Les tropes de l'OTAN també sortiran de l'Afganistan a partir de l'1 de maig

"És l'hora d'acabar amb la guerra més llarga dels Estats Units. És l'hora que les tropes nord-americanes tornin a casa", ha dit el president dels Estats Units, Joe Biden, aquest dimecres des de la Casa Blanca, només minuts abans que els seus secretaris d'Estat, Antony Blinken, i de Defensa, Lloyd Austin, anunciessin des de Brussel·les amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, la retirada també dels soldats de l'aliança que encara són al país, uns 7.000 de 35 països diferents (a més dels 2.500 nord-americans), a partir de l'1 de maig i que culminarà en pocs mesos.

"Entrem junts, sortim junts", va dir el president nord-americà, formalitzant l'anunci que havia fet ja el dia abans, quan va avançar que la retirada de tropes nord-americanes a l'Afganistan arrencarà l'1 de maig i culminarà l'11 de setembre, just el dia que es compliran 20 anys de l'atemptat d'Al-Qaida que va fer caure les Torres Bessones de Nova York, on van morir més de 3.000 persones, i que va portar el president George W. Bush a obrir el conflicte.

Els membres de l'OTAN s'hi han sumat aquest dimecres i han anunciat formalment la fi de l'operació Resolute Support, en la qual també participa el govern espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, confirmava també la sortida dels 24 soldats espanyols que encara queden al país. L'endemà dels atemptats de l'11S, els estats membres de l'OTAN van invocar per primer i únic cop a la seva història la clàusula de defensa mútua. Després de la primera derrota dels talibans a mans dels Estats Units, l'OTAN va assumir el 2003 el comandament de la missió per restaurar la pau i la seguretat al país, una missió que el 2015 es va reconvertir en el Resolute Support, per entrenar les forces afganeses.

"Soc el quart president nord-americà que presideix amb la presència de tropes a l'Afganistan. Dos republicans. Dos demòcrates. No passaré aquesta responsabilitat a un cinquè", ha dit Biden, en un discurs des de la Casa Blanca per anunciar la retirada oficialment. "Vam anar a l'Afganistan perquè un atac horrible va tenir lloc fa 20 anys", ha recordat Biden. Una guerra de dues dècades que ha costat la vida a 2.488 soldats dels EUA, tal com va recordar el president en treure de la seva americana una targeta amb aquestes xifres, que diu que "porta sempre a sobre" des que era vicepresident de Barack Obama, com a record del peatge que s'ha pagat en aquell conflicte, que ha costat també més 2 bilions de dòlars. Els EUA tenen només uns 2.500 soldats al país, però havien arribat a tenir-n'hi uns 98.000.

El president nord-americà ha explicat que havia informat personalment, ahir per telèfon, a l'expresident George W. Bush, que va impulsar el conflicte quan era al Despatx Oval, i que està d'acord amb la decisió. Biden va deixar clar que sortir de l'Afganistan no vol dir que "deixin de vigilar l'amenaça" del terrorisme jihadista, tant al Pròxim Orient com en altres regions del món, com per exemple l'Àfrica.

Biden també ha coordinat personalment la retirada amb els líders europeus, i aquest mateix dimecres ha parlat per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.També seguirà proveint d'ajuda el govern afganès i donarà suport a les converses de pau amb els talibans, va dir, i va demanar als països de la regió, "especialment al Pakistan", que s'impliquin més en l'Afganistan.

Blinken va afegir des de Brussel·les que l'objectiu de la missió a l'Afganistan ja estava complert: capturar Ossama Bin Laden, el líder d'Al-Qaida considerat responsable de l'atemptat de l'11-S. També va assegurar que els EUA "no oblidaran la solidaritat" de l'OTAN en aquest conflicte.