Trump té un secret (i Europa l’ha de saber)
La política internacional ens regala sovint metàfores meravelloses.
L’incendi polític que crema aquests dies a França coincideix amb la cicatrització definitiva d’un altre incendi, el de Notre-Dame. Emmanuel Macron –un president necessitat de bones notícies– esperava amb ganes aquest moment: reinaugurar, amb pompositat parisenca, la catedral més emblemàtica del món després que el foc gairebé la fes desaparèixer ara fa cinc anys. Que Notre-Dame hagi sobreviscut a les flames –i s’hagi convertit en una catedral encara més refinada– encarna els valors que Macron creu que són intrínsecs a França. Presentar-la avui en societat era sobretot un gest polític, una oportunitat per recordar al món la grandeur francesa.
Però l’incendi governamental d’aquesta setmana a París ha estat tan considerable que ni el millor dels millors il·lusionistes podia despistar els espectadors –entre els quals hi havia Donald Trump– i fer-los obviar el context que acompanya el naixement de la nova Notre-Dame: que Macron és ara un president dèbil; que França, cada cop més ingovernable, està en crisi, i que Europa, plena d’urgències, se’n ressent.
“Tot el que passa a França, afecta Europa”, va dir un cop, en una conversa de passadissos, un diplomàtic de la Unió Europea. Pujo l’aposta: tot el que passa a França i a Alemanya afecta Europa. I si això és així, els europeus hauríem d’estar, com a mínim, preocupats. La crisi francesa coincideix amb la crisi alemanya. A Berlín no només hi ha un buit de poder inquietant, també hi ha una crisi de model de país que ha posat en entredit, fins i tot, el llegat de Merkel.
I el calendari no ajuda. Els dos grans motors d’Europa tremolen en un dels moments més decisius dels últims anys. El retorn de Trump ja està accelerant les urgències europees, i la urgència més urgent és la guerra d’Ucraïna i l’amenaça d’un Vladímir Putin més o menys envalentit segons el desenllaç que es pacti. Europa necessita fortalesa per no quedar engolida per l’onada d’imprevisibilitat que suposarà el duo Trump-Putin.
Macron ha reunit Trump i Volodímir Zelenski a l’Elisi aprofitant la festa de Notre-Dame. Els tres somreien a càmera i Trump portava una corbata de color groc ucraïnès que alguns han volgut interpretar com un senyal. “El món està embogint”, deia Trump. Macron i Zelenski, que faran esforços per seduir el nord-americà, assentien obedientment. No és cap secret: el món viu dies excepcionals.
Tampoc és cap secret –el vam descobrir durant el seu primer mandat– una premissa bàsica de la política internacional de Trump: la seva tendència a afavorir el fort i a aprofitar-se del feble. Macron i Zelenski ja en poden prendre nota. El món encara pot embogir més.