Troben explosius en el correu dels Obama i els Clinton

Nova YorkDos artefactes explosius han sigut trobats entre el correu de l'expresident dels Estats Units Barack Obama i de l'exsecretària d'estat nord-americana i excandidata presidencial Hillary Clinton. Els servei secret ha confirmat que va interceptar els dos explosius a casa d'Obama i de Clinton i ha assegurat que no hi ha hagut cap risc per ells en cap moment. Els fets van generar alarma ahir als Estats Units. La Casa Blanca va condemnar aquests "actes de terror" i va assegurar que els seus autors "hauran de patir tot el pes de la llei".

La notícia arriba en plena recta final de la campanya de les eleccions legislatives del 6 de novembre i dos dies després que el magnat i donant demòcrata i empresari multimilionari George Soros rebés també una carta amb un explosiu a casa seva. L'empresari nord-americà d'origen hongarès és conegut per haver donat suport a causes progressistes i per l'odi que genera a l'extrema dreta. A banda dels artefactes contra Obama i Clinton, la policia també va trobar artefactes en paquets enviats a la seu de la televisió CNN de Nova York –dirigits a l'exdirector de la CIA John Brennan–, a l'exfiscal i secretari de Justícia dels EUA, Eric Holder, i a la congressista demòcrata de Califòrnia Maxine Waters.

La CNN va haver d'interrompre l'emissió en directe quan es van encendre les alarmes a la seu de Nova York, just en el moment que estaven informant dels paquets bomba.

Els serveis secrets, l'FBI, la policia de Nova York i altres forces de seguretat van iniciar de seguida una àmplia investigació tant per interceptar altres possibles bombes com per identificar el responsable o responsables d'aquests atacs i el seu mòbil. En una roda de premsa davant l'edifici de la CNN, el director de la policia novaiorquesa, John Miller, va explicar que els dispositius "semblen bombes casolanes" que es van enviar en sobres grossos que contenien també pols blanca.

Obama, Clinton, Soros i la CNN són objectiu d'atacs polítics conservadors –alguns iniciats pel mateix president nord-americà, Donald Trump– i protagonistes de diverses teories conspiratives de l'extrema dreta. Des de la Casa Blanca, Trump va assegurar que estava "enfadat, indignat i trist" pel que havia passat, va condemnar aquests atacs "menyspreables" i va dir que utilitzaria tots els mitjans per saber què havia passat. "En aquests temps hem d'unir-nos i enviar un missatge molt clar, fort i inequívoc que els actes o amenaces de violència política de qualsevol tipus no tenen lloc als Estats Units d’Amèrica".

Divisió i discurs de l'odi

Les seves paraules s'emmarquen en l'actual campanya electoral, molt polaritzada, amb cops baixos contra els candidats polítics dels dos partits i un fort discurs de l'odi i fins i tot racista. Els últims dies Trump havia augmentat la retòrica antiimmigrants i els atacs als demòcrates, a qui va acusar sense proves de fomentar la caravana d'immigrants que és aquests dies a Mèxic en direcció als EUA.

Clinton, que era a Florida fent campanya per als candidats demòcrates a la cambra baixa, va donar les gràcies als serveis secrets per la seva feina i va lamentar "els temps problemàtics i de divisió" que viu el país. "Hem de fer el que puguem per reduir aquesta divisió i elegir els polítics que ho faran", va dir.

Terrorisme domèstic?

Polítics dels dos partits van qualificar l'enviament d'explosius a líders progressistes d'actes de "terrorisme domèstic". Trump, en canvi, se'n va estar. Tampoc ho van descriure així les forces de seguretat, que esperen primer trobar l'autor o autors d'aquests atacs i el seu mòbil.

Els serveis secrets van informar ahir al matí sobre els explosius enviats a Clinton i Obama. El primer va ser trobat dimarts per un tècnic encarregat de revisar el correu adreçat a Hillary i Bill Clinton al seu domicili de Chappaqua, una zona residencial de Nova York. L'endemà van trobar un segon objecte amb les mateixes característiques en el correu adreçat a l'oficina de Barack Obama a Washington. Ni els Clinton ni els Obama van estar en perill en cap moment, segons el comunicat.

Els altres explosius descoberts hores després tampoc van causar ferits. Però van tornar a subratllar el moment de forta divisió del país, que l'any passat ja va viure un tiroteig contra polítics republicans.