El túnel submarí més llarg del món que unirà Europa

El 1644 Dinamarca i Noruega estaven en guerra amb Suècia. L’enfrontament decisiu va ser una batalla naval al mar Bàltic, a l’estret de Fehmarn, a tocar d’Alemanya. Els suecs, amb l’ajuda de la flota dels Països Baixos, van guanyar després que Dinamarca perdés dotze dels seus vaixells: deu van ser capturats i dos es van enfonsar. Gairebé quatre-cents anys després, les restes d’aquelles fragates s’han localitzat sota el Bàltic durant la construcció d’una de les infraestructures més grans d’Europa. Es tracta del Fehmarn Belt, un túnel submergit que tindrà carretera i vies de tren i enllaçarà l’illa alemanya de Fehmarn amb la danesa de Lolland. Un cop acabat, el 2029, serà el túnel combinat més llarg del món i connectarà, de manera més ràpida, els països nòrdics amb la resta d'Europa.

Els conductors que avui dia volen anar de Dinamarca a Alemanya ho han de fer o bé per la península de Jutlàndia o bé per una ruta més curta en quilòmetres, però que obliga a enfilar el vehicle en un ferri. Aquests vaixells surten des de Rodbyhavn, on actualment es pot veure que el paisatge està canviant per la pols de les obres. La infraestructura s’ubicarà a uns 40 metres de profunditat de les aigües del Bàltic i farà 18 quilòmetres de llarg.

La zona on es fan les obres està delimitada per seguretat, però des d’un mirador elevat, construït per l’empresa danesa encarregada del projecte, Femern, es pot seguir l’evolució dels treballs. Els jubilats i curiosos s’asseuen, els dies que el vent dona permís, per contemplar l’entrada i sortida de camions. Cada setmana es reben unes 80.000 tones de ciment, acer i pedra que s’emmagatzemen en una gran fàbrica, de la mida de 200 camps de futbol.

El que és curiós és que d’aquesta fàbrica en sortirà el túnel ja construït per blocs. Els enginyers destaquen, com a tret diferencial d’aquest immens projecte, que la major part dels treballs de construcció s’estan fent sobre terra i no pas a l’aigua. A diferència del túnel del canal de la Mànega, que enllaça el Regne Unit amb França, al mar Bàltic no s'està perforant el terreny. 

El Fehmarn Belt s’està construint per seccions amb peces de formigó d’uns 217 metres de llarg. Tindrà dos llargs tubs d’autopista de doble carril, un altre tub d’accés de servei, i dos llargs tubs més per on circularan els trens. Les peces de formigó, que pesaran unes 73.500 tones, es traslladaran amb grues dins d’unes grans barcasses i s’aniran encaixant dins de l’aigua. Alhora s’està preparant el terreny perquè sigui estable i diversos vaixells, que porten incorporades les excavadores més grans del món, estan drenant la sorra i la terra del fons marí.

El terreny s’ha analitzat al mil·límetre per assegurar la sedimentació i, alhora, els arqueòlegs han explorat una àrea de més de 3 milions de metres quadrats. A banda de les fragates daneses enfonsades a la batalla de Fehmarn, també s’han trobat bales de canons i estris de fa milers d’anys. Tot això es pot veure en una exposició que l’empresa constructora del túnel ha habilitat al port de Rodbyhavn.

Viatges més sostenibles

Quan es va plantejar el projecte, diferents entitats ecologistes daneses es van mostrar contràries a la seva construcció. Però van acabar considerant que, a llarg termini, el túnel pot millorar la mobilitat per fer-la més sostenible i han passat de demanar que es cancel·lés el projecte a supervisar l’impacte ambiental de la construcció. Ho van fer amb l’eliminació d’un llac situat a l’entrada de la boca del túnel i la creació d’un altre llac artificial, uns quilòmetres més enllà, per preservar la fauna i la flora de la zona.

A diferència de Dinamarca, a Alemanya el projecte va patir molts entrebancs per les múltiples denúncies imposades per associacions per preservar la natura. Finalment, el 2020, el Tribunal Suprem alemany va donar llum verda al projecte que va permetre l’inici dels treballs de construcció.

Un cop acabat, el túnel es podrà travessar en 10 minuts si es va amb cotxe i en set minuts si el trajecte es fa amb tren, i els temps de viatge entre Dinamarca i Alemanya es reduiran. Per exemple, per anar de Copenhaguen a Hamburg es tardarà dues hores i mitja amb tren, la meitat que fins ara, i per carretera el trajecte durarà una hora menys. Es preveu que el túnel augmenti el transport per tren, retalli els viatges amb avió i, en conseqüència, porti a una reducció de les emissions de CO₂. Dinamarca espera que en el punt geogràfic on fa més de 300 anys va perdre una batalla, ara guanyi un espai de connexió més ràpid i sostenible amb la resta d’Europa.