Tunísia

Tunísia arresta els principals candidats opositors per garantir via lliure a Kaïs Saïed

Nou aspirants han estat detinguts les setmanes prèvies a les eleccions presidencials

Protesta a Tunis per demanar l'alliberament de candidats empresonats, el 2 de setembre.
4 min

TunisLes autoritats tunisianes van arrestar dilluns Ayachi Zammel, un dels pocs aspirants presidencials que havien passat el filtre de la Junta Electoral. La notícia no va causar sorpresa a Tunis. Zammel és l’últim d’un total de nou aspirants a les eleccions presidencials del 6 d’octubre que han estat condemnats o arrestats durant les últimes setmanes. És evident que el president, Kaïs Saïed, que es va atorgar poders absoluts després d’un “autocop” el 2021, no vol cap rival de pes als pròxims comicis. Ara bé, per aconseguir-ho ha hagut de forçar la màquina i ha provocat un conflicte institucional que ha erosionat la seva malmesa legitimitat.

Dels 17 aspirants que van presentar la seva candidatura, la Junta Electoral només en va mantenir tres. A més del mateix Saïed, dos ex diputats poc coneguts veuran el seu nom a les paperetes: Zouhair Meghzaoui, un panarabista antic defensor de Saïed, i el liberal Ayachi Zammel. Aquest context no té res a veure amb el de les altres eleccions posteriors a la revolució del 2011, quan hi havia una transició en marxa i més d’una vintena de candidats competien en eleccions lliures i justes.

Entre els candidats recentment condemnats o arrestats hi ha alguns dels polítics amb més suport al país, com Abdelatif Mekki, antic líder del partit islamista Ennahda, i Abir Moussi, exdirigent del partit del dictador Ben Ali. Moussi, que porta més d’un any tancada, va ser condemnada a dos anys de presó per haver criticat la manca d’independència de la Junta Electoral. La resta, incloent-hi Zammel, han estat processats per presumptament haver falsificat o intentat comprar les firmes necessàries de suport per ser candidats. Si comptem també els polítics detinguts en anteriors onades repressives, com l’històric líder d’Ennahda Rached Ghannouchi, els presos polítics a Tunísia superen la trentena.

A finals de juliol, onze aspirants ja van fer pública una carta en què denunciaven el clima d'intimidació als seus seguidors i l'existència de greus violacions dels seus drets electorals per part d'algunes institucions de l'estat, especialment la Junta Electoral. “Les violacions […] semblen indicar un desig d'excloure'ns [de les eleccions] per deixar via lliure a un sol candidat”, afirmava el comunicat. Una de les seves queixes és que en aquesta ocasió es va afegir una nova condició per esdevenir candidat: l’obligació de tenir el B3, un document que demostra l’existència d’un historial delictiu pulcre, emès pel ministeri de l’Interior. Però el ministeri es va negar a atorgar-lo a diversos candidats.

El president de Tunísia, Kaïs Saïed.

Set dels candidats desqualificats van recórrer al Tribunal Administratiu, un dret reconegut per la llei. Els tribunals van decidir readmetre a la cursa electoral a tres candidats de pes, tots tres exministres: l'islamista Mekki, el socialdemòcrata Emad Daimi i Monzer Sneidi. Tanmateix, la Junta s'ha negat a reconèixer la decisió judicial i insisteix a reconèixer només els tres candidats inicials, la qual cosa ha situat el país en un xoc institucional inèdit.

L'esperança perduda de les Primaveres Àrabs

Entre el 2011 i el 2021 Tunísia va ser l’única esperança dels països de les anomenades Primaveres Àrabs, gràcies a una transició democràtica amb llums i ombres. Entre les seves mancances, la incapacitat fer créixer l'economia del país i posar fi a una corrupció sistèmica, la qual cosa va provocar un malestar profund en la societat. El 2021, Saïed, un polític populista elegit a les urnes dos anys abans, va aprofitar aquest context per donar un “autocop”.

“Des de llavors, i de manera progressiva, les restriccions a les llibertats individuals han anat augmentant", assenyala Inés Jaibi, una advocada que exerceix d'investigadora per al think tank Timep. A banda dels opositors polítics, qualsevol veu crítica, sigui d'activistes, periodistes o ciutadans anònims que expressen el seu malestar a les xarxes socials, ha estat silenciada. Un dels principals instruments legals de la repressió és l'anomenat decret 54, del 2021, que estableix càstigs per la difusió de notícies falses. “És un text molt ambigu, ni tan sols per als experts legals és clar quin tipus d'actes estan prohibits. Això deixa un marge d'interpretació molt ampli a les autoritats”, explica Jaibi.

Persecució a la premsa independent

Un sector que està en el punt de mira del règim és la premsa independent, que fins fa un any havia esquivat convertir-se en una simple corretja de transmissió del govern. Segons el Sindicat de Periodistes Tunisians, des del maig del 2023 han tingut lloc 39 processos judicials contra reporters per delictes d'opinió, la majoria sobre la base del decret 54, i cinc professionals es troben actualment empresonats. “Els programes de debat i d’actualitat plurals han desaparegut de les ones. Tot són telenovel·les”, critica un periodista que dirigia un matinal a la ràdio. 

Tot i que el cop de força de Saïed va ser acollit amb esperança, la popularitat del president ha anat minvant a mesura que no restituïa l'enyorada prosperitat d'anys anteriors i intensificava la repressió. En els sondejos, Saïed reté el suport del 40% de la població, però els analistes consideren la xifra inflada pel clima de por que regna al país. El règim sembla conscient de la seva feblesa i per això no pot permetre que als comicis hi participi cap candidat crític i independent. 

stats