La Moncloa deixa clar a Trump que Espanya no forma part dels BRICS

Barcelona / Madrid"Desconec si és una confusió, però sí que puc confirmar que Espanya no és un BRIC". Evitant la confrontació, així ha respòs la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, al primer lapsus del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquesta passada matinada va afirmar erròniament que Espanya forma part dels BRICS, l'organització d'economies emergents fundada pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. I no només això, sinó que també va amenaçar a imposar a aquests països, inclòs l'estat espanyol, aranzels del 100%. "Espanya és un soci fiable i el principal motor econòmic de la Unió Europea. Els últims intercanvis i relacions comercials amb els EUA s’han duplicat en l'última dècada i, per tant, continuarem treballant per refermar l’estreta relació amb l’administració nord-americana", ha apuntat Alegría.

Va ser al Despatx Oval quan un periodista va preguntar al nou president sobre la despesa en defensa de menys del 5% del PIB que fan diversos països aliats de l'OTAN. "Espanya està molt per sota [d'aquest llindar]. I, no obstant això, és una nació dels BRICS [...] Si els BRICS volen fer això, doncs d'acord, però imposarem almenys un aranzel del 100% als negocis que facin amb els Estats Units", va declarar Trump. Tot i que actualment l'objectiu de despesa militar pactat entre els països de l'Aliança Atlàntica és del 2%, el nou president voldria apujar aquest percentatge fins al 5%. Ara bé, tampoc està clar que el mandatari s'estigués referint a això quan va amenaçar amb els aranzels, ja que la seva resposta va ser molt confusa. Amb relació a aquesta qüestió, la portaveu de la Moncloa ha recordat que Espanya forma part de l'OTAN des de fa quatre dècades i que el seu compromís és "clar i ferm", si bé és cert que en els últims dies Pedro Sánchez s'ha mostrat crític amb augmentar la despesa en defensa.

La sigla BRICS prové de les inicials dels països fundadors, si bé actualment l'organització està composta per onze membres plens, que inclouen l'Aràbia Saudita, Egipte, la Unió dels Emirats Àrabs, Etiòpia, l'Iran i Indonèsia. Espanya no és un d'ells, però sí que forma part dels PIGS, un acrònim sovint utilitzat en clau pejorativa -en anglès, pigs vol dir porcs- i que fa referència a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, quatre economies del sud d'Europa. Va ser aquesta la confusió de Trump? Sigui com sigui, el magnat no va rectificar i fins i tot va arribar a tallar el periodista quan aquest l'advertia de l'error.

Tot plegat ha omplert titulars en les últimes hores, fins al punt que el president dels EUA ha trobat una resposta en Isabel Díaz Ayuso. La presidenta madrilenya, que aquest matí protagonitzava un esmorzar informatiu, ha aprofitat l'avinentesa per treure suc de les paraules de Trump i convertir-les en un atac contra el govern de Pedro Sánchez. La dirigent popular ha culpat el president espanyol d'haver provocat "l'aïllament" internacional d'Espanya: "M'encarregaré personalment de demostrar-li [a Trump] que no tots els espanyols som part dels BRICS ni volem ser-ho".

La presumpta salutació nazi d'Elon Musk i altres moments clau de la investidura de Trump

Ayuso, de fet, ha ofert al president nord-americà la col·laboració de la Comunitat de Madrid i ha reivindicat que tant la seva administració com el PP "no comparteixen la forma de fer política" del PSOE, sinó que veuen "la vida d'una manera molt més semblant" a la seva. "L'ideari progressista no ens ha deixat en el millor lloc", ha dit, convençuda que per això Trump "ens veu arrenglerats amb dictadures i països empobridors".

Des del govern espanyol, la vicepresidenta Yolanda Díaz també s'ha referit al proteccionisme de Trump. Si bé no ha fet referència a la confusió sobre Espanya i els BRICS, la titular de Treball ha la necessitat que hi hagi un projecte europeu més fort per fer front a les amenaces del nou president dels Estats Units. En declaracions a TVE, Díaz ha avisat que "Espanya no pot competir sola davant de la política proteccionista de Trump" i que, per això, "l'aposta avui ha de ser més Europa, més democràcia [...], més drets humans, i una actuació ferma davant dels monopolis digitals i tecnològics".