Trump encamina el retorn a la Casa Blanca a un any de les eleccions

WashingtonLa primera pregunta que han fet aquesta nit els moderadors del tercer debat de primàries republicanes, a Miami (Florida), ha estat dirigida al segon candidat segons les enquestes, el governador de l'estat amfitrió, Ron DeSantis: "Per què els republicans l'haurien d'escollir a vostè i no a Donald Trump per enfrontar-se a Joe Biden d'aquí un any?" La mateixa pregunta han respost els altres quatre contrincants presents: Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Chris Christie i Tim Scott.

Però els arguments que han pogut aportar de poc serviran per convèncer els trumpistes, fins i tot els que no les tenen totes: Trump lidera de manera aclaparadora les enquestes, amb el 56,5% del suport republicà, i DeSantis, l'únic remotament capaç de plantar-li cara, se'l mira de lluny amb un 13,9% dels suports.

Aquest avantatge explica l'allargada ombra de l'exmandatari, així com la seva absència, un altre cop, al tercer debat de primàries. Trump –que dilluns va declarar als jutjats de Nova York per frau continuat, en el seu enèsim cas judicial– ha tornat a contraprogramar amb un míting a escassos quilòmetres del debat, a Hialeah (Florida).

El magnat té motius per ser optimista: si les eleccions se celebressin avui, guanyaria a Biden en cinc dels sis estats considerats clau per vèncer els comicis presidencials, segons l'última enquesta de Siena College per a The New York Times, que ha causat un terratrèmol al si del Partit Demòcrata. Concretament, Trump guanyaria a Nevada, Geòrgia, Arizona, Michigan i Pennsilvània, cinc estats on Biden es va imposar l'any 2020 amb un marge estret de vots.

L'edat castiga Biden, però no Trump

El director de Siena College i responsable de l'enquesta, Don Levy, assegura a l'ARA que pinten magres per al demòcrata: "Biden no només perd en cinc dels sis swing states, sinó que a més els seus índexs d'aprovació són encara més baixos que els que tenia Trump a aquestes altures a les últimes eleccions". Segons Levy, l'edat és el principal factor, malgrat només el separen tres anys del seu rival: "El 71% dels electors i el 50% dels demòcrates creuen que més massa gran per ser president, i el 62% el veuen mancat de l'agudesa mental necessària".

Si és escollit, Biden, que ja és el president de més edat de la història dels Estats Units, acabaria el seu segon mandat amb 86 anys. Si guanyés Trump, l'acabaria amb 82 anys. Tanmateix, "tan sols el 38% respon a les nostres enquestes que Trump és massa gran: és una diferència significativa", remarca Levy, que explica aquest resultat perquè "la campanya de Trump ha estat efectiva caricaturitzant Biden com un vell senil" ­–amb expressions com sleepy Joe (el dormilega Joe)­– i perquè "el seu llenguatge simple i directe connecta amb més capes de la societat".

Però l'edat no és l'única explicació: "Quan preguntem als electors en què basaran el vot, guanya per un marge estret l'economia. I resulta que els votants confien un 20% més en Trump en aquest tema", remarca el director de Siena College. En la història recent, la societat estatunidenca ha confiat més en els republicans en qüestions de butxaca, però ara pesa també l'elevada inflació viscuda durant el mandat de Biden.

Una inflació que ha estat un fenomen mundial, impulsat per la reactivació del consum després de la pandèmia i per l'augment dels preus de l'energia arran de la guerra d'Ucraïna. Així que no es pot atribuir tota la responsabilitat al mandatari: els preus van arribar al pic més alt des dels anys vuitanta el juny passat (9,1% interanual) i des d'aleshores s'han anat reduint progressivament fins al 3,7% actual.

No hi ha alternatives?

Cap dels més que probables candidats a la presidència, ni Biden ni Trump, convencen els nord-americans. Però a hores d'ara, quan queda tot just un any per als comicis, tampoc sembla probable que sorgeixin alternatives viables. En aquest escenari, apareix el nom de Robert Kennedy, l'últim representant de la dinastia política més influent de la història del país, que es presenta com a candidat independent després de retirar-se de les primàries demòcrates per falta de suport.

"Quan demanes als electors que escullin entre Biden, Trump i Kennedy, és sorprenent que aquest últim, que no és un gran conegut en la política dels EUA, aconsegueixi prop d'un 25% de suport", destaca Levy. "Obté unes xifres que no hem vist mai en un tercer candidat des de Ross Perot els anys 1990, cosa que demostra el descontentament amb els dos candidats líders", conclou.