Turquia amenaça Europa amb retornar-li els seus jihadistes

BarcelonaTurquia ha començat a deportar combatents estrangers del Daeix, l'acrònim àrab d'Estat Islàmic que tenia detinguts, cap als seus països d'origen. Un nord-americà ja ha estat repatriat, i set alemanys han de ser retornats aquest dijous. Ho ha anunciat aquest dilluns el ministeri de l'Interior, que també ha advertit que s'han obert procediments de deportació per dos irlandesos, onze francesos capturats a Síria i tres danesos. Ankara no n'ha revelat la identitat ni de quins càrrecs se'ls acusa.

El ministre de l'Interior, Süleyman Soylu, va advertir la setmana passada que combatents del Daeix serien enviats als seus països d'origen perquè Turquia "no és un hotel per a jihadistes". Ankara no tindrà en compte el fet que els respectius països els hagin retirat la nacionalitat. L'objectiu del govern de Recep Tayyip Erdogan és repatriar 2.500 jihadistes, la majoria dels quals van arribar a Turquia amb destinació a Síria des de països de la UE. Segons la televisió pública TRT Haber hi hauria almenys 813 jihadistes en 12 centres de deportació a Turquia. El president turc Recep Tayyip Erdogan va dir divendres que hi ha 1.201 membres de Daeix a les presons turques, a més de 287 jihadistes capturats a Síria en l'actual ofensiva contra els kurds. La majoria van ser capturats després que fugissin del camp d'Ain Issa, al nord de Síria, que fins ara controlaven els kurds, i van ser traslladats a Al-Rai, sota control turc.

Entre els membres del Daeix detinguts a les presons turques hi ha dues dones holandeses que es van escapar del camp d'Al-Hol a Síria i van fugir amb els seus tres fills petits a Turquia per lliurar-se a l'ambaixada holandesa a Ankara. Els funcionaris de la seu diplomàtica van avisar les autoritats turques, que les van detenir. Turquia ha lamentat que el seu país revoqués la nacionalitat a una de les dones el mateix moment que va ser arrestada: "És una irresponsabilitat, ¿què se suposa que hem de fer nosaltres amb els terroristes?", ha reblat el ministre de l'Interior turc.

"Cal anar amb compte quan es parla de combatents estrangers, perquè els estudis que tenim mostren clarament que no tothom que es va unir al Daeix hi va anar per combatre, sinó també moltes dones i criatures que van voler sumar-se al seu projecte protoestatal", explica Moussa Bourekba, investigador del CIDOB. "Ara els estats europeus paguen el preu de la seva indecisió a l'hora de repatriar-los quan era possible. És cert que retornar presumptes terroristes és impopular, però deixar-los en mans d'estats estrangers també facilita que es converteixin en moneda de canvi, com fa ara Turquia –afegeix–. Són individus que es van radicalitzar a Europa, que es van traslladar al Pròxim Orient i que ara els seus estats no reconeixen com a propis".

El govern francès, per exemple, ha defensat que els jihadistes d'aquesta nacionalitat siguin jutjats als països on han comès els seus crims, però això va portar a set penes de mort contra ciutadans francesos dictades per tribunals iraquians. El govern d'Emmanuel Macron s'ha vist forçat a intercedir demanant una commutació de les penes, perquè la llei prohibeix a l'estat francès abandonar els seus ciutadans en països on s'exposin a la pena capital.

Les repatriacions, en dubte

No queda clar com es procedirà a les deportacions, perquè molts països, com el Regne Unit o França, han retirat la ciutadania als seus nacionals que van marxar per combatre amb el Daeix i altres grups a Síria i l'Iraq per evitar que retornin. La majoria de països demanen llistes de passatgers tant dels vols militars com comercials per autoritzar-ne l'entrada al seu espai aeri.

Tot i que la Convenció del 1961 de reducció de l'apatrídia prohibeix despullar un ciutadà de la seva nacionalitat, països com la Gran Bretanya o França no l'han ratificada. Només el Regne Unit ha convertit en apàtrides un centenar dels seus ciutadans acusats d'haver-se sumat a grups terroristes.

Unes 90.000 persones, incloent-hi dones i criatures amb vincles amb el Daeix, són presoneres de les forces kurdes al nord-est de Síria. L'ofensiva turca contra els kurds amenaça de donar una nova oportunitat als jihadistes, que poden reconstruir el Daeix després de l'execució del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi en una operació de les forces d'elit nord-americanes el mes passat, o bé crear una nova marca.