Turquia continua impedint l'entrada a l'OTAN de Suècia i Finlàndia

IstanbulEl culebró sobre l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, únicament alimentat per Turquia, ha arribat aquest dimarts a un nou capítol, amb la visita del nou primer ministre suec, el conservador Ulf Kristersson, a Ankara. En la mateixa línia de sempre, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha reiterat que el memoràndum trilateral signat a la cimera de Madrid del mes de juny ha d'implementar-se a la pràctica i no només verbalment. I Erdogan, que vol accions per part d'Estocolm, no les està apreciant. De fet, el màxim mandatari turc ha afirmat que el problema més gran és “l'actitud” sueca davant la lluita contra el terrorisme.

Però Kristersson, amb una experiència de tres setmanes al capdavant del govern suec, ha assegurat que es prenen "molt seriosament" l'actitud. "I la nostra actitud és lluitar contra el terrorisme, ja que el nostre país també n'ha estat víctima. Ens ho prenem molt, molt seriosament", ha dit a la roda de premsa conjunta que tots dos han fet després de la reunió. Ha destacat que Suècia està complint fil per randa l'acord i ha recordat que el seu govern seguirà el camí a través de noves legislacions que hauran d'aprovar-se entre finals d'aquest any i principis del 2023. En altres paraules, el màxim mandatari suec ha deixat clar que la construcció d'un marc legal per assolir les demandes turques no pot construir-se quan Erdogan vulgui. Però llançant un missatge força clar, el primer ministre suec ha volgut reiterar que Estocolm complirà amb totes les demandes d'Ankara i formarà part de l'OTAN: “Suècia complirà amb les obligacions i implementarà de forma completa el memoràndum”. 

La setmana passada va ser el mateix Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, qui es va reunir a Istanbul amb el cap de la diplomàcia turca, Mevlüt Çavusoglu, per intentar aplanar el terreny per a la trobada d'avui. Però ambdues reunions han resultat estèrils, en la pràctica, pel que fa a l'entrada dels nòrdics a l'aliança militar. Les mateixes afirmacions i els mateixos retrets: mentre Turquia reclama fets, Stoltenberg, en aquest cas, va afirmar que els canvis ja s'estan produint.

I com a mínim la retòrica del nou govern suec ho confirma, i no només per les paraules del primer ministre a Ankara. Un dia després que Stoltenberg visités Istanbul, el ministre d'Exteriors de Suècia, Tobias Billström, afirmava a la ràdio pública que "hi ha una connexió massa estreta" entre el PKK i les milícies kurdo-sirianes YPG. Al mateix temps, posava de manifest que l'administració sueca ha de redefinir la seva política envers el col·lectiu kurd que resideix dins les seves fronteres "per no perjudicar" les relacions amb Turquia. I va sentenciar: "L'objectiu principal és la pertinença de Suècia a l'OTAN". El primer ministre suec ho ha reiterat aquest dimarts, fent referència a "l'amenaça que comporta Rússia".

Pressió turca

Turquia es nega a ratificar les sol·licituds de Suècia i Finlàndia centrant-se especialment en Estocolm, per la seva “actitud” envers el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i altres grups kurds. Les Unitats de Protecció del Poble (YPG), assenyalades per Ankara com la branca siriana del PKK, ha estat un actor clau en l'aliança internacional liderada pels Estats Units contra el Daeix a Síria, i ha sacrificat milers de vides. Tot i que l'anterior govern suec, socialdemòcrata, havia expressat el seu suport a les YPG i al seu braç polític, el Partit de la Unió Democràtica (PYD), el nou executiu sembla estar canviant aquesta posició per la pressió que Ankara està exercint. Amb tot, aquest dimarts des d'Ankara, Kristersson s'ha referit només al PKK quan ha parlat d'organitzacions terroristes i no ha citat cap de les altres organitzacions perseguides per Turquia, entre les quals també hi ha el moviment de Fethullah Gülen.

Però la pressió turca no acaba aquí. Turquia encara negocia la compra de diverses unitats d'avions de combat F-16 que ofereix els Estats Units. Arran de l'expulsió turca del programa d'avions d'última generació F-35 per la compra dels míssils russos S-400, Ankara creu que la Casa Blanca els deu alguna cosa. D'aquesta manera, Turquia havia sol·licitat la compra de 40 nous F-16 i 79 kits de modernització per a les seves flotes. Les converses tècniques s'han desenvolupat, per ara, de manera positiva. I Washington, que sembla donar-hi suport, ha d'aprovar-ne la venda, però passant pel Congrés. Així, Turquia segueix esperant llum verda per comprar les noves joguines i podria estar mirant d'utilitzar la decisió de Finlàndia i Suècia com una forma de pressió. En definitiva: Erdogan continua fent-se pregar per aixecar el polze.