Trump defensa a ultrança que calen més armes per evitar massacres

WashingtonDonald Trump havia promès que la seva participació en la convenció anual de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), només tres dies després de la massacre en una escola de primària de Texas, oferiria "solucions reals i un lideratge real" per evitar aquestes tragèdies. El que ha fet, però, ha estat simplement apuntar-se a tots els mantres del lobi armamentístic i apostar per més armes per evitar tragèdies i donar seguretat a la població.

Trump era l'estrella de la jornada inaugural d'un conclave que prometia ser una celebració dels drets venerats de la segona esmena de la Constitució nord-americana. El tiroteig a Uvalde només ha provocat un parell de cancel·lacions de poc pes, i el missatge ha estat sense embuts: la causa d'arrel de les massacres són individus amb problemes de salut mental, una cultura social en decadència i la pèrdua dels valors tradicionals; no té res a veure amb el fet que als EUA hi hagi més armes que persones.

"Clarament hem de fer molt més fàcil confinar aquells violents i mentalment trastornats dins d'institucions psiquiàtriques", ha opinat.

En resum, tots els ingredients necessaris per convertir el seu discurs proarmes en un missatge electoralista, d'atac incessant als que proposen regulacions i controls a l'accés a les armes. "L'existència de maldat al nostre món no és motiu per desarmar ciutadans que compleixen la llei; l'existència de maldat és la millor raó per armar-los", ha dit Trump, en un bany de masses total -tot i que l'auditori de Houston on se celebrava l'acte estava mig buit.

"Com diu la dita, l'única manera d'aturar una mala persona amb una arma és una bona persona amb una arma", ha afegit.

Si alguna cosa necessita el lobi armamentístic és sentir líders polítics que reafirmin la politització de la qüestió de les armes i la certesa que els sectors més conservadors continuen amb la idea que defensar la facilitat de dur armes és necessari per als seus interessos polítics. El missatge de Trump ha anat en aquest sentit, sense fissures.

"Sempre que una persona pertorbada comet un crim horrible, sempre hi ha aquest esforç grotesc per part d'algú a la nostra societat que utilitza el patiment d'altres per potenciar la seva agenda política extremista", ha dit, en una clara referència al moviment entre els demòcrates d'intentar -com a mínim de cara a l'opinió pública- fer alguna cosa perquè hi hagi més control d'armes.

Escoles com un fortí

En el cas concret de les escoles, Trump té la solució: convertir els centres educatius en castells infranquejables. Això significa deixar de considerar els col·legis com espais lliures d'armes (en la seva opinió els converteix en objectius desitjables per als criminals), i reformular "de cap a peus" de tota la qüestió de la seguretat, començant per posar-hi tanques (reminiscència del seu famós mur a la frontera amb Mèxic), portes antibales i detectors de metalls, i acabant amb guardes de seguretat armats permanentment i mestres amb pistoles amagades discretament.

Un conjunt de mesures que si no es proposen ni s'apliquen, segons Trump, no és per manca de diners, sinó només per manca de voluntat política. "Si els Estats Units tenen 40.000 milions de dòlars per enviar a Ucraïna, també podem fer això", ha dit. I ha rebut com a resposta una ovació entregadíssima d'uns seguidors que encara creuen en el seu missatge aïllacionista.

Trump, que sabia que jugava a casa, no ha fet res més que seguir el manual dels proarmes, dient tot el que volien sentir, i a poc a poc hi ha anat incorporant elements característics dels seus clàssics mítings de campanya, fins que hi ha hagut un moment en què dissociar els discursos ha estat pràcticament impossible. En més d'una ocasió ha flirtejat amb la idea de tornar a la presidència, en un to que no ha sonat gens de broma.

"Si tornés [a ser president] prendria mesures enèrgiques contra els delictes violents, com mai abans s'ha vist, d'una manera que ja m'hauria agradat fer-ho la primera vegada", ha etzibat, proposant de manera velada una aproximació a la política policial i judicial de molta mà dura. Fins i tot, si fos necessari, el desplegament de l'exèrcit per controlar altes xifres de criminalitat, una idea que ja li va passar pel cap quan era president, però que mai va aplicar.

No sempre ha defensat les armes

Trump, que manté intacta l'aura de líder del Partit Republicà, ara defensa a ultrança tots els interessos del lobi armamentístic, però no sempre ha estat així. Abans d'arribar a la presidència havia donat suport a la prohibició dels rifles d'assalt (com el que es va utilitzar a la massacre d'Uvalde), i durant la seva presidència, just després de grans tragèdies com el tiroteig a Parkland o en un supermercat d'El Paso, havia insinuat propostes com apujar l'edat mínima per adquirir una arma.

Segons una informació del New York Times, aquestes propostes van arribar a ser realment tema de conversa dins de la Casa Blanca. "Què farem amb l'assumpte dels rifles d'assalt?", preguntava després del tiroteig al supermercat d'El Paso (2019), demanant consell per poder fer alguna cosa en favor del control d'armes. "No farem res de res", li va dir el seu cap de gabinet. "Per què?", insistia. "Perquè llavors perdríem [les eleccions]", va rebre com a resposta.