Turquia ja es prepara per a una segona volta inèdita: Erdogan té el triomf assegurat?
L'oposició reuneix el 45% del suport, mentre Erdogan, amb un 49,5% dels vots i una majoria al Parlament, es veu president els cinc anys vinents
IstanbulGairebé 24 hores després que les urnes tanquessin i comencés el recompte de vots, el Comitè Suprem Electoral (YSK) ha confirmat el que molts ja es temien: hi haurà una segona volta. Tot i la decepció de molts opositors que es van creure les enquestes més optimistes, on el líder opositor, Kemal Kiliçdaroglu, guanyava a la primera volta, el somni continua viu. Les xifres ja són fermes: Erdogan, amb un 49,5% dels vots, no ha aconseguit la presidència al primer assalt, mentre que Kiliçdaroglu ha parat el primer cop amb un 44,9% del suport popular.
L'eufòria al bàndol governamental era palpable. Mentre Erdogan es dirigia als seus seguidors des d'Ankara, anunciava: “Els resultats preliminars indiquen que anem per davant”, deixava la porta oberta a una possible victòria a la primera volta i també acceptava que la situació podia acabar amb una segona volta: “Ho acceptaré en cas que passi”, va dir amb la boca petita. I, efectivament, ja és oficial que el 28 de maig Turquia celebrarà el desempat. Però aquell balcó de la seu de l'AKP, escenari dels grans discursos victoriosos cada vegada que Erdogan s'ha sotmès al judici del poble, no podia acceptar que no anunciés una victòria amb totes les lletres. Per això, va voler deixar clar que l'Aliança del Poble, formada pel seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament i el soci ultranacionalista MHP, entre altres petites formacions, havia assegurat la majoria parlamentària amb el 49,46% dels vots, cosa que es tradueix en 322 diputats favorables a una Assemblea on en caben 600. Quant a l'opositora Aliança de la Nació, ocuparà 213 escons, insuficients per fer front a les polítiques que imposaran més del 50% dels diputats. En el cas de la coalició del prokurd HDP, ara sota el nom de Yeşil Sol Parti, han obtingut un 10,5% dels vots: tindran una representació lleugerament menor que en l'anterior legislatura.
I ara que oficialment el Parlament està sota el control d'Erdogan, ell mateix es preguntava des del balcó de les victòries i davant la gent per quin motiu no hauria de ser el següent president. Per a molts, la gran pregunta és la governabilitat de tenir un hipotètic president opositor a un Parlament controlat per Erdogan i els seus socis.
Tot i la victòria venuda per Erdogan, el president afrontarà inèditament una segona volta on l'oposició se la jugarà a tot o res. I amb aquesta dinàmica ja pensen com endrapar els vots necessaris per girar la truita. La resposta, per a molts, és convencent el tercer candidat, Sinan Ogan, perquè demani el vot per Kiliçdaroglu. “Començaré consultes”, ha dit el ja excandidat, que sap que el seu 5,5% dels vots pot servir a l'oposició per donar la sorpresa. Però el caràcter ultranacionalista d'Ogan, incompatible amb les aspiracions pacificadores de Kiliçdaroglu envers els kurds, fa difícil el seu suport.
Decepció opositora
Mentrestant, l'altra cara de la moneda era la decepció de molts opositors. El seu candidat, Kemal Kiliçdaroglu, no donava crèdit als milions de vots que encara no havien entrat al sistema del comitè electoral –pels recomptes exigits pels interventors de l'AKP– i que els deixaven amb un clar desavantatge respecte al candidat governamental. A això mateix s'han referit els observadors internacionals dient que “fer recomptes és legal i entra dins els procediments”, explicava Frank Schwabe, diputat del Bundestag, a la roda de premsa des d'Ankara. Així i tot, deixaven clara la no-cooperació que ha brindat l'YSK als observadors: “Mai han trobat un forat per reunir-se amb nosaltres”, deia Farah Hakimi, cap de delegació de l'OSCE.
També han destacat que el procés de votació i recompte ha estat “transparent”. Segons Frank Schwabe, cap de la delegació de l'APCE: "Aquestes eleccions han tingut una alta participació –gairebé el 89%– i han ofert una opció real. Tanmateix, Turquia no compleix els principis bàsics per a la celebració d'unes eleccions democràtiques". I s'ha referit a “figures polítiques i socials clau que estan a la presó fins i tot després de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans”. A més, ha recordat: "La llibertat dels mitjans està molt restringida i hi ha un clima d'autocensura. Turquia està molt lluny de crear condicions justes per a la campanya electoral".