Ucraïna-Rússia: D'Elon Musk a Edgar Morin
Se’m fa inevitable, al complir-se l’any de l’atac rus a Ucraïna, revisar la visió il·lusòria de la tardor de 2022 pensant –jo també ho vaig pensar– que l’ofensiva ucraïnesa permetia albirar el final de la guerra i qui sap si el final de Putin. Amb tot, em resisteixo a acceptar que el que estem vivim no passa de ser el final del començament del conflicte. Crec que en qualsevol moment les diferents variables que hi intervenen podrien agafar velocitat –la Xina ha presentat un pla de pau– i posar-nos davant, almenys, d’un alto el foc. En tot cas, si hi ha un element que continua planant sobre l’escenari bèl·lic és el quadre de condicions que podrien dur a negociar: 1) Crimea és territori rus i s’ha de quedar a Rússia; 2) Ucraïna ha de renunciar a entrar a l’OTAN i accedir a la neutralitat, tot i poder ser membre de la Unió Europea; 3) caldria fer nous plebiscits al Donbass sota control internacional per decidir el futur de la regió.
A aquests tres punts que, cal recordar-ho, van ser formulats l’octubre passat per l’empresari nord-americà Elon Musk, el sociòleg francès Edgar Morin hi afegeix la possibilitat de declarar ports francs les ciutats ucraïneses de Mariúpol, Berdiansk i Odessa, com a mesura de pacificació i reconstrucció. És curiós que dos personatges tan allunyats en el temps, l’espai, les idees i els interessos com Elon Musk i Edgar Morin hagin coincidit a l’hora de defensar un pla de pau. I ho aprofito per afegir una altra diferència que convida a reflexionar: Elon Musk té 51 anys i Edgar Morin n’ha fet 101.
Morin exposa les seves propostes en el llibre De guerre en guerre – De 1940 à l’Ukraine, publicat fa set setmanes a Éditions de l’Aube. Per al sociòleg francès Ucraïna representa tres guerres en una: la guerra entre el poder central de Kíiv i el separatisme russòfon; la guerra entre Rússia i Ucraïna i, finalment, “una guerra político-econòmica internacionalista antirussa d’Occident animada pels Estats Units” en paraules d’Egar Morin, que no s’està de fer un advertiment: compte a voler hitleritzar o estalinitzar Vladímir Putin, perquè tot i ser un autòcrata, conserva capacitat de realisme i de fer marxa enrere. Sobretot si l’actual empat per equilibri de forces duu a la conclusió que és tan impensable que Rússia pugui ocupar tot Ucraïna com que Ucraïna pugui envair Rússia.
L'ombra de la Tercera Guerra Mundial
Els arguments raonables i lúcids d’Edgar Morin no dissipen, però, la por que aquesta guerra tiri endavant i pugui acabar en Tercera Guerra Mundial. Segons ell cal cedir territoris a Putin per evitar la guerra total, i manté que Chamberlain tenia raó volent evitar la guerra total, però no aprofundeix en el fet que aquella política d’apaivagament no va evitar la Segona Guerra Mundial. Soc dels que penso que amb Putin cal aplicar una barreja de dissuasió i d’intimidació per aconseguir els posicionaments de realisme als quals es refereix Edgar Morin.
Mentrestant estarem vivint dins un preludi reversible, això sí. La Segona Guerra Mundial en va tenir dos: un de tou, el de 1938 a la Conferència de Munic, lliurant al feixisme Àustria i Txecoslovàquia (i la República espanyola); i un de dur, amb l’atac a Polònia i la declaració formal de guerra. Guerra total que no arribaria fins a l’ofensiva alemanya del maig de 1940. Occident, mentrestant, havia viscut mig confiat pensant que allò era una guerra de broma. Em pregunto dins de quin dels dos preludis som ara, si del tou o del dur. I si serem a temps de fer-lo reversible.
