Trump hauria evadit impostos i es va enriquir gràcies al seu pare

Trump va arribar a la Casa Blanca assegurant que s’havia convertit en multimilionari gràcies als seus propis mèrits, i durant molt de temps va insistir que el seu pare, el llegendari novaiorquès Fred C. Trump, pràcticament mai li va oferir cap ajuda econòmica. Però una investigació feta pel New York Times, basada en centenars de declaracions d’impostos i documents financers confidencials, revela que Trump va rebre de l’imperi immobiliari del seu pare el que avui equivaldria com a mínim a 413 milions de dòlars. I això va començar quan era un nen i ha continuat fins ara.

Gran part d’aquests diners van anar a parar a la butxaca de Trump perquè va ajudar els seus pares a evadir impostos. Ell i els seus germans van crear una empresa fantasma per encobrir milions de dòlars de donacions dels seus pares, com demostren diversos documents i entrevistes. Aquests documents indiquen que Trump va ajudar el seu pare a aplicar-se deduccions fiscals indegudes per valor d’uns quants milions de dòlars. També va contribuir a dissenyar una estratègia per infravalorar les propietats immobiliàries dels seus pares en centenars de milions de dòlars de cara a les declaracions d’impostos, cosa que va reduir dràsticament la càrrega tributària quan aquestes propietats els van ser transferides a ell i els seus germans.

La fortuna del pare

Les autoritats tributàries (el Servei d’Impostos Interns) van presentar poca resistència a aquestes maniobres. Els pares de l’actual president nord-americà, Fred i Mary Trump, van transferir una fortuna de més de 1.000 milions de dòlars als seus fills, cosa que podria haver generat una càrrega fiscal de com a mínim 550 milions de dòlars amb el tipus impositiu del 55% que aleshores s’aplicava a donacions i herències. En canvi, segons els registres tributaris, els Trump van pagar un total de 52,2 milions de dòlars, és a dir, aproximadament el 5%.

El president s’ha negat a fer cap declaració sobre les revelacions del New York Times. Però un advocat de Trump, Charles J. Harder, sí que va difondre un comunicat: “Les denúncies de frau i evasió fiscal formulades pel New York Times són 100% falses i difamatòries -deia-. No hi ha hagut cap frau ni evasió d’impostos. Els fets en què el diari basa les seves falses acusacions són inexactes”.

Harder va intentar exculpar Trump de les estratègies fiscals utilitzades per la seva família al·legant que el president havia delegat aquestes tasques en familiars i professionals en matèria tributària: “El president Trump no es va implicar gens en aquestes qüestions. Aquests temes els gestionaven altres membres de la família Trump que no eren experts en la matèria i, per tant, confiaven totalment en professionals qualificats per garantir el compliment íntegre de la llei”.

Reacció de la família

El germà del president, Robert Trump, va fer públic un altre comunicat en nom de la família: “El nostre estimat pare, Fred C. Trump, va morir el juny del 1999. La nostra estimada mare, Mary Anne Trump, ens va deixar l’agost del 2000. Es van presentar totes les declaracions referents a donacions i béns, i es van pagar els impostos corresponents. El 2001, el Servei d’Impostos Interns i les autoritats fiscals de l’estat de Nova York van tancar el patrimoni del nostre pare, i el 2004 van tancar el de la nostra mare. La nostra família no té res més a comentar sobre uns fets que van tenir lloc fa uns 20 anys i agrairíem que es respectés la intimitat dels nostres pares morts, que en pau descansin”.

El que ha descobert el New York Times suscita nous interrogants sobre la negativa de Donald Trump a publicar les seves declaracions de renda, i trenca així amb la tradició seguida pels presidents nord-americans anteriors. Segons els experts fiscals, és improbable que Trump sigui acusat en un procés penal per haver ajudat els seus pares a evadir impostos, perquè els fets van tenir lloc fa molt de temps i han prescrit. El que no ha prescrit, però, és la possibilitat d’imposar multes per frau fiscal.

