Ucraïna diu que 42.000 persones estan en perill d'inundació després de la voladura de la presa

BarcelonaUnes 42.000 persones estan en perill amb les inundacions causades per la voladura dimarts de la presa de Kakhovka, als dos costats del riu Dniéper, segons les autoritats ucraïneses. Mentre Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament de l'atac a una de les preses més grans del país, les aigües continuen desbordades i els experts preveuen que el pic del desastre arribarà aquest dimecres. Per ara només hi ha confirmació de set desapareguts a la riba est del riu, ocupada per Rússia des dels primers dies de la invasió a gran escala, segons l'alcalde imposat per Moscou de la localitat de Nova Kakhovka.

L'impacte humanitari és devastador, en un país martiritzat per 16 mesos de guerra oberta, que ha destrossat greument infraestructures civils. A més la inundació afecta precisament la línia del front sud, on bona part de la població és gent gran que no ha volgut marxar de casa per la guerra. A la riba est, els damnificats estan sota la bota d'autoritats d'ocupació.

Les imatges de satèl·lit de dimarts al vespre facilitades per l'empresa Maxar Technologies mostren la dimensió de la destrucció, amb centenars de cases submergides a l'aigua, en una zona de 2.500 metres quadrats. Es calcula que unes 80 localitats estan amenaçades pel desbordament del riu.

El desastre tampoc ha suposat una pausa en el conflicte: el governador ucraïnès de Kherson ha acusat Rússia de continuar els bombardejos, amb el resultat d'un mort i un ferit, i alguns equips de rescat han estat atacats mentre treien la gent de les cases, ha denunciat una ONG estatunidenca. Els equips de protecció civil també alerten que l'aigua pot deixar al descobert mines antipersona que els russos van deixar en la seva retirada de Kherson, la tardor passada.

A la ciutat de Kherson, uns 60 km riu avall de la presa, el nivell de l'aigua s'ha elevat 3,5 metres i continua pujant. Els veïns d'alguns barris han sortit al carrer amb barques inflables o amb l'aigua fins a la cintura. El governador ha dit que s'han inundat 1.582 llars a la riba occidental i que s'han evacuat durant la nit 1.457 persones. A l'altra banda del riu, en el territori sota ocupació russa, alguns veïns han dit per telèfon a Reuters que el nivell de l'aigua continua pujant.

En una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU, el cap d'ajuda humanitària, Martin Griffiths, ha advertit aquesta matinada que la voladura de la presa "tindrà conseqüències greus i a llarg termini per a milers de persones al sud d'Ucraïna, als dos costats de la línia del front, amb pèrdua d'habitatges, aliments, aigua potable i mitjans de vida". Griffiths ha alertat que "la veritable magnitud de la tragèdia només es veurà del tot en els pròxims dies".

Putin ho titlla d'"acte bàrbar"

El president rus, Vladímir Putin, s'ha referit aquest dimecres per primer cop a l'atac a la presa, que ha qualificat d'"acte bàrbar" comès per Ucraïna en una conversa per telèfon amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan. El dirigent del Kremlin ha acusat Kíiv de crims de guerra i d'"utilitzar obertament mètodes terroristes". L'acabat de reelegir president turc també ha parlat amb Volodímir Zelenski, a qui ha plantejat el retorn a les negociacions de pau. Erdogan ha proposat tant a Putin com a Zelenski la creació d'una comissió d'experts per investigar la destrucció de la presa reproduint la fórmula que va permetre assolir un acord sobre l'exportació de gra ucraïnès. Ankara ha evitat atribuir culpes sobre la destrucció de la presa, igual que el secretari general de l'ONU, António Guterres, que ahir va dir que no tenia informació "independent".

Des del punt de vista militar, el governador imposat pel Kremlin a Kherson, Vladímir Saldo, ha admès que "la situació operativa i tàctica s'ha tornat favorable a les forces russes", ja que ara l'embassament és intransitable. "Les nostres tropes ara tenen un espai obert que mostra qui i com està intentant travessar" el riu, ha dit. Amb tot, en el seu vídeo nocturn, Zelenski ha insistit que el desastre a la central hidroelèctrica "no aturarà Ucraïna i els ucraïnesos".

