"Les autoritats ens han enganyat sobre el foc de Txernòbil: les nostres vides no compten"

BarcelonaTxernòbil s'ha salvat d'un altre desastre, però el perill no ha passat. La pluja ha ajudat els més de 300 bombers que des del 4 d'abril lluitaven contra un foc forestal que cremava a tocar de la zona d'exclusió, el perímetre de 30 quilòmetres al voltant de la central nuclear on des de l'accident del 1986, la pitjor catàstrofe nuclear de la història, no hi pot viure ningú. El perill, però, segons alerten alguns experts, no ha passat.

"Les flames s'han apagat amb la pluja, i tots hem d'estar agraïts als bombers ucraïnesos, però els focs forestals continuen sent un problema als territoris contaminats després del desastre de la central nuclear de Txernòbil, tant a Ucraïna, com a Bielorússia i Rússia. Els boscos del voltant de la central continuen estant molt secs", explica a l'ARA per telèfon des de Sant Petersburg Rashid Alimov, expert nuclear de Greenpeace a Rússia. "L'activitat nuclear que es va desencadenar amb l'accident queda sobretot als boscos: a les capes superiors del sòl i als arbres. I quan es cremen, els radionucleids passen al fum, que els transporta. I si es respira aquest fum hi ha una irradiació interna", adverteix. "El vent pot portar fum i cendres contaminades i ampliar la zona de contaminació radioactiva, i a més els bombers s'exposen a un risc addicional de radiació", recorda.

L'alarma va saltar quan un turoperador, Iaroslav Iemelianenko, va publicar un vídeo que mostrava les flames i una espessa columna de fum davant de l'escut protector que es va col·locar sobre el reactor nuclear número 4. També va alertar que el foc havia arribat a la ciutat abandonada de Prípiat i que estava només a dos quilòmetres del dipòsit de material radioactiu de Pidlinsli. Iemelianenko va acusar les autoritats ucraïneses d'haver encobert la magnitud dels focs.

"La radiació no s'acabarà mai"

Svieta Volochai, que viu a 35 km de la zona d'exclusió explica per telèfon el sentiment de por i d'impotència de la gent. "Feia molt de vent i hi havia molt de fum a l'aire. Treballadors de Txernòbil van dir que no sortíssim de casa perquè els nivells de radiació eren deu cops els normals. El primer que penses és que el problema de la radiació no s'acabarà mai, i el que més dol és que les autoritats no diuen res. I ara tenim dos enemics invisibles: la radiació i el coronavirus. Si hi penses et tornaries boig. Tanquem les finestres de casa però l'aire de fora entra. Tenim mal de cap i ens sentim atordits: així vivim aquí". I entre sospirs diu que s'amoïna sobretot pels més petits. "Nosaltres hem de sortir a llaurar, però el que sap més greu és per les criatures i els joves, nosaltres ja estem contaminats des de fa 34 anys, i res no canvia: només tenim mentides i sembla que la vida de la gent treballadora no compta".

Greenpeace corrobora que les autoritats han mentit sobre la gravetat de l'incendi a partir de les imatges de satèl·lit. "Les dades oficials estan molt lluny de la realitat. Segons les imatges, l'àrea de l'incendi se subestima unes mil vegades", adverteix l'organització ecologista. També recorden que els incendis forestals a la regió es repeteixen gairebé cada any, però que sempre s'havien pogut mantenir sota control. "Aquest any el clima anormalment calorós i ventós ha portat a una escalada extrema del foc".