Les revelacions del New York Times es basen en entrevistes amb antics treballadors i assessors de Fred Trump i en més de 100.000 pàgines de documents que descriuen el funcionament intern i la immensa rendibilitat del seu imperi. Inclouen documents extrets de fonts públiques: hipoteques i escriptures, arxius públics de testament, informes financers, registres reglamentaris i expedients judicials.

La investigació també es basa en desenes de milers de pàgines de documents confidencials: extractes bancaris, auditories financeres, llibres comptables, registres de pagaments en efectiu, factures i xecs cancel·lats. Cal destacar que entre aquests documents hi ha més de 200 declaracions de renda de Fred Trump, de les seves empreses i de diverses societats seves. Tot i que aquests documents no inclouen les declaracions de renda del president nord-americà i revelen pocs detalls sobre les seves últimes activitats empresarials als Estats Units i a l’estranger, sí que constitueixen la primera informació comptable pública sobre els ingressos que durant dècades va rebre de diverses empreses familiars.

Un relat fictici

El que es desprèn d’aquest conjunt de proves és una biografia financera del 45è president dels Estats Units que no té res a veure amb la història que Trump ha venut en els seus llibres, els seus programes de televisió i la seva vida política. Segons la seva versió sobre com es va fer ric, Trump va ser un gran home de negocis que va rebre un préstec d’un milió de dòlars del seu pare (“Els hi vaig haver de tornar amb interessos!”, assegura), no es va conformar amb la “petita” empresa que aquest tenia als afores de Manhattan i va crear un imperi de 10.000 milions de dòlars que li va permetre batejar amb el nom de Trump hotels, gratacels, casinos, línies aèries i camps de golf arreu del món. Segons aquesta mateixa versió, la seva valentia i esperit d’iniciativa van superar sempre totes les adversitats. “El que he construït ho he construït jo tot sol”, ha assegurat sempre Donald Trump, un relat dels fets que durant molt de temps han difós uns mitjans de comunicació crèduls, inclòs el New York Times.

Un grapat de periodistes i biògrafs -entre els quals destaquen Wayne Barrett, Gwenda Blair, David Cay Johnston i Timothy L. O’Brien-, però, han qüestionat aquesta versió, sobretot l’afirmació que la seva fortuna és de 10.000 milions. Han explicat que Trump es va aprofitar de les connexions bancàries del seu pare per fer-se un lloc al sector immobiliari de Manhattan. Han tirat per terra la seva habitual història del préstec d’un milió de dòlars presentant proves que demostren que en realitat el seu pare li va donar 14 milions. Han explicat que Fred Trump va ajudar una vegada el seu fill a pagar uns bons que havien vençut comprant-li 3,5 milions de dòlars en fitxes d’un casino a Atlantic City.

Però la investigació del New York Times sobre les finances de la família Trump no té precedents pel que fa a l’abast i precisió, i ofereix per primera vegada una visió exhaustiva de la fortuna heretada i de l’evasió d’impostos que han proporcionat a Donald Trump una vida de luxe. Els informes deixen clar que, en totes les etapes de la seva vida, les seves finances van estar profundament entrellaçades i depenien de la fortuna del seu pare.

Als 3 anys, Trump guanyava el que ara serien 200.000 dòlars anuals procedents de l’imperi del seu pare. Va arribar a ser milionari quan només tenia 8 anys. Quan en va fer 17, el seu pare li va donar una participació en un edifici d’apartaments de 52 habitatges. Poc després d’acabar els estudis universitaris, rebia del seu pare l’equivalent a un milió de dòlars anuals. Aquesta aportació va augmentar amb els anys fins a arribar a més de 5 milions de dòlars anuals quan tenia entre 40 i 50 anys.

L’imperi immobiliari de Fred Trump no consistia només en edificis d’apartaments. Tal com demostren els registres bancaris, tenia muntanyes de diners en efectiu, desenes de milions de dòlars de beneficis dels seus negocis. Durant un període de sis anys, del 1988 al 1993, Fred Trump va declarar uns ingressos totals de 109,7 milions de dòlars, l’equivalent a 210,7 milions de dòlars actuals. Era habitual que cada mes entressin als seus comptes bancaris personals desenes de milions de dòlars en lletres del Tresor i certificats de dipòsits.

