Trump i Putin planen sobre Madrid

Stalin evitava pronunciar el mot nazisme, el defugia. S’estimava més parlar de feixisme alemany, possiblement perquè en el nom del partit de Hitler, l’NSDAP –Partit Nacional Socialista Obrer Alemany–, hi havia evocacions del comunisme. Amb tot, Stalin intentava evitar l’inevitable: que dues estructures i dos pensaments totalitaris, aparentment oposats, tinguessin punts de connexió. Analogies en les quals va burxar la pensadora Hannah Arendt. Com ara mateix l’assagista Anne Applebaum burxa en les autocràcies i les esferes ultres.

Aquest cap de setmana Madrid serà un gran aparador dels partits ultradretans integrats en el grup europarlamentari Patriotes per Europa. Això està passant quan falten tres mesos comptats per commemorar 80 anys de la derrota del feixisme i del nazisme. Ben segur que Hannah Arendt hauria aconseguit una acreditació d’observadora, i és possible que Anne Applebaum l’hagi gestionat. Sorprèn Applebaum quan, des del present, fa un salt enrere i explica que la retòrica de Trump s’assembla més a la de Stalin que no pas a la de Hitler. Que tots dos, Stalin i Trump, formulen el perill de l’enemic intern amb la mateixa intensitat. Analogia un cop més, mentre a Madrid ombres del passat es projecten en dirigents d’ara. Al voltant de Viktor Orbán no seria difícil detectar les energies de l’autòcrata Miklós Horthy i dels agitadors de la Creu Fletxada dels anys 40. Tot i que Viktor Orbán es va formar políticament a la joventut comunista de Székesfehérvár, la ciutat de la rodalia de Budapest on va néixer. Potser les ombres més inquietants són les franceses de Vichy acompanyant Marine Le Pen: el mariscal Pétain, el primer ministre Pierre Laval i l’ideòleg ultra Charles Maurras, tots invocant “treball, família, pàtria”, el lema de la “seva” França. El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen són els ultres de la UE amb més promesa social, perquè la que aspira a ser presidenta de la República no oblida que moltíssims dels vots que ella i son pare Jean-Marie Le Pen han anat acumulant en les últimes dècades provenen d’esquerranistes decebuts, especialment del Partit Comunista, un sector del qual va estar a punt d’establir converses formals de col·laboració amb Front Nacional. Era l’any 1993 i el diari Le Monde ho va difondre.

Matteo Salvini, Viktor Orbán, Marine Le Pen i Santiago Abascal recordaran que el grup parlamentari Patriotes per Europa té més de 85 diputats i representa més de dinou milions d’europeus. I eviten esmentar les connexions amb les oligarquies que els fan arribar milions d’euros i de dòlars, com va fer Steve Bannon en el primer mandat de Trump. I Marine Le Pen difícilment ha oblidat els milions que li van arribar el 2017 gràcies al préstec d’un banc rus i dels bons oficis de Vladímir Putin. Els líders de Patriotes per Europa tant admiren Putin com veneren Trump, i es pot dir que tots dos planaran sobre Madrid aclamats de paraula o de pensament per Le Pen, Orbán i Salvini. I, si hi fos, també per Alice Weidel, la líder neonazi alemanya acollida per Musk i capaç de dir que “Hitler era comunista”. De Putin se sap que combrega amb uns quants components del “feixisme roig” elaborat pel seu assessor Aleksandr Duguin. I Trump? És feixista, Trump? L’historiador Robert Paxton, especialista en feixismes, diu que sí. En canvi, Richard Evans no va més enllà de dir que és un ultrapopulista, tot i que reconeix que Trump menysprea la veritat i la democràcia i és capaç de subvertir la moralitat.