Ucraïna, entre l'apocalipsi nuclear virtual i la guerra real que no li importa a ningú

L'estrena del videojoc S.T.A.L.K.E.R. 2, ambientat en un món postapocalíptic a Txernòbil, va impactar més a Ucraïna que la nova amenaça nuclear de Putin

Exercicis militars ucraïnesos.
Olha Kosova
23/11/2024
5 min

KíivLa bellesa colpidora dels paisatges malenconiosos i ombrívols congelats en els últims dies de la tardor d'aquestes imatges de videojoc ressona en el murmuri de l'herba, només interromput per crits llunyans de mutants i l'eco d'alguns trets. Al voltant d'una foguera, figures exhaustes, vestides amb roba tàctica i màscares antigàs, toquen la guitarra i cantussegen melodies familiars. La ucraïnitat d'aquest món fantàstic es revela en petits detalls subtils: catifes a les parets amb cérvols teixits, flors de rosella, molins, cançons, tramvies abandonats i pots de llet condensada que evoquen la infància. Les ruïnes d'edificis, emmarcades per la natura, desperten records vívids i dolorosos que fa temps que han superat l'horror.

En el marc del dia mil de la guerra, aquesta setmana ha adquirit proporcions de metavers, ja que de sobte s'ha fusionat el món real amb el virtual. Un cop més, el principal leitmotiv ha sigut l'amenaça nuclear i les possibles conseqüències. Com un preludi inesperat del llançament de l'esperat S.T.A.L.K.E.R. 2, orgull de la indústria del videojoc ucraïnesa que transporta els jugadors al món postapocalíptic de la zona d'exclusió de Txernòbil, va arribar l'impacte d'un míssil balístic intercontinental. El president rus, Vladímir Putin, va negar que fos un míssil intercontinental, com afirma Ucraïna, però va deixar clar que era un míssil balístic d'última generació que pretenia ser un avís de les seves capacitats nuclears.

Aquestes armes, desenvolupades durant la Guerra Freda entre els Estats Units i l'URSS com a peça clau de la dissuasió nuclear, encara no s'han utilitzat en combats reals. Tot i això, la prova recent d'un míssil rus, encara que sense càrrega nuclear, va devastar un altre objectiu d'infraestructura i va ferir dos civils. El missatge de Putin va ser clar. Els analistes competien en la definició: alguns ho van anomenar una “última salutació a Biden” en resposta al permís que va donar a Kíiv per fer servir míssils d'ATACMS contra territori rus; d'altres deien que era un desplegament de força previ a possibles negociacions de pau.

Ucraïna sense electricitat pels atacs russos.
Una unitat ucraniana dins una trinxera, de nit, duent a terme una missió de combat per atacar amb drons el territori entre posicions ucraïneses i russes a Pokrovsk, Ucraïna.

Per als ucraïnesos, però, l'impacte virtual d'una explosió nuclear en el videojoc va generar molt més enrenou, i va donar lloc a mems que mostraven jugadors amb explosions atòmiques tant a la pantalla com a fora. L'S.T.A.L.K.E.R. 2 es va convertir en una força radioactiva suau que recorda al món la guerra a Ucraïna, fins i tot quan la fatiga informativa ja ha fet efecte. Aquesta connexió entre el joc i la realitat no només sorgeix de la seva temàtica o ambientació, sinó també perquè el prototip del protagonista és un combatent del batalló Azov i perquè dos dels seus desenvolupadors van morir en combat. La nova entrega marca un canvi definitiu: durant els mil dies de guerra, la realitat cultural i social s'ha transformat. El joc ja no està pensat per a l'era postsoviètica: no té doblatge rus i no es ven al país veí. Els desenvolupadors han deixat clar a l'audiència russa que ja no és benvinguda a la zona.

Per la seva banda, els ciberatacs russos filtrant parts del joc i les amenaces de la Duma de prohibir-ho –amb possibles sancions penals per adquirir-lo– demostren que el sentiment és mutu. Mentre que a YouTube jugadors angloparlants entonen cançons ucraïneses i mostren paisatges que reflecteixen la vida en temps de guerra, en una conferència a Kíiv un moderador intentava tranquil·litzar l'audiència quan les sirenes antiaèries van començar a sonar: “Senyores i senyors, continuarem amb la conferència malgrat l'alarma. Monitoritzem la situació i us informarem si s'acosta alguna cosa nuclear”. Més tard, un traductor va compartir aquesta anècdota entre rialles.

La periodista ucraïnesa Marina Danilyuk-Yermolaieva va confessar a Facebook que és molt difícil explicar als estrangers la calma davant una amenaça nuclear. Finalment, va idear una resposta universal: “Heu vist el documental 1000 maneres de morir? No. Doncs mireu-lo. Rússia ja va intentar tots els mètodes possibles per destruir-nos”.

La Tercera Guerra Mundial no altera l'estoïcisme a Ucraïna

Ni tan sols el discurs del general Valerii Zalujni –ambaixador ucraïnès al Regne Unit–, reconeixent que el 2024 el món havia entrat en una Tercera Guerra Mundial, va aconseguir alterar aquest estoïcisme. En aquell moment, la guerra mundial ja no era un secret. Les bromes i l'actitud impertorbable semblava que no havien canviat, però en els punts en què la realitat s'acosta a la virtualitat postapocalíptica, les fractures dins de la guerra real és cada cop més evident.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva visita a la primera línia del front, a la regió de Donetsk el 18 de novembre del 2024.
Personal dels serveis d’emergències retirant un fragment d’un coet llançat per Rússia ahir sobre Kíiv. SERVEI D’EMERGÈNCIES D’UCRAÏNA / EFE




Una d'aquestes fractures és la distància entre Ucraïna i els seus socis internacionals. En el rerefons de les bromes emergeix una sensació creixent que “el món ja ni tan sols està preocupat”. L'amenaça nuclear fa reviure records de les garanties que es van oferir a Ucraïna en el Memoràndum de Budapest. L'abril del 2010, Ucraïna va enviar més de 50 kg d'urani altament enriquit a Rússia com a part d'un acord amb els Estats Units, i va prometre eliminar totes les seves reserves per al 2012. Amb aquest urani n'hi hauria hagut prou per fabricar dues bombes atòmiques. Moscou l'havia de processar perquè no es pogués utilitzar per a armes. "El [llavors] president Obama va destacar la contribució única d'Ucraïna al desarmament nuclear i va garantir que les seguretats atorgades sota el Memoràndum de Budapest del 1994 seguien vigents", van declarar llavors tots dos mandataris. També es va acordar treballar conjuntament per assegurar la planta nuclear de Txernòbil.

Una altra esquerda és la que divideix els soldats congelats al front del Donbàs, els ucraïnesos dels països europeus i els que viuen a grans ciutats lluny del front. Les tropes observen mapes que mostren l'avenç rus, o “la carn”, tal com anomenen les onades de soldats enemics morts, mentre ells es mantenen ferms. Els dies són més curts, les nits més llargues i l'hivern s'acosta. L'esgotament pesa. Alguns militars es queixen que, en lloc de fortificar les ciutats, les autoritats locals insistien en plantar massissos de flors, com a Pokrovsk. Al tornar a les urbs de vacances, on abans els oferien descomptes ara enfronten crítiques pels seus salaris en un context econòmic difícil. Cada cop més senten que aquesta guerra només la viuen ells, immersos en la seva pròpia realitat postapocalíptica. Però en el seu joc, els bugs no són errors tècnics, sinó el nombre creixent de desapareguts i de morts.

stats