Trump escampa la por per controlar tots els poders dels EUA: algú el pot aturar?

WashingtonFa un mes, els treballadors federals que havien estat víctimes de les retallades de la nova administració Trump insistien a mantenir l'anonimat per temor a represàlies i demanaven utilitzar plataformes de comunicació alternatives al·legant una "por tecnològica". Actualment, als Estats Units ja s'han detingut dos estudiants internacionals per participar en les protestes propalestines de la primavera passada, s'ha arrestat un investigador de la Universitat de Georgetown pel seu posicionament sobre Gaza i s'ha denegat l'entrada al país a un investigador francès per tenir al mòbil missatges crítics sobre el president. La campanya de la por s'estén sobre la societat estatunidenca mentre Donald Trump vol esquerdar els límits del seu poder.

Accions com la detenció dels estudiants internacionals de la Universitat de Colúmbia pel seu discurs polític o bé els acomiadaments massius dins l'administració han acabat als tribunals. El poder judicial s'ha convertit en la principal línia de defensa davant els intents de l'executiu d'extralimitar-se més enllà del seu poder. Aquesta setmana, el mateix dia que un jutge federal sentenciava que probablement el tancament de l'agència de cooperació internacional USAID és "inconstitucional", Trump feia escalar la seva guerra contra els tribunals amb una crida a destituir el jutge que havia ordenat el bloqueig del vol que va deportar més de 200 veneçolans al Salvador. El departament de Justícia de Trump ha estat evitant revelar l'hora a la qual es va enlairar l'avió i el magistrat insisteix a saber-ho per determinar si el president va violar o no una ordre judicial.

L'exhortació de Trump a iniciar un impeachment contra el jutge va provocar que fins i tot el president del Suprem, el conservador John Roberts, es pronunciés sobre el cas. En una acció inusual, Roberts va contradir les paraules del president. La intervenció del cap del Suprem és un indicador de la magnitud de la tempesta. "Els dos mesos de mandat de Trump, en què ha intentat sobrepassar els límits del seu poder en totes direccions, és el desafiament més gran que la Constitució ha vist en la història del nostre país, excepte per la secessió dels estats del sud al començament de la guerra civil. A part de la guerra civil, no hem tingut res ni remotament similar a això", adverteix el professor de dret constitucional de la Universitat de Georgetown David Super.

L'incompliment de Trump de l'ordre judicial és la darrera de moltes accions del seu govern que van encaminades a empènyer el país a l'abisme d'una crisi constitucional i posa en tensió l'estat de dret. La pregunta ara és una: quins són els contrapoders del president? "L'eina més clara per frenar un president quan s'extralimita en el seu poder és l'impeachment. Trump ja va ser sotmès a dos impeachments i va sobreviure. Iprobablement té la sensació que hi sobreviurà un altre cop. Perquè els contrapoders funcionin de manera efectiva, és necessari que molts actors intervinguin. I molts d'aquests actors no estan intervenint", exposa el professor de ciències polítiques de la Universitat de Georgetown Hans Noel.

L'únic que pot destituir el president és el Congrés, i tal com apunta Noel, el control absolut que Trump té sobre el Partit Republicà fa que el legislatiu estigui pràcticament sotmès a l'executiu: "Ara mateix, els republicans que controlen el Congrés semblen estar més interessats en l'agenda de Trump que en les prerrogatives del Parlament". Un exemple d'aquesta subordinació és la votació de la setmana passada per evitar el tancament de govern, on els falcons fiscals del partit van empassar-se les seves objeccions al projecte de llei republicà per deferència a Trump. La certificació de secretaris polèmics com l'antivacunes Robert Kennedy per a Salut o l'expresentador de la Fox Pete Hegseth per a Defensa són una altra mostra del control de Trump sobre els seus congressistes.

Deslegitimar el poder judicial

Paral·lelament a l'impeachment, si Trump comença a desobeir les ordres dels jutges federals, en última instància els casos acabaran al Tribunal Suprem. "I si el Suprem determina que realment ha de complir les ordres dels jutges inferiors, aleshores les haurà d'aplicar. I si ho ignora, llavors entrem en un escenari diferent, on això representa un punt d'inflexió", exposa Noel. El politòleg no creu que la campanya de Trump per deslegitimar el poder judicial arribi al punt de desobeir el Suprem, però sí que busca erosionar els poders actuals dels tribunals federals.

Indirectament, si Trump fa arribar totes les seves disputes judicials fins al Suprem, ja està restant poder als jutges federals com a principal fre d'emergència. "Portar-les fins al límit, fins al Suprem, li donarà més marge per poder desplegar la seva agenda perquè els casos es tarden més a resoldre i quan el Suprem dicti sentència gairebé no s'alteraran les conseqüències de les seves accions", exposa Noel.

