L'atemptat contra Trump culmina la polarització dels Estats Units

WashingtonL'atemptat contra Donald Trump al míting de Butler, Pensilvània, evidencia la polarització en la qual està abocada el país des de l'assalt al Capitoli el 6 de gener i deixa una imatge que els seguidors de l'expresident ja han començat a capitalitzar: un Trump invicte que, després de caure sota les bales, torna a alçar-se amb el puny a l'aire i la cara ensegonada. La fotografia arriba quan falten quatre mesos per a les eleccions i deixa enrere el Trump convicte que sortia del tribunal de Manhattan després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels. Des de l'altra banda, un Joe Biden en hores baixes per la crisi desfermada dins del seu partit ja ha condemnat l'atac.

Fa dues setmanes que Trump havia estat mantenint un perfil baix mentre deixava que la premsa i els propis demòcrates es dediquessin a examinar escrupolosament cada una de les compareixences del president Joe Biden. Després d'arraconar a un Biden fràgil al debat de la CNN del 27 de juny, les enquestes s'havien disparat a favor del candidat republicà i havien augmentat el marge de diferència que el separava del seu rival. Aquest diumenge, la CBS ha publicat un sondeig que s'havia acabat de fer el divendres en set estats clau: Michigan, Pensilvània, Wisconsin, Arizona, Geòrgia, Nevada i Carolina del Nord. Trump se situa líder en tots ells amb una forquilla d'entre el 51% i el 52% dels suports, mentre que Biden només obté entre el 49% i el 48%. Els percentatges són previs al tiroteig.

La doctora en política americana de la Universitat de Virgínia, Carah Ong Whaley, explica a l'ARA com aquest marge que separa Trump de Biden probablement augmentarà després del tiroteig, però demana cautela: "Ja estem veient que està augmentat el suport entre els republicans i la base de seguidors trumpistes. Però l'escenari està molt polaritzat i no crec que convenci els demòcrates de canviar de bàndol". Així mateix, Whaley assenyala que la gran incògnita continuen sent els votants independents, els quals se'ls ha batejat com a "double-haters" per les poques simpaties que professen a cap dels dos candidats.

Un "màrtir polític"

L'atac contra Trump s'està investigant com intent d'assassinat a un president dels EUA i situa al republicà al costat d'altres mandataris com Ronald Reagan, qui va sobreviure a un atemptat el 1981. El republicà ja ha fet una crida a la unitat nacional des del seu perfil a la xarxa social Truth Social: "No tindrem por, sinó que ens mantindrem resilients en la nostra fe i desafiants davant del mal.[...]En aquest moment és més important que mai que estiguem units i mostrem el nostre verdader caràcter com a americans, mantenint-nos forts i decidits".

Les paraules d'unitat i decisió que utilitza Trump es distancien molt del missatge que alguns dels seus aliats han estat enviant durant les darreres hores. El senador James David Vance, el nom del qual ha sonat els últims dies com a possible vicepresident de Trump, ha assenyalat Biden i ha assegurat que no es tracta "d'un cas aïllat". "La premissa central de la campanya de Biden és que l'expresident Donald Trump és un feixista autoritari que cal parar a qualsevol preu. Aquesta retòrica ha conduït directament a l'intent d'assassinat del president Trump", ha publicat a la xarxa social X.

Per Whaley aquest tipus de reaccions confirmen el canvi de relat que s'està intentant crear des de les bases trumpistes: "Estan utilitzant el tiroteig per redefinir la seva imatge i reforçar la idea que ell és una víctima política perseguida per les persones que encapçalen el govern i la premsa, i que ara l'han intentat assassinar. Fet que és completament fals. Ara ell és el candidat polític perseguit que es torna a aixecar". Els darrers mesos, enmig de tot serial judicial pels quatre casos penals que pesen sobre el republicà, Trump ja havia convertit el banc dels acusats en un faristol des d'on fer campanya. Nombroses vegades va dir que era "víctima d'una caça de bruixes". L'intent d'assassinat reforça amb escreix aquest relat, el qual s'apuntala sobre teories conspiranoiques a les xarxes sobre el tirador i per què els agents del Servei Secret no el van caçar a temps.

Les reiterades condemnes de l'atemptat per part de Biden no aconsegueixen penetrar la bombolla dels trumpistes. De fet, el president nord-americà ha comparegut des de la Casa Blanca per anunciar una investigació independent sobre l'atemptat. "No hi ha cabuda per aquest tipus de violència a Amèrica", ha assegurat el president que també ha promès que s'elevaran les mesures de seguretat entorn de Trump i la Convenció Republicana, que tot just comença aquest dilluns a Milwaukee (Wisconsin). Trump ja ha assegurat que hi assistirà i no ha fet cap canvi a la seva agenda malgrat l'incident.

El retorn de la violència política

El més preocupant per a la doctora en política americana és el “punt crític” que representa el tiroteig dins la divisió de la societat nord-americana. “Suposa el retorn d’un concepte que pareix propi del segle passat: la violència política. El tiroteig és la culminació d’un procés de polarització que va començar ja amb les eleccions del 2016. L’assalt al Capitoli ja va ser un avís. Necessitem calmar la retòrica i evitar que escali més”, reflexiona Whaley, que també és membre de la plataforma no partidista Issue One.

L'agència Reuters comptava l'agost de l'any passat un total de 213 casos de violència política des del 6 de gener de 2020. Dues terceres parts d'aquests casos eren confrontacions i assalts físics, i l'altra tercera part han estat atacs a la propietat privada. Així mateix, també apuntava que dels 14 atacs polítics letals que hi ha hagut al país des dels disturbis del 6 de gener, en què l'autor o el sospitós tenia una clara inclinació partidista, 13 van ser agressors de dretes.