Trump posa en perill el futur de l'OTAN?

Brussel·lesDesprés de la Segona Guerra Mundial, les regles eren les següents: Europa renuncia a la força militar i intenta garantir la pau dins i fora del continent només exercint el poder tou, amb interdependències comercials i polítiques entre estats membres i potències estrangeres. El poder dur, el de la seguretat i defensa, l'externalitza als Estats Units i queda protegida sota el paraigua de l'OTAN. La principal amenaça per a aquests aliats era l'expansió de la Unió Soviètica i, de fet, el motiu fundacional de l'Aliança Atlàntica era fer pinya contra Moscou.

Aquestes normes del joc, però, comencen a trontollar amb el primer mandat de Donald Trump. El magnat novaiorquès manté molt bones relacions amb Vladímir Putin i s'allunya dels interessos militars d'Europa, que tem els anhels expansionistes del Kremlin. Els obliga a incrementar la despesa en defensa i els avisa que s'han de responsabilitzar d'una vegada per totes de la seva protecció. En aquest context, la pregunta es fa sola: quin sentit té l'OTAN? Qui la va respondre de manera més clara aleshores va ser el president francès, Emmanuel Macron, que ho va resumir amb una sentència: "Mort cerebral".

La victòria de Joe Biden el 2020 va calmar les aigües, tot i que no la remor de fons, i la invasió russa d'Ucraïna va retornar el sentit fundacional de l'OTAN: protegir-se de l'expansionisme rus. Fins que Trump aterra per segon cop a la Casa Blanca. El líder republicà va amenaçar en campanya electoral de deixar a l'estacada els aliats europeus que no gastin prou en defensa en cas d'un eventual un atac, i ja ha concedit una gran part de les condicions de màxims que imposa Putin per posar fi a la guerra. Així doncs, la pregunta torna a ser exactament la mateixa: quin sentit té l'OTAN?

"El projecte, tal com l'hem entès fins ara, està mort o en vies d'extinció", respon taxatiu a l'ARA l'expert en defensa i professor de la UB Rafa Martínez. "És com si el davanter d'un equip de futbol es comença a fer gols en pròpia porteria. Tothom mira de fer-lo recapacitar i explicar-li que s'està equivocant de banda, però arriba a un punt que és insostenible", exemplifica l'investigador.

En aquest sentit, el catedràtic apunta que l'administració Trump "està poc interessada en Europa" i, a més, veu com "ha de pagar una factura monstruosa en seguretat" per als aliats europeus. I, en canvi, destaca que Washington ha deixat de veure Rússia com la principal amenaça i tem molt més la Xina. En la mateixa línia, el cap del prestigiós think tank CEPS, Karel Lanoo, apunta que la prioritat de Trump i del global dels Estats Units sembla que és "aïllar" Pequín, encara que això vulgui dir aliar-se amb el règim de Putin. Això sí, l'investigador recorda que dins del Pentàgon hi ha diferents veus i que no tothom pensa com Trump, que sovint "es deixa endur per l'emoció" i "fa declaracions contradictòries".

L'OTAN amenaça els aliats que gasten menys en defensa: "Rebreu una trucada de Washington d'un home molt simpàtic"

Amb tot, Lanoo és lleugerament més optimista pel que fa al futur de l'Aliança Atlàntica i, malgrat que el seu motiu existencial "agafi una orientació diferent", ressalta que "és una entesa militar molt potent i important per a Europa i els seus aliats". Així doncs, recorda que els aliats atlàntics encara tenen interessos militars comuns i que, almenys a hores d'ara, els tractats de la Unió Europea deleguen la defensa a l'OTAN. A més, el cap del CEPS assegura que una major unió dels estats membres de la UE en matèria de seguretat no té per què estar renyida amb l'Aliança Atlàntica. "No veig que siguin camins oposats", insisteix Lanoo.

La "independència" d'Europa

És habitual que països com França i Espanya reneguin en certa manera de l'OTAN i del poder militar que té el Pentàgon sobre Europa, però és més sorprenent que s'hi enfrontin països com les repúbliques bàltiques o Alemanya, que han construït el seu ideal de llibertat i seguretat amb Washington i contra Moscou. Tanmateix, Trump està aconseguint que dirigents d'aquests estats estiguin alçant la veu contra la potència estatunidenca. Sense anar més lluny, el futurible canceller alemany, Friedrich Merz, va advocar l'endemà de guanyar les eleccions per assolir la "independència" en matèria militar d'Europa respecte als Estats Units: "Pensava que mai diria això, [...] però és clar que als nord-americans no els importa el destí d'Europa", va lamentar el líder conservador, que sempre s'havia mostrat com un atlantista convençut.

També ha elevat el to contra el president dels Estats Units la cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas. En el Consell d'Exteriors de la UE de la setmana passada va criticar durament l'acostament de Trump a Putin i va assegurar que la "narrativa" actual de Washington conté "missatges" del Kremlin. En aquest sentit, l'expert de la UB constata que els aliats europeus més atlantistes tampoc "no tenen més remei" que "acceptar d'una vegada per totes que les regles del joc internacional estan canviant".

En aquest context, molts experts i la majoria de líders europeus coincideixen a remarcar la importància d'incrementar la despesa en defensa i recuperar l'autonomia militar. Segons Lanoo, aquesta és "l'única manera" que Europa tingui influència en el tauler geopolític, sigui dins o fora de l'OTAN, o en una entesa militar occidental completament diferent de l'actual. Tanmateix, a hores d'ara els EUA continuen suposant més de la meitat del pressupost de l'Aliança Atlàntica i, per això, Trump es veu amb cor de fer i desfer a l'OTAN i en la guerra d'Ucraïna sense que els aliats europeus puguin parar-li els peus.

Les claus de les negociacions a Ucraïna, més enllà dels minerals: Trump balla al ritme de Putin