Internacional18/03/2018

Tunísia deixa de ser l'oasi de l'avortament al Magrib

És l'únic país del món àrab que permet la interrupció de l'embaràs però cada cop amb més dificultats

Ricard G. Samaranch
i Ricard G. Samaranch

TunisFa sis dècades que Tunísia és un referent progressista dins el món àrab en la qüestió dels drets de les dones. En el cas d'alguns drets, com el del divorci o l'avortament, fins i tot es va avançar a nombrosos països europeus, Espanya inclosa. Des del 1973, el país magribí té una llei de terminis que permet la interrupció voluntària de l'embaràs de manera gratuïta fins als tres mesos: és l'únic al món àrab i un dels quatre a tot el continent africà. No obstant això, a la pràctica, no totes les tunisianes gaudeixen d'aquest dret.

"Amb l'excusa de la falta de recursos pressupostaris, en els últims anys de la dictadura de Ben Ali ja es van tancar alguns dels equipaments de les oficines provincials de planificació familiar encarregats de fer l'operació. I després de la revolució del 2011, amb l'ascens de l'islamisme, van aparèixer nous obstacles", lamenta Anne Emmanuelle Hasairi, una veterana llevadora que va assumir un càrrec directiu al ministeri de Salut. Segons les estadístiques oficials, els centres públics practiquen una mitjana de 16.000 avortaments cada any.

Cargando
No hay anuncios

Bomba demogràfica

La despenalització de l'avortament va ser introduïda a Tunísia per primera vegada el 1965, si bé amb una important restricció: només per a les dones amb cinc o més fills. L'objectiu del president Habib Bourguiba era reduir l'elevada taxa de natalitat perquè la considerava un fre per al desenvolupament del país. Davant el magre impacte de la iniciativa, Bourguiba va decidir ampliar aquest dret i es va aprovar la llei vigent. La mitjana de fills per dona va caure dels 7 als anys 60 als 2,1 actuals. En desactivar-se la bomba demogràfica, l'Estat va anar perdent el zel anticonceptiu.

Cargando
No hay anuncios

"Algunes metges, assistents i llevadores conservadores que treballen als centres públics es neguen a fer avortaments. De vegades, simplement, proporcionen a les dones una informació incorrecta perquè desisteixin. S'acullen a una objecció de consciència no reconeguda per la llei", critica Hadia Belhaj, presidenta del Grup Tawhida Cheikh, una ONG especialitzada en la defensa i promoció dels drets reproductius.

En altres casos, pressionen la pacient perquè canviï d'opinió o li fan mirades i comentaris de desaprovació, sobretot si és una mare soltera, una categoria que representa el 20% del total. "Aquí no fem avortaments, la religió ho prohibeix. Guarda aquest nen que Déu t'ha enviat i vine aquí després per rebre la contracepció", li van respondre a una funcionària tunisiana de 32 anys en una oficina pública de planificació familiar de províncies.

Cargando
No hay anuncios

En la qüestió de l'avortament, els clergues musulmans només coincideixen a aprovar-lo quan està en perill la salut de la dona. En la resta de casos, les interpretacions conservadores el consideren un pecat. Les associacions de dones tunisianes han denunciat la passivitat de l'estat a l'hora de fer complir la llei als objectors. "L'estat tem un enfrontament amb els grups islamistes", afirma Hasairi.

Cargando
No hay anuncios

Per a les dones de classe mitjana i alta, les mancances del sistema públic no representen un impediment seriós. Sempre poden recórrer a un centre privat, que factura uns 300 dinars (100 euros) per intervenció, l'equivalent al salari mínim mensual. "En tot moment em van tractar amb una gran professionalitat. Ningú em va fer cap discurs moral, ni em va mirar malament", recorda Rabeb, una biòloga avui mare d'un nen, però encara soltera en el moment del seu primer embaràs. Mentre alguns temes sensibles, com l'homosexualitat, es discuteixen a la plaça pública des de la revolució, l'avortament continua sent un tabú en la societat tunisiana.

Segons Hasairi, avui encara es practiquen avortaments clandestins a Tunísia, sobretot a les províncies perifèriques. L'arribada del mètode basat en una combinació de fàrmacs, que compta amb el seu corresponent mercat negre, ha reduït els riscos per a la salut associats a aquesta pràctica. També s'ha endut les pacients d'altres nacionalitats. "Abans venien a avortar aquí altres dones àrabs, sobretot marroquines i algerianes. Ara, però, aconsegueixen els medicaments als seus propis països, es provoquen una hemorràgia i després van a l'hospital adduint que va ser natural", explica Hasairi, bona coneixedora de la realitat al Marroc. Tunísia ha deixat de ser el Londres del Magrib.