Desastre ambiental i ecològic

Més enllà del desastre humanitari, la inundació pot tenir un impacte que durarà generacions. Moltes localitats de la llera del Dniéper poden quedar negades fins que es construeixi una nova presa. Cal recordar que la presa de Kakhovka era una de les més grans del món: contenia un embassament de 18 km³ d'aigua, 110 vegades la capacitat màxima del pantà de Sau. Aquest torrent ha canviat el paisatge en qüestió d'hores, engolint no només habitatges i ramats sinó també illes o zones d'aiguamolls. La fauna i la flora poden trigar dècades a recuperar-se. "Els productes químics emmaguetzemats per la fertilització dels camps també s'han vessat al riu perquè no va haver-hi temps de retirar-los i això està causant un greu problema de contaminació", afegeix Julia Kazovina, cap de la Fundació Ucraïnesa d'Estudis de Seguretat.

Risc d'accident nuclear

Al nord de la presa atacada, el problema és el contrari: que el nivell de l'aigua està baixant dràsticament. Això amenaça el sistema de refrigeració de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, que bombeja aigua del Dniéper. Els seus sis reactors estan aturats i la planta compta amb una gran reserva d'aigua per a situacions d'emergència, cosa que implica que no hi ha un perill imminent, com han acreditat les autoritats ucraïneses i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, però la central continua sota ocupació russa, i operada per personal ucraïnès.

Aigua potable i producció agrícola

La destrucció de la presa també suposarà la pèrdua d'aigua potable i de rec per a les ciutats del sud d'Ucraïna, que és una de les principals zones agrícoles del país. Això impactarà en la producció d'aliments, l'exportació de blat, blat de moro, gira-sols o soja. East Fruit, una organització ucraïnesa d'estudis agrícoles, recorda que "l'embassament de Kakhovka era el centre d'un dels sistemes d'irrigació més gran d'Europa" i que d'allà depenia "el 80% de la producció de verdures d'Ucraïna i bona part de la de fruita". Per això qualifiquen la voladura de la presa d'un "atac a la seguretat alimentària". La manca d'aigua també pot forçar la paralització de la indústria metal·lúrgica de la zona.

Una de les zones més afectades serà la península de Crimea, ocupada per Rússia des del 2014, que ja abans de la guerra tenia seriosos problemes d'abastiment d'aigua. En els últims mesos els embassaments de la península s'han omplert, de manera que la crisi tampoc sembla imminent, però a mitjà termini Rússia ho pot tenir més complicat per garantir uns mínims a la població local.

Menys electricitat

Amb la presa, s'ha destruït una de les principals centrals hidroelèctriques de la regió, que tenia una capacitat de producció d'1,4 terawatt hores per dia. Això posarà en més dificultats la xarxa elèctrica ucraïnesa, molt malmesa pels atacs sistemàtics de Rússia des de l'any passat, i previsiblement empitjorarà els talls d'energia que pateixen la població i la indústria.

I la contraofensiva?

Mikola Bielieskov, analista de l'Institut Nacional d'Estudis Estratègics de la presidència ucraïnesa, admet que la inundació complica les possibilitats de l'esperada contraofensiva ucraïnesa per travessar el Dniéper i recuperar territori ocupat al sud del país. "Amb la destrucció de la presa Rússia pretén alliberar tropes per fer més difícil que Ucraïna avanci sobre el sud", explica.

En primer lloc, la destrucció de la presa obliga Kíiv a dedicar esforços a pal·liar els danys en lloc de centrar-se en la contraofensiva i, a més, sobre el mapa, s'han esborrat els punts clau a través dels quals les tropes ucraïneses podrien travessar el riu. I alhora Rússia redueix la línia de front a defensar i pot concentrar les seves forces en un punt per avançar sobre l'oest.