Martin Baron: "Trump és un autòcrata en potència: enveja el poder dels dictadors"

BarcelonaMartin Baron (Tampa, 1954) ha intervingut d'una manera o una altra en l'obtenció de disset premis Pulitzer i ha estat director del Miami Herald, el Boston Globe i el Washington Post. Al Post va viure la tensió amb Donald Trump i la compra del diari per part del propietari d’Amazon, Jeff Bezos, que va intentar mantenir-ne la independència.

La democràcia nord-americana està en perill?

— Sí, crec que sí. El president està intentant soscavar la premsa independent: està intentant erosionar la confiança del públic en aquesta premsa i eliminar-ne la sostenibilitat. És una amenaça per a les institucions democràtiques dels Estats Units, com la judicatura, la premsa i unes altres. La democràcia està en perill als Estats Units.

Durant el primer mandat, Trump va amenaçar seriosament els principis democràtics, va instigar l’assalt al Capitoli, va mentir, va pressionar els jutges, va pressionar la premsa, però va tornar a guanyar les eleccions...

— Hi havia un ambient de descontentament. La taxa d'inflació al país era força elevada i hi havia molt malestar de la població pel preu dels aliments, del combustible, de tot. També hi havia un gran descontentament respecte a la immigració. Durant els primers anys del govern de Biden hi havia una immigració desordenada a la frontera sud, i això va generar una reacció. Trump va prometre controlar la immigració en aquesta zona. A més, molts nord-americans consideraven que el país gastava massa diners en la guerra d'Ucraïna que s’haurien d’haver invertit a dins del país. Així doncs, hi havia un ambient de malestar i molta gent veia Biden com un president feble.

El sistema judicial aguantarà les envestides dels últims dies?

— Bé, ja ho veurem. Hi ha hagut algunes decisions judicials en contra de les polítiques de Trump i ell, com sempre que una institució democràtica pren una decisió en contra seu, ha atacat la judicatura. Ara ens hem adonat que les institucions democràtiques dels Estats Units són més fràgils del que ens pensàvem.

El Tribunal Suprem té majoria conservadora, però sembla que podria plantar cara.

— Hem d'esperar a veure quines decisions prendrà. És cert que actualment hi ha una majoria conservadora. Abans havia pres decisions tant a favor com en contra de Trump.

Sabíem qui és Trump. Però el sorprèn aquesta visió expansiva de l’executiu i l’agressivitat amb què governa?

— No ens hauria de sorprendre, perquè ha parlat obertament de les seves ambicions. Quan algunes persones diuen que Trump vol ser un rei, subestimen les seves intencions: vol ser emperador. Considera que només hi ha tres països importants al món: els Estats Units, Rússia i la Xina, i que haurien de tenir dret d'exercir l'hegemonia a les seves regions. Segons la seva perspectiva, els altres països no són tan importants.

Això significa que només reconeix com a interlocutors homes durs com ell?

— Sempre ha admirat els homes forts i els dictadors. N'ha envejat el poder i ara sembla que als Estats Units està intentant augmentar el seu propi poder. Ha superat els límits dels seus poders constitucionals. Hem d’esperar les decisions del Suprem, però ell sempre ha admirat els autòcrates. És un autòcrata en potència i ja n’hem vist proves.

Aquesta visió del món explica el menyspreu que mostra per la Unió Europea?

— Trump pensa que Europa no és tan important. Només té presents les superpotències: els Estats Units, Rússia i la Xina. Des del seu punt de vista, la resta de països, inclosos els europeus, no tenen gaire importància.

Com definiria la seva relació amb Putin?

— És difícil d’entendre per què intenta establir una amistat amb aquest home, un enemic tradicional, un adversari històric dels Estats Units. Sembla que confia molt en el que diu Putin, cosa que no té sentit perquè és una persona poc de fiar. És sorprenent que no valori les amistats tradicionals dels Estats Units, com el Canadà, Europa i altres aliats. No entenc per què té tanta confiança en un home com Putin.

Al Post van explicar en què consistia la personalitat de Trump i van tenir-hi molts problemes. Avui ho encararia d'una altra manera?

