Trump dona ales a l'enviament de tropes europees a Ucraïna

Brussel·lesEl primer a plantejar-ho va ser el president de França, Emmanuel Macron. Aleshores, ara fa gairebé un any, es va veure com un estirabot d'un líder desdibuixat, i gairebé cap aliat occidental li va seguir el corrent. Tanmateix, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i la por de la Unió Europea a ser irrellevant en unes possibles negociacions de pau entre Kíiv i Moscou han fet canviar d'opinió alguns socis europeus i han donat ales a una idea que fins fa pocs dies es veia com un impossible: enviar tropes europees de pau a Ucraïna per garantir el compliment d'un potencial alto el foc o acord de pau.

De portes enfora, la gran majoria d'estats membres s'hi continuen oposant. Polònia, que és un dels països europeus més bel·ligerants amb el règim de Vladímir Putin, s'hi resisteix amb força, com Alemanya, que és l'estat membre que més ajuts ha subministrat a les tropes ucraïneses. També destaca el rebuig dels socis comunitaris que senten menys imminent el perill de l'expansionisme rus i són més crítics amb la deriva bel·licista del bloc europeu, com Espanya.

Ara bé, aquesta oposició, que fins ara era completament sòlida, s'ha anat esquerdant i alguns dels dirigents han començat a obrir la porta a acceptar la iniciativa. Per exemple: tot i el rebuig del canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, la ministra germànica d'Afers Estrangers, Annalena Baerbock, no ho descarta i en una entrevista al diari Frankfurter Allgemeine va respondre que, en tot cas, una missió de tropes de pau hauria de comptar amb la implicació dels europeus "però també d'altres", com poden ser els Estats Units.

A Espanya, les contradiccions són similars. Amb la diferència, però, que va ser el president espanyol, Pedro Sánchez, qui per primera vegada s'hi va posar bé en el Fòrum de Davos. "Espanya sempre està compromesa a proporcionar seguretat als nostres aliats", va respondre quan li van preguntar per aquesta qüestió en una entrevista a la CNBC. I, en canvi, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, repeteix una vegada i una altra que és "absurd" parlar sobre l'enviament de tropes de pau a Ucraïna en aquest moment de la guerra.

Qui no ha amagat mai la seva voluntat expressa de desplegar tropes a Ucraïna conjuntament amb els aliats europeus i, en cas que sigui possible, dels Estats Units, és Lituània. Des del primer moment que Macron va deixar anar aquesta idea, el govern lituà l'ha defensat com ningú. "Lituània és un proveïdor de seguretat a la regió. [...] Si sorgeix l'oportunitat, no dubtin que la bandera lituana hi serà", va dir fa dues setmanes el ministre d'Assumptes Exteriors lituà, Kestutis Budrys.

Així doncs, més enllà de França, l'única gran potència militar europea que ha donat suport a aquesta iniciativa públicament és el Regne Unit. "Nosaltres assumirem el nostre paper quan es tracti de garantir la seguretat d'Ucraïna", va prometre el primer ministre britànic, Keir Starmer, que serà el gran convidat, juntament amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, de la cimera europea sobre defensa que es fa aquest dilluns a Brussel·les.

De fet, el debat sobre l'enviament de tropes europees de pau Ucraïna ha guanyat força just els dies previs a aquesta cimera europea i, malgrat que la majoria de socis creuen que és prematur discutir-ho, cada cop són més els estats membres que ho comencen a veure amb més bons ulls. Aquest canvi d'opinió es deu sobretot al temor de la UE que Trump acabi cuinant i tancant un acord amb Putin sense tenir en compte la veu del bloc comunitari. D'aquesta manera, amb unes tropes de pau sobre el terreny per donar garanties de seguretat durant les potencials negociacions o un alto el foc, el club europeu creu que tant Trump com Zelenski i Putin se'ls escoltarien més i s'evitaria caure en la irrellevància en el desenllaç del conflicte.

Trump amenaça Putin amb aranzels i sancions si no acaba amb la guerra a Ucraïna

A més, és l'escenari que anhela el Kremlin, que sempre menysprea la influència de la UE i intenta dividir-la per totes les vies possibles. "Les negociacions han de ser entre Rússia i els Estats Units, sense la participació de països occidentals. No tenim res a discutir amb Londres o Brussel·les", va respondre en una entrevista al diari Pravda Nikolai Patrushev, que és conseller de Putin. Això, esclar, fa a hores d'ara molt complicat el desplegament de tropes europees perquè hauria de comptar amb el vistiplau del Kremlin, que hauria d'estar disposat que els aliats comunitaris s'encarreguessin de garantir el compliment dels futuribles acords entre Rússia i Ucraïna.

El somni de Zelenski: 200.000 soldats

La iniciativa, per descomptat, compta amb el suport del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va xifrar en el Fòrum de Davos el nombre d'efectius que es necessitarien en 200.000 soldats. És a dir, molts més que en el desembarcament de Normandia de la Segona Guerra Mundial, en la qual van participar al voltant d'uns 150.000 efectius dels aliats. En aquest sentit, diversos mitjans internacionals i analistes militars asseguren que la xifra que el dirigent d'Ucraïna va plantejar és massa elevada i estimen que caldria comptar amb uns 40.000 soldats.

Tot i això, la via preferida de Zelenski no és l'enviament de tropes europees a Ucraïna, tot i que les altres opcions que estan sobre la taula a hores d'ara encara semblen menys probables. El somni de Kíiv seria l'adhesió de l'OTAN i la presència de soldats de l'Aliança Atlàntica en territori ucraïnès. Ara bé, el rebuig dels aliats a acceptar Ucraïna a l'OTAN és absolut –els mateixos tractats prohibeixen acceptar un nou soci en conflicte armat–, i res fa pensar que Trump estigui disposat a enviar efectius a Ucraïna. De fet, segons el Wall Street Journal, el president dels Estats Units ja va fer arribar a Macron i a Zelenski en l'acte d'inauguració de la Notre-Dame reformada que vol tropes europees a Ucraïna vigilant un potencial alto el foc entre Kíiv i Moscou.

La pau, una fantasia al front d’Ucraïna