Hi ha un altre factor a tenir en compte dins de l'assalt de Trump al sistema democràtic: la sentència de la immunitat presidencial. Per molt que Trump estigui cometent un delicte al violar l'autoritat judicial, els seus actes com a president gaudeixen d'immunitat. "Però hi ha una persona que va pilotar l'avió, i altres que van carregar la nau. Així que els funcionaris de rang inferior poden ser declarats en insubordinació, i així serà. I si els funcionaris de l'administració entenen que ells mateixos podrien ser multats i podrien anar a la presó personalment si violen les ordres judicials, el president podria tenir dificultats per trobar persones que executin les seves ordres il·legals", afirma el professor de dret constitucional. Però Trump té el perdó presidencial: què passa si decideix utilitzar-lo amb els seus subordinats? "Pot perdonar les condemnes penals, però no pot perdonar la insubordinació civil. Per això crec que la insubordinació civil serà un dels poders més importants dels tribunals en aquests casos. Aquesta fórmula comporta que estiguin subjectes a penalitzacions personals fins que compleixin la norma. Per exemple, multes diàries", exposa Super.

Noel apunta que un element al qual s'ha de parar atenció per determinar sí Trump té èxit a l'hora d'esquerdar el sistema de checks and balances és el Suprem. "Si en alguns d'aquests casos legals on és força evident que Trump s'està extralimitant, el Suprem diu que realment té poder, significaria que els tres jutges que va nomenar Trump i els altres tres magistrats conservadors del Suprem són suficients per impedir que l'alt tribunal exerceixi el seu paper de control sobre l'executiu. Això, en última instància, sumat a un Congrés que no es rebel·la, significaria que el trumpisme hauria pres el control de totes les branques del govern, i ningú exerciria un control sobre ell. I hem de ser-ne conscients".

El politòleg veu difícil d'establir la línia on es consideraria que Trump ha aconseguit esquerdar el sistema de contrapoders, tot i que reconeix que "hi ha persones que ja consideren que Trump l'ha creuada". El professor de filosofia de Yale i autor d'Erasing history: How fascists rewrite the past to control the future, Jason Stanley, és una d'aquestes persones. "Trump està avançant molt ràpidament. Està construint una dictadura personalista començant per la base d'instaurar una cultura de la por. Ja ha violat la llei. Un cop han començat a arrestar persones amb estatus legal al país [green card] per les seves opinions –cosa que és il·legal–, què et fa pensar que no detindran també ciutadans nord-americans per les seves opinions?".

Divendres, Trump insinuava a Truth Social la deportació al Salvador de les persones que estan duent a terme atacs contra els cotxes Tesla en protesta contra el nou govern i contra Musk. "Espero veure els malfactors terroristes malalts rebre condemnes de 20 anys de presó pel que estan fent a Elon Musk i a Tesla. Potser podrien complir-les a les presons del Salvador, que s'han fet tan famoses recentment per les seves condicions tan agradables!", escrivia.

Control total sobre els republicans

Fora de les institucions, un altre fre esperable seria l'oposició des de dins del Partit Republicà. A l'anterior administració encara es van sentir veus crítiques que el van frenar. El vicepresident Mike Pence va ser clau per aturar l'intent de Trump de revocar el resultat electoral de les eleccions del 2020. Durant l'assalt al Capitoli, Trump va pressionar Pence perquè no certifiques la victòria de Joe Biden. Pence va desobeir i Trump l'ha convertit en un dels blancs d'amenaces per part dels seguidors trumpistes. "No és que només perdis la feina. És que si no fas el que diu i no estàs dins del seu cercle intern et marca per a la resta de la teva vida. Així que els Estats Units estan operant com un estat de partit únic. Els republicans estan fent el que sigui que vulgui Trump", exposa Stanley.

El secretari d'Estat, Marco Rubio, és l'única figura dins del govern que no estava completament alineada amb l'agenda Trump. De fet, els demòcrates van votar a favor seu durant la certificació del seu càrrec al Senat amb l'esperança que actués com a fre. Rubio s'ha empassat els seus principis –era un gran falcó contra Rússia– i es veu relegat a un segon lloc mentre l'enviat Steve Wiktoff ha agafat el lideratge en les negociacions de les guerres d'Ucraïna i Gaza.

La minoria que tenen els demòcrates a les dues cambres tampoc els dona gaire marge de maniobra. Tot i que són minoria al Parlament, tenen encara capacitat per frenar accions de l'agenda republicana. Per exemple, Trump ha ordenat tancar el departament d'Educació, però necessita una supermajoria al Senat que necessàriament passa pels demòcrates. Per tant, encara tenen alguns mecanismes per accionar. "La dificultat que tenen els demòcrates ara mateix és que els costa definir quin ha de ser el seu missatge i com han de fer oposició. Van fer campanya el 2024 dient que Trump és una amenaça per a la democràcia i van perdre. Així que crec que molts d’ells pensen que potser aquesta no és l’estratègia que han d’utilitzar. I encara cerquen el com", reflexiona Noel.

Més enllà dels contrapoders institucionals i com aquests responen als atacs de Trump, Stanley remarca la campanya que el president està duent a terme contra les escoles i universitats. "Un dels molts símptomes d'un govern autoritari és l'atac a les escoles i les universitats, que sovint la gent oblida però que els autoritarismes sempre compleixen", apunta el filòsof. El que més preocupa a Stanley és que les accions de Trump no estan generant grans mobilitzacions a la societat. "No hi ha grans manifestacions, així que no sembla esperançador. No veig que això s’acabi aviat, i, si Trump és viu el 2028, serà el pròxim president. Si no és viu, no serà un sistema gaire just", sentencia. Stanley, que és ciutadà estatunidenc, confessa que està planejant abandonar els Estats Units.