Els regals del pare

Fred Trump va ser implacable i creatiu a l’hora de trobar la manera de traspassar aquesta fortuna als seus fills. A Donald Trump el va fer no només empleat seu, sinó també agent immobiliari, administrador, banquer i consultor. Li va donar un préstec rere l’altre, molts dels quals no els hi va tornar mai. Li va donar diners per a un cotxe, per als seus empleats, per comprar accions i per a les seves primeres oficines a Manhattan. També li va proporcionar tres fons fiduciaris, accions de múltiples societats, 10.000 dòlars en xecs de regal per Nadal i fins i tot diners corresponents als ingressos que obtenia del servei de rentadora que hi havia a la planta baixa dels seus edificis.

Tots aquests regals tenien com a objectiu evadir impostos sobre donacions i successions mitjançant mètodes que els experts fiscals han qualificat de tèrbols o possiblement il·legals. Tot i que Fred Trump es va fer ric amb l’ajuda de subsidis federals per a l’habitatge, insistia que era clarament injust que el govern gravés la seva fortuna quan passés als seus fills. Quan va fer 80 anys i va començar a patir demència, l’evasió d’impostos sobre donacions i successions es va convertir en un negoci familiar en què Donald Trump va tenir un paper fonamental, tal com es desprèn de documents i entrevistes realitzades.

La línia que separa l’elusió fiscal legal de l’evasió fiscal il·legal sol ser poc clara i molts advocats fiscalistes la forcen constantment. No són pocs els trucs enginyosos per evadir impostos que han sigut beneïts pels tribunals o pel mateix Servei d’Impostos Interns. Poques vegades -per no dir mai- els nord-americans més rics paguen un import que s’acosti al màxim.

Però diversos experts fiscals asseguren que, pel que sembla, els Trump no s’han limitat a aprofitar les llacunes legals: la seva activitat es basaria en un patró d’engany i ocultació, sobretot pel que fa al valor dels béns immobles de Fred Trump. Això va impedir en repetides ocasions que el Servei d’Impostos Interns gravés grans transferències de patrimoni als seus fills.

Manipulació de valors

“El problema que veig en tot això són les taxacions: juguen amb les taxacions portant-les al límit”, diu Lee-Ford Tritt, professor de dret de la Universitat de Florida i expert en dret tributari en matèria de donacions i patrimoni. “Hi ha fluctuacions espectaculars en funció de l’objectiu que busquen”, comenta.

La manipulació de valors per evadir impostos va ser fonamental per a un dels esdeveniments financers més importants de la vida de Donald Trump. El president i els seus germans van esdevenir propietaris de la major part de l’imperi del seu pare el 22 de novembre del 1997, un any i mig abans de la mort de Fred Trump. En aquesta complexa operació hi va tenir una importància crucial el valor assignat als béns immobles. Com més baix fos aquest valor, més baixos serien els impostos a pagar per donacions. Els Trump van evadir centenars de milions de dòlars en aquest impost mitjançant la presentació d’unes declaracions que infravaloraven enormement les propietats del pare, que, segons ells, valien només 41,4 milions de dòlars. Aquell mateix conjunt d’edificis va ser venut una dècada després per un preu 16 vegades superior a aquesta quantitat.

El frau més evident va ser el de l’empresa All County Building Supply & Maintenance, fundada per la família Trump el 1992. L’objectiu aparent d’All County era fer d’agent de compres per als edificis de Fred Trump: ho comprava tot, des de calderes fins a productes de neteja. Però segons diferents entrevistes i documents consultats, no feia res d’això, sinó que malversava milions d’euros de l’imperi de Fred Trump amb el senzill mètode d’apujar els preus de les compres fetes pels seus empleats. Aquests milions, en la pràctica unes donacions que no havien pagat impostos, passaven als propietaris d’All County: Donald Trump, els seus germans i un cosí. Fred Trump feia servir aleshores els rebuts inflats d’All County per justificar l’augment del lloguer de milers d’inquilins.

Després que el New York Times publiqués aquest article, un portaveu del departament de Finances i Hisenda de l’estat de Nova York va afirmar que “estan estudiant aquestes acusacions” i que no estalviarien “esforços per investigar tots els àmbits implicats”.