Trump diu que "molt, molt, molt probablement" es presentarà a les presidencials del 2024

WashingtonJa fa dos anys que va deixar enrere el Despatx Oval, però els titulars de la premsa nord-americana no han deixat d'esmentar-lo. Citat a declarar al Congrés com a instigador de l'assalt al Capitoli, perseguit per la justícia per emportar-se milers de documents classificats a la seva residència privada, o investigat per presumpte frau en la seva activitat comercial: Donald Trump, l'home que va encendre l'espurna del descrèdit institucional als Estats Units, és un actiu polític utilitzat per les dues bandes del tauler. Com si fos ell qui es presentés a les legislatives de dimarts vinent, ha sigut el reclam principal d'una infinitat de mítings durant la campanya republicana –almenys, un per setmana– i s'ha programat fins a quatre aparicions més en els cinc dies previs a l'elecció: dijous a Iowa, dissabte a Pennsilvània, diumenge a Florida i dilluns a Ohio.

"Prepareu-vos perquè el nostre país torni a ser exitós, segur i gloriós. Molt, molt, molt probablement ho tornaré a fer", va dir dijous davant d'una multitud al míting de Sioux City (Iowa), en la insinuació més clara que ha fet fins ara –i n'han sigut unes quantes– sobre la seva possible candidatura a les presidencials del 2024. "Molt, molt, molt probablement", va repetir, exaltant unes masses que van entendre de seguida el sentit del missatge.

El fantasma de la presentació de Trump a les pròximes eleccions ha planat sobre el Partit Republicà des de l'inici de la campanya, però, més enllà d'insinuacions, no ha arribat a fer mai cap anunci explícit. Tot i així, cada cop resulta més difícil dubtar que s'hi presentarà. I més si es té en compte que, a hores d'ara, l'únic competidor que sembla acaparar prou capital polític per batre'l en unes primàries és el governador de Florida, Ron DeSantis, que en aquestes eleccions es presenta a la reelecció contra el demòcrata Charlie Christ. Aquest diumenge, de fet, Trump visita Florida, on els candidats republicans tenen les de guanyar en totes les votacions en joc. L'expresident farà acte de presència en un míting a Miami juntament amb el senador Marco Rubio, que busca la reelecció, però no es deixarà veure en l'acte que estarà fent DeSantis en el mateix moment, cosa que evidenciarà les tensions internes existents.

Un suport clau

L'expresident ha adquirit un paper protagonista. El sistema electoral dels EUA incentiva que el votant esculli el seu representant preferit d'entre els dos majoritaris al seu districte, a priori, més enllà del partit al qual pertany. Però les dades de les enquestes mostren que aquesta dinàmica s'ha trencat des de l'aterratge de Trump a l'espectre polític: ara importa més el partit que el polític. I el Partit Republicà s'ha convertit, en essència, en el partit de Trump. De tots els conservadors que es presenten a les diferents eleccions en joc, l'expresident ha donat públicament el seu suport a un total de 240. D'aquests, 220 han guanyat les respectives primàries.

En aquest procés, Trump s'ha anat traient del mig molts dels seus enemics interns, començant per aquells republicans que neguen que l'elecció presidencial del 2020 fos fraudulenta o els que van condemnar el posterior assalt al Capitoli. Dels 10 congressistes que van votar a favor del segon impeachment a l'expresident, tan sols sis es van presentar a la reelecció, i d'aquests, quatre han perdut les primàries del seu districte. La derrota més sonada és la de Liz Cheney, probablement la republicana més confrontativa amb Trump, contrària a les seves teories de frau electoral i membre del comitè que investiga els fets del 6 de gener al Capitoli.

El suport de Trump ha resultat profitós en la majoria de primàries republicanes, però cal veure fins a quin punt se'n poden beneficiar els candidats en l'elecció general del 8 de novembre. L'expresident genera rebuig en més de la meitat dels nord-americans, segons mostren les enquestes recopilades pel centre FiveThirtyEight. I aquesta animadversió podria ser determinant en algunes curses de primer nivell al Senat, com les d'Arizona, Pennsilvània o Geòrgia, on els candidats escollits pel magnat republicà no estan aconseguint els resultats desitjats a les enquestes.

Biden manté un perfil baix

La flama de Donald Trump ha guanyat intensitat durant la campanya, mentre que la de Joe Biden s'ha anat apagant. Conscient de la seva creixent impopularitat, el president gairebé no ha utilitzat el megàfon que li atorga la Casa Blanca per donar suport als candidats del seu partit. Els republicans estan culpant directament el màxim mandatari de la inflació i la criminalitat del país, i davant l'èxit que està tenint l'estratègia, els candidats demòcrates han optat per defugir el seu aval.

Tanmateix, en aquest esprint final –marcat per l'atac que va patir la setmana passada Paul Pelosi, marit de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi–, Biden ha tornat a la primera línia per denunciar el clima de violència política que es viu al país. A més del president, en els últims espeternecs de la campanya, els demòcrates s'estan emparant en el carisma d'un altre líder: l'expresident Barack Obama, un dels més ben valorats oradors de la causa progressista als EUA. El premi Nobel de la pau va reaparèixer divendres passat en un míting a Geòrgia, on va afirmar amb grandiloqüència que en aquestes eleccions el país "es juga la democràcia a les urnes".

Obama es troba immers un tour exprés en què visitarà fins a cinc estats abans de les eleccions. L'expresident va perdre el control de la Cambra de Representants en les seves primeres midterms, l'any 2010, i el del Senat en les segones, el 2014. Vuit anys després, torna a la primera línia política per tractar d'evitar la probable derrota demòcrata a la cambra baixa i de batallar l'ajustada majoria en joc al Senat. Unes derrotes que, de fet, prepararien el terreny per a una nova candidatura de Trump a les eleccions presidencials del 2024.