar i, com molts, ha entrat sola. “A mi no em poden reclutar perquè soc una dona, però em feia molta vergonya viure en un país agressor. Tenia moltes ganes de sortir-ne”, explica. Va venir amb el seu fill de setze anys i una amiga d’origen armeni. Geòrgia, el Kazakhstan i Armènia són alguns dels països que més russos han rebut, per la proximitat, però també perquè no els cal el passaport per viatjar-hi. “Si no cau el règim dubto que torni; no sé si puc tornar a viure en una societat que li ha donat suport”, reflexiona.

Cargando
No hay anuncios

El film avança en una pantalla improvisada al mig del bar. Un subtítol explica que les manifestacions per l’empresonament de Navalni, el gener del 2021, es van escampar per tot el país i això aixeca queixes a la sala. “No, no es van escampar per tot el país”, murmura l’Anton, un periodista de 34 anys de Rostov, una ciutat molt a prop de la frontera amb Ucraïna, que prefereix no desvelar el seu cognom. A Erevan tampoc són tots opositors, molts hi han arribat fugint de les sancions econòmiques d’Occident i per poder con­tinuar amb el seu projecte professional; d’altres, simplement per evitar ser re­clu­tats.

Metge i bàrman

Quan acaba la projecció tot el bar és un brogit i corren les rondes de pintes. Algú crida: “Però si tot això ja ho sabíem!” Tot seguit pren la paraula el propietari del local, Aleksei Korolov. És metge, però el salari armeni li sembla poc i va decidir obrir aquest bar per tirar endavant ara fa un any, quan va marxar de Rússia. L’escolten un moment abans d’abocar-se a la cervesa. Porta un pot a les mans i demana un donatiu per a la parella de l’Sveta, la cambrera que també és al bar aquesta nit. Es diu Sasha Skotxilenko i va ser empresonada per canviar les etiquetes d’un supermercat per missatges contra la guerra. Ara s’enfronta a una pena d’entre vuit i quinze anys de presó.

Cargando
No hay anuncios

Tothom té moltes ganes de parlar, semblen alliberats. Sembla que ningú és seguidor de Navalni, però indubtablement hi simpatitzen perquè és víctima de la repressió de l’estat rus. Un noi de només 25 anys captiva l’atenció d’un grup quan explica la seva història. És de Sibèria. Va deixar Rússia quan va rebre la carta que el mobilitzava. Va fugir d’urgència cap al Kazakhstan i va continuar el viatge sense gaires diners cap a l'Iran i, finalment, Armènia.

Al mòbil ensenya el dibuix d’un mapa que li va servir per arribar fins a Erevan fent autoestop. Setmanes després d’haver fugit, la policia va anar a casa dels seus pares buscar-lo. Ara dorm al carrer i diu que vol continuar el viatge fins a Turquia. “Estic totalment perdut, no sé què fer”.

Cargando
No hay anuncios

'Relocants', el neologisme de 'reubicats'

Des de l’inici de la guerra han marxat de Rússia prop d'un milió de persones. Es fan dir relocants, i d’aquí el nom del bar. Un neologisme que significa reubicats, i que evita les categories associades normalment a un conflicte, com ara refugiats, desplaçats o exiliats. En Ruslan, de 31 anys, potser no era l’únic que estava contra el règim i la guerra a la seva ciutat, Nijnevàrtovsk, però s’hi sentia molt sol a l’hora d’expressar la seva oposició a la guerra. Marxar va ser l’única manera que tenia de resistir el règim, diu. A Armènia pot participar en les manifestacions contra Putin i pot ajudar els refugiats ucraï­nesos. “Aquesta guerra és el crim més gran que ha comès Rússia. Vull que la guanyi Ucraïna”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Armènia també té altres avantatges. La relació entre els dos països és molt àmplia: a Rússia hi viuen fins a un milió d’armenis, i la majoria de la població parla rus. A diferència de Geòrgia, on el rebuig als russos es percep, a Armènia se senten benvinguts.

L’ Aleksei, el propietari del bar, va ser encausat a Rússia per penjar una foto amb contingut LGTBI. A les eleccions del 2016 es va presentar com a candidat del partit opositor, PARNAS, a la ciutat de Krasnodar, molt a prop de Crimea. “Presentar-se a les eleccions amb un partit opositor ja et marca. Rússia és un lloc perillós per a mi. Vaig decidir marxar perquè era insuportable viure en un país ple de feixistes”. A Armènia els russos se senten lliures i estan impulsant una organització per ajudar la comunitat LGTBIQ+ de Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan.

El seu futur està ple d’incerteses. Armènia serà un destí temporal abans de tornar a Rússia o bé serà la seva nova llar. Pregunten quants anys va trigar a morir-se Franco, però les converses es multipliquen i les respostes s’esvaeixen entre la música i el soroll d'ambient. Només l’Anton, un altre relocant, afegeix: "M’agradaria poder-los preguntar si, com jo, s’han adonat que això anirà per llarg".

Cargando
No hay anuncios