Els turistes russos, el nou dilema de la Unió Europea

Brussel·lesEls països que formen part de l’espai Schengen -els 22 estats membres de la Unió Europea, Noruega, Suècia, Islàndia i Liechtenstein-, van rebre al voltant de 3 milions de sol·licituds de visats de curta durada l’any 2021. Els ciutadans que més visats van demanar van ser els russos, amb un total de 536.000, un 3% dels quals van ser denegats. El 15 de juliol Rússia va eliminar les restriccions de viatge relacionades amb el covid-19 i, encara que no hi ha dades referents a aquest any, les sol·licituds de visats per entrar al continent europeu es van disparar, segons van informar els països bàltics i Finlàndia, que comparteixen trams de la quilomètrica frontera russa.

“No és correcte que els russos puguin fer vida normal, viatjar per Europa i fer turisme, mentre el seu país lliura una guerra brutal en territori europeu”. Amb aquestes paraules, la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha demanat als països de la Unió Europea que prohibeixin els visats turístics als ciutadans russos. D’aquesta manera, Marin mostrava el seu suport al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que el 8 d’agost, en una entrevista al Washington Post, va reclamar a Europa i als Estats Units que vetessin els turistes russos.

Els veïns europeus de Rússia prenen mesures

La UE va tancar el seu espai aeri a Rússia a finals de febrer com a resposta a la invasió russa d’Ucraïna, però no va adoptar mesures respecte a les fronteres terrestres. Des de l’inici de l'ofensiva, Lituània només concedeix visats d’entrada als ciutadans russos i bielorussos per raons humanitàries. Polònia, el país que més refugiats ucraïnesos està rebent, també va reforçar el seu règim de visats arran de la guerra a Ucraïna.

Aquest estiu, els països bàltics i Finlàndia, limítrofs amb el gegant rus, han experimentat un augment del trànsit de turistes d’aquesta nacionalitat que hi arriben per obtenir el visat Schengen de curta durada i poder visitar així altres destinacions dins l’espai comunitari. Finlàndia, Estònia i Letònia s’han afanyat a adoptar mesures en ple mes d’agost. Letònia va deixar de concedir visats turístics als ciutadans russos l’1 d’agost. La setmana passada, Estònia també es va afegir a aquesta política. “Visitar Europa és un privilegi, no un dret humà”, argumentava la primera ministra estoniana, Kaja Kallas, que va demanar a la resta de socis europeus adoptar mesures similars.

El govern finlandès va acordar dimarts reduir l’emissió de visats turístics per als ciutadans russos a partir de l’1 de setembre. “De les mil sol·licituds que rebem cada dia, només n’acceptarem una desena part”, va informar el ministeri d’Exteriors finlandès. El país escandinau s’ha compromès a revisar la política consular per facilitar la concessió de visats per motius humanitaris a activistes per als drets humans i periodistes, entre d’altres.

Discrepàncies entre els països més allunyats

En declaracions a la televisió danesa, el seu ministre d’Exteriors, Jeppe Kofod, va fer públic dijous que Dinamarca estudiarà la possibilitat d’introduir restriccions als turistes russos si els països de la UE no arriben a cap acord. Tanmateix, no tots els estats membres hi estan d’acord. Alemanya i Portugal es van posicionar en contra d’aquesta mesura la setmana passada, al·legant que suposaria una penalització per al conjunt de la ciutadania russa, també per a les persones crítiques amb el Kremlin. “Aquesta és la guerra de Putin”, va afirmar el canceller alemany, Olaf Scholz. A més, aplicar una mesura d’aquestes característiques podria contribuir a reforçar la narrativa del Kremlin, segons la qual Occident atia la russofòbia.

Els països que reben un nombre important de turistes russos també han mostrat les seves discrepàncies. Grècia, tot i ser un dels primers països europeus en enviar armament a Ucraïna, s’ha oposat a les restriccions de visats per als turistes russos. De fet, el país ha experimentat un creixement exponencial de les arribades des de Turquia a l’aeroport internacional aquest estiu. Tenint en compte les tensions històriques entre els dos països, l’increment del trànsit de Turquia a Grècia s’explicaria per l’arribada de turistes russos que s’han vist obligats a modificar la seva ruta, davant el tancament de l’espai aeri comunitari.

Entre les destinacions preferides dels russos en l’àmbit comunitari hi figura Itàlia i, a una distància notable, Espanya. Segons dades del govern italià, el país transalpí va rebre més d’un milió de turistes russos l’any 2020. Una davallada important tenint en compte les restriccions aplicades pel covid-19, ja que l’any anterior gairebé 6 milions de russos van visitar Italià. Pel que fa a Espanya, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que els russos van ser la sisena nacionalitat no europea en visitar el país l’any 2021, que va rebre un total de 134.000 turistes russos. Una xifra molt menor a les anteriors al covid-19, ja que l’any 2019 més d'1.300.000 russos van viatjar a Espanya. Fins al moment, cap dels dos països s’ha pronunciat sobre la prohibició, però tant Itàlia com Espanya tenen motius econòmics de pes per mostrar-s’hi en contra.

Una mesura controvertida

Més enllà de les conseqüències internes que podria tenir a cada país, la prohibició de tramitar visats turístics per als ciutadans russos és una mesura controvertida; contrària a la llibertat de moviment que preveu l’espai Schengen i allunyada de la política de sancions dirigides de la UE, ja que penalitzaria el conjunt de la població russa i no persones concretes de l'entorn de Putin.

Tot i que la competència per tramitar visats pertany als estats membres, la Comissió Europea va reconèixer dijous que s’estan duent a terme debats per intentar arribar a un enfocament coordinat. “Qualsevol intent d’aïllar els russos o Rússia és una iniciativa sense perspectives”, va avisar el portaveu de Putin, Dmitri Peskov. Els ministres d’Afers Exteriors abordaran aquesta qüestió en la pròxima reunió informal el 31 d’agost a Praga.