— Sempre hem de complir la nostra missió com a periodistes: oferir al públic la informació que necessita i que ha de saber sobre el seu govern. Al centre d’aquesta missió hi ha l’obligació que els poderosos retin compte de la seva acció. Sempre hem de fer retre comptes al president dels Estats Units, que, sens dubte, és la persona més poderosa del món. Per tant, els periodistes nord-americans tenim el deure de fer un bon periodisme, d’investigar profundament què passa en aquest govern i mirar sota la superfície.

Vostè va definir el periodisme que sempre ha defensat, elegant i rigorós alhora, amb una frase: "No estem en guerra amb el govern, nosaltres treballem". Uns altres periodistes advoquen per un periodisme de croada. Manté la seva posició de treballar i no fer croades?

— Sí, mantinc el meu punt de vista. Tenim una missió molt important: proporcionar al públic la informació que necessita per poder autogovernar-se. Això no vol dir que sigui una missió feble. Al contrari, hem de parlar amb claredat sobre què passa al govern. Investigar a fons, destapar informació i desenterrar els fets, però sempre exercint el periodisme amb força i valentia. No és una guerra, és una missió. Als Estats Units tenim la Primera Esmena de la Constitució que garanteix la llibertat d’expressió i de premsa. James Madison, un dels pares fundadors del país, va dir que la premsa tenia el deure d’examinar lliurement els personatges públics i les seves polítiques. La paraula examinar és clau: no som taquígrafs, som periodistes; no som activistes, som periodistes. Hem de mantenir la nostra independència i, sigui quin sigui el govern, fer la feina amb honestedat i precisió, divulgant els fets sense por.

Va coincidir amb la compra de Jeff Bezos del Washington Post. Van informar sobre Amazon com qualsevol altra empresa i explica com el propietari del diari no va intentar suprimir-ne cap història. En aquell moment, Amazon va perdre un contracte de 10.000 milions amb el govern nord-americà. Ha passat factura en aquest segon mandat?

— El comportament del propietari ha canviat. La redacció continua fent la seva feina, exercint un bon periodisme i investigant què passa al govern. Sempre hi ha reportatges excel·lents que revelen informació destacada. També hi ha columnistes d’opinió que l'expressen amb franquesa. Però em preocupa el comportament del propietari, perquè sembla que intenta acostar-se al president Trump i ha pres diverses decisions inquietants que han perjudicat la reputació d’independència del diari.

Decisions com els canvis a la secció d’opinió i la restricció de la línia editorial?

— Sí. Onze dies abans de les eleccions de l’any passat, el propietari va decidir que no es publicaria cap editorial de suport a cap candidat presidencial, cosa que gairebé no havia passat en cinquanta anys. El personal de la secció d’opinió havia escrit un editorial de suport a Kamala Harris, però va decidir no publicar-lo. A més, recentment ha restringit els articles d’opinió a aquells que defensen el lliure mercat i les llibertats personals. No sé exactament què significa això, però no n'ha donat cap explicació al personal. Hi ha més decisions preocupants. Per exemple, Amazon Prime Video ha acordat pagar 40 milions de dòlars per un suposat documental sobre la vida de Melania Trump, tres vegades més del que havia ofert un altre comprador. Melania dirigirà el documental, que no serà independent. A més, la setmana passada Amazon va pagar una quantitat no especificada pels drets de la sèrie de televisió de Donald Trump, The Apprentice. Sembla un intent de fer un favor a Trump i a la seva dona.

La força dels periodistes avui resideix en els subscriptors?

— Sí, en gran mesura depèn dels subscriptors. La veritat és que és molt difícil sostenir-se només amb la publicitat, que ha caigut molt. Google, Facebook, les xarxes socials, Apple i moltes altres plataformes tecnològiques representen una gran competència per als mitjans tradicionals. Així doncs, els lectors, els espectadors i els oients han de donar suport als mitjans. En realitat, només hi ha dues fonts de finançament per als mitjans: la publicitat i les subscripcions. Per tant, cada vegada dependrem més de les subscripcions.

