Ucraïna i Rússia s'acusen de la destrucció d'una presa a Kherson, que inunda el front sud

L'atac posa en risc fins a 80 municipis i pot condicionar els plans militars dels dos països

5 min

BarcelonaUna gran presa sobre el riu Dniéper ha estat atacada aquest dimarts de matinada a la regió de Kherson, al sud del país. La destrucció de la presa de Nova Kakhovka –de la qual Rússia i Ucraïna es culpen mútuament– ha provocat que el nivell de l'aigua en aquesta localitat, sota control rus, ja hagi pujat més d'11 metres i hagi inundat més de 600 cases, i que els municipis del voltant també hagin quedat negats.

La presa va ser ocupada per les tropes russes els primers dies de la invasió del febrer de l'any passat, i els danys estan causant inundacions a gran escala i evacuacions de milers de persones, just quan tot sembla a punt per a la contraofensiva ucraïnesa.

Moscou i Kíiv s'acusen mútuament de l'atac: Rússia assegura que l'ha produït un atac amb míssils ucraïnesos, mentre que Ucraïna l'atribueix a una explosió provocada des de dins de la central hidroelèctrica. La intel·ligència dels Estats Units dona suport a la versió de Kíiv però assegura que encara no té proves determinants per treure una conclusió i assenyalar Moscou. Mentrestant, el Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix d'urgència aquesta nit.

Territori ocupat per Rússia

abans del 24/2/2022

Zaporíjia

Presència de tropes russes

Territori recuperat per Ucraïna

Pantà de Kakhovka

riu Dnipró

Central nuclear de Zaporíjia

Mikolaiv

Kherson

Presa de Kakhovka

40 km

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Territori ocupat per Rússia

abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Territori recuperat per Ucraïna

Zaporíjia

Pantà de Kakhovka

riu Dnipró

Central nuclear de Zaporíjia

Kherson

Presa de Kakhovka

40 km

Crimea

Territori ocupat per Rússia

abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Territori recuperat per Ucraïna

Zaporíjia

Pantà de Kakhovka

riu Dnipró

Central nuclear de Zaporíjia

Kherson

Presa de Kakhovka

40 km

Crimea

Diversos vídeos difosos a les xarxes socials mostren clarament una gran bretxa, que ha provocat un gran torrent d'aigua que ha anat inundant les poblacions. Segons el ministeri de l'Interior ucraïnès, hi ha 80 municipis en risc d'inundació, entre ells, Kherson, la capital de la regió que les forces ucraïneses van recuperar el novembre passat, on aquesta tarda s'han evacuat més de 600 veïns. L'embassament té una capacitat de 18 km³ –unes 110 vegades el pantà de Sau– i és una de les més grans d'Ucraïna.

El governador ucraïnès de la regió de Kherson, Oleksandr Prokudin, ha dit que unes 16.000 persones estan en "zona crítica" a la riba oriental del riu, sota control ucraïnès. Però les zones més amenaçades són a la riba est, ocupada per Rússia, al sud de Kherson. Andrei Alekseienko, un dels funcionaris imposats per Moscou a la regió, ha dit que la destrucció de la presa pot afectar 22.000 veïns de 14 localitats d'aquesta àrea. "Si observa un augment del nivell de l'aigua que l'amenaça a vostè i als seus éssers estimats, ha de reunir tots els membres de la família, preparar documents, diners i objectes de valor, i estar a punt per abandonar la zona", indicava l'administració de Kherson imposada pel Kremlin.

Infraestructura clau

La presa, que es va construir el 1956 com a part de la central elèctrica de Kakhovka, fa més de 30 metres d'alçada i 3,2 quilòmetres de llarg. És una infraestructura que subministra aigua al sud d'Ucraïna, incloent-hi la península de Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014, i també la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, que està sota control rus i que refrigera els seus reactors amb aigua del riu Dnièper.

