Ucraïna prepara el gruix de la contraofensiva en bases secretes

Front sud d'Ucraïna"Des d'aquí es veuen els russos, som a menys d'un quilòmetre del punt més proper al Donbass", ens diu un soldat que condueix un 4x4 pintat de verd fosc de la brigada 35 de l'Exèrcit d'Ucraïna. Atura el cotxe un instant, en una clariana del bosc des d'on es veuen de lluny unes petites taques que destaquen en la resta del paisatge. “És allò, són els russos”, diu assenyalant l'horitzó just abans de moure el totterreny a gran velocitat perquè continuï ocult per la vegetació del camí. Uns centenars de metres més endavant atura el cotxe de nou i assenyala, ara cap a la part interior del bosc, on no es distingeix res entre els arbres: “Les nostres posicions són allà”. Només quan avança uns metres més i baixem apareix un comandant del no-res que ens saluda: “Benvinguts a la nostra posició”.

En els primers metres del frondós bosc només hi ha arbres i vegetació. Però de sobte apareixen unes trinxeres i al final s'entreveu una metralladora de gran calibre. “A vegades intenten arribar, però de moment no ho han aconseguit”, exposa el comandant Alex amb una ganyota irònica. “Voleu veure les posicions russes?”. Ens acosta els prismàtics i aixeca el camuflatge de la metralladora pesada perquè tinguem angle de visió. Les taques que destaquen en el paisatge ara són nítides, són “construccions artificials” com el lloc on som. Tot just ens exposem un parell de segons, ja que a menys d'un quilòmetre estem a l'abast de qualsevol bon franctirador armat amb un simple Dragunov.

A tres metres sota terra

Un dels camins de les trinxeres, que tenen forma de laberint, porta a unes escales excavades a la mateixa terra que condueixen a una habitació on hi ha quatre lliteres. Som a tres metres sota terra, en una foscor total, amb el contrast del punt de llum de la sortida del refugi. Serveix per protegir-se dels bombardejos de l'artilleria enemiga i com a cau de descans.

El comandant torna a irrompre gesticulant amb les mans per donar a entendre que faran servir la metralladora pesada. Uns segons després, diverses ràfegues en direcció a les línies enemigues. Aquest cop els russos no responen.

Unes hores abans havíem visitat una altra posició en què les tropes invasores van respondre amb artilleria. Aleshores, un parell dels projectils van caure tan a prop que vam poder sentir com l'ona expansiva travessava el nostre cos davant la impassibilitat dels soldats, que no van moure un sol múscul, acostumats com estan als atacs dia i nit. En aquell moment, un dels trossos de metralla va travessar com si fos mantega el bagul que tenim al sostre del cotxe i hi va deixar un gran forat de plàstic fos. Moments després, un dels soldats apareixia amb un gran tros de metralla encara calenta. "Han caigut aquí al costat", deia, assenyalant la part esquerra de la posició.

El que és evident és que la gran ofensiva, que per als comandaments militars hauria de tenir lloc a tot estirar al novembre, encara no ha començat. El que observem ara és una ofensiva tàctica, en què s'estan provant les capacitats de l'enemic, es fan petits avanços i poca cosa més. Hi ha diverses bases secretes on les tropes entrenen i esperen el moment de la veritable gran ofensiva. L'Estat Major d'Ucraïna té un total de 35 brigades, cadascuna amb uns 3.500 homes, i la majoria encara s'estan entrenant.

Visitem un gran camp de tir on s'exerciten diverses brigades. Els soldats practiquen maniobres d'entrada i de sortida, d'extracció de ferits i s'entrenen en el maneig d'armes lleugeres amb foc real sobre dianes de paper muntades en pals. L'objectiu és optimitzar les seves habilitats en el combat cos a cos i estalviar el màxim de munició. La majoria dels combats es donen en situacions en què pocs metres separen els dos exèrcits que pugnen per la conquesta de trinxeres o de pobles mig arrasats per l'artilleria. Molts són soldats fins i tot sense experiència en combat, que es barregen amb veterans. Altres brigades, algunes amb anys de guerra a l'esquena, donaran cobertura i asseguraran les posicions dels més novells.

Esperant l'ordre

La major part d'aquest enorme contingent de tropes que visitem encara no han entrat en combat en la contraofensiva que oficialment va començar a principis de juny. Fins ara només al voltant del deu per cent hi ha participat, i es mouen sobre quatre sectors del front. L'altre 90 % dels soldats s'amaguen en algun lloc de l'interior, esperant ordres.

Visitem un dels camps on hi ha aquestes brigades després de conduir durant tot un dia. A pocs quilòmetres del complex de tir entrem en un bosc de grans arbres fins que, un cop més, del no-res apareixen diversos vehicles militars aparcats i amb camuflatge. Al cel, petits drons ens sobrevolen i els soldats tenen prohibit pujar cap fotografia o vídeo del complex a les xarxes socials. Per descomptat, ni allà ni als voltants està permès utilitzar els telèfons mòbils. Qualsevol indici podria servir per identificar la posició i que l'enemic destruís aquesta base estratègica.

La base és un no parar de grups de soldats que es mouen al voltant dels camins. "Estem a punt, només esperant l'ordre", ens diu un enllaç militar que prefereix quedar en l'anonimat. Homes joves, de mitjana edat i d'altres en edat de jubilar-se es formen mentre els pobles i ciutats ucraïnesos segueixen ampliant els cementiris on enterren els soldats caiguts en una guerra que dura ja més de 500 dies. L'escena es repeteix: mares, esposes i criatures plorant la pèrdua dels seus éssers estimats, amb banderes de color blau i groc acabades d'estrenar.

Mentre a la zona occidental del país la guerra s'evidencia quan pateixen atacs com l'últim a la ciutat de Lviv, al Donbass els bombardejos, els checkpoints, els hospitals de campanya i civils ocupats majoritàriament per soldats continuen dominant la vida diària. Tot i això, quan l'artilleria cau massa a prop, els homes i les dones que no s'havien imaginat mai que acabarien fent de soldats segueixen sorprenent-se i cridant l'atenció dels periodistes. Com si el fet que el món conegués el seu patiment pogués contribuir a posar fi a aquesta guerra com més aviat millor.