Com podem créixer?

— Depèn molt de la feina dels periodistes. Hem de treballar amb rigor, contextualitzar la informació i investigar en profunditat. Hem de mantenir els estàndards i les normes de la professió. Però també el públic ha de donar suport al periodisme valorant la veracitat, les investigacions i la premsa independent. La manera de comunicar-nos està canviant. Hem vist un canvi radical en el consum d’informació i els mitjans tradicionals han de reflexionar sobre com s’hi han d'adaptar.

Un altre component dels checks and balances és el contrapès que haurien de fer elPartit Republicà i també el Partit Demòcrata. Continua existint el Partit Republicà? I en quina situació està el Partit Demòcrata?

— Haurien de posar un nou nom al Partit Republicà, perquè en realitat és el partit de Trump, el partit MAGA(Make America Great Again). Està del tot sota el seu control. Han cedit el poder a Trump i no tenen cap intenció de contradir-lo ni de prendre decisions en contra seva. No hi ha cap voluntat d’investigar què passa al govern i tenen por de Trump dins el partit. Pel que fa al Partit Demòcrata, actualment és un partit sense poder i amb conflictes interns.

La idea electoral de reduir l’administració s’està convertint en una caça de bruixes?

— Trump ha atacat els funcionaris i ara està acomiadant molta gent sense tenir en compte les conseqüències de la decisió. És un canvi radical en la política dels Estats Units i molts ciutadans, els pròxims mesos o anys, en notaran l’impacte.

En termes geopolítics, un país que ha guanyat protagonisme els últims mesos en l’àmbit diplomàtic és l’Aràbia Saudita. Vostè coneix molt bé el règim de Bin Salman. Com es va assabentar de la mort de Jamal Khashoggi?

— Va ser un xoc. Era un escriptor independent que treballava per al Washington Post, escrivint columnes d’opinió. La seva mort va ser una gran sorpresa, una tragèdia i una violació flagrant dels drets humans. Va ser assassinat i el govern de Trump, en aquell moment, no va voler fer-hi res. Trump valorava més les seves relacions amb l’Aràbia Saudita que no pas la vida d’un periodista.

Hi havia relacions econòmiques entre l’Aràbia Saudita i la família Trump?

— Per descomptat. El marit de la seva filla, Jared Kushner, ara dirigeix un fons d'inversió que va començar amb 2.000 milions de dòlars de fons saudites i crec que ha crescut encara més. Rep un percentatge d’aquests diners cada any. És una manera d’enriquir-se.

Al seu últim llibre explica que Trump va donar suport a Mohammed Bin Salman. De fet, Trump va dir a Bob Woodward que li havia "salvat el cul".

— És cert. Trump va salvar el príncep hereu de l’Aràbia Saudita i ara té una gran amistat amb el govern saudita. No vol fer res que posi en perill aquesta relació.

L’economia pot ser un factor moderador de la política de Trump?

— Podria ser-ho. Hem d’esperar a veure els resultats de les seves decisions econòmiques. Ha imposat nous aranzels i segurament en vindran més. Això podria tenir conseqüències molt negatives per al país i per a altres economies. Hi ha molta por d’una possible recessió. Si la taxa d’atur augmenta, suposo que hi haurà una reacció entre els seus seguidors. I si la inflació torna a pujar, també hi haurà una reacció. Hem d’esperar a veure com evolucionen les coses.

Quin impacte té en l’opinió pública l’activitat d’Elon Musk al govern?

— En general, els seguidors de Trump el secunden. Creuen que hi ha massa burocràcia i que el govern no és eficient. Però també hi ha preocupació per la manera com s’estan acomiadant treballadors sense cap empatia. No es té en compte la seva situació personal i això ha generat reaccions negatives.

Tem que els Estats Units es converteixin en un règim autoritari?

— Sí, és el meu temor. Trump és un autòcrata en potència. Enveja el poder dels dictadors i vol acumular més poder. Crec que ja ha superat els límits constitucionals, però hem d’esperar les decisions del Tribunal Suprem.