De moment, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha assegurat que no hi ha un "risc immediat per a la seguretat nuclear" a la planta de Zaporíjia, que hauria de tenir prou aigua per refredar els seus reactors durant "uns quants mesos". El director general de l'AIEA, Rafael Grossi, ha indicat que el nivell de l'aigua a la presa estava a uns 16,4 metres a les 8 del matí i que si baixa per sota de 12,7 metres "ja no es podrà bombejar" cap a la central. Tot i així, ha afirmat que "hi ha diverses fonts d'aigua alternatives".

El centre de Nova Kakhovka inundat després de la destrucció de la presa.
La ciutat de Nova Kakhovka inundada després de la destrucció de la presa.

No és el primer cop que una presa es converteix en objectiu militar: al setembre l'exèrcit rus va atacar amb un míssil la presa de Karatxun, i va causar inundacions a la zona de Kriví Rih. El novembre passat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja va anunciar un intent de les tropes russes de volar la presa per inundar territori ucraïnès i deixar sense aigua la planta nuclear de Zaporíjia, cosa que, en les seves paraules, representaria una "declaració de guerra al món sencer". El general rus Serguei Surovikin, màxim responsable militar rus a Ucraïna, ara rellevat, havia alertat que era Kíiv qui pretenia volar la presa.

Acusacions creuades

Aquest dimarts, altre cop, hi ha hagut acusacions creuades. Zelenski ha titllat Rússia de "terrorista" i ha defensat que és materialment impossible que l'atac sigui una acció des de l'exterior. "Rússia ha controlat la presa de Kakhovka des de fa més d'un any. És físicament impossible volar-la des de fora amb un bombardeig. Havia estat minada pels ocupants russos i ells l'han volada", ha afirmat el president ucraïnès en un tuit.

Aliats internacionals de Kíiv, com l'OTAN i la Unió Europea, també han apuntat Rússia, han condemnat l'atac i l'han qualificat de "crim de guerra".

Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha parlat de "sabotatge deliberat" per part del govern de Kíiv i ha argumentat que és un moviment per desviar l'atenció del fet que la seva contraofensiva "està trontollant".

El ministre de Defensa, Serguei Xoigú, ha apuntat en la mateixa línia, i ha assegurat que Ucraïna ha destruït la presa com a part d'un pla per redistribuir unitats de la regió de Kherson per a altres operacions. El Comitè d'Investigació de Rússia, que investiga delictes greus, ha anunciat que ha obert una investigació penal sobre la destrucció de la presa hidroelèctrica.

Un grup de persones espera un tren d'evacuació a una estació de ferrocarril de Kherson, Ucraïna.

Amb tot, l'exèrcit ucraïnès assegura que aquest atac no impedirà que les seves tropes avancin. "Pel que fa a prevenir les nostres accions ofensives, el comandament militar ha tingut plenament en compte aquestes accions traïdores de l'enemic, i no haurien d'impedir el nostre avanç en aquelles direccions on pugui haver-hi inundacions", ha dit Serhiy Naev, comandant de les forces armades d'Ucraïna, citat per l'agència de notícies Ukrinform.

Més tard, Zelenski s'ha pronunciat en la mateixa línia: "La destrucció de la presa no tindrà cap efecte sobre la capacitat d'Ucraïna per recuperar el seu propi territori".

Treballadors de rescat durant l'operació d'evacuació a la regió de Kherson, al sud d'Ucraïna, el 6 de juny de 2023,

Desastre humanitari i ecològic

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ho ha qualificat de "catàstrofe humanitària, econòmica i ecològica monumental" i com "un altre exemple de l'horrible preu de la guerra per a les persones".

Les conseqüències ecològiques encara no estan clares, però les autoritats ucraïneses han advertit que podrien ser greus. El cap de l'oficina presidencial, Andrii Yermak, ha qualificat l'explosió de "crim de guerra" i "ecocidi". El govern ucraïnès ha informat que s'ha produït una fuita d'almenys 150 tones d'oli de motor al riu Dnièper, i que hi ha el risc que se'n filtrin 300 tones més.

stats