Espai Schengen

La UE accepta Croàcia a l'espai Schengen però en deixa fora Romania i Bulgària

Àustria i els Països Baixos bloquegen l'adhesió a la zona de lliure circulació d'aquests dos estats

El ministre de l’Interior de Bulgària, al centre, parla amb el seu homòleg de Croàcia, a l’esquerra, durant la reunió d’ahir a Brussel·les
08/12/2022
3 min

Brussel·lesDesprés de més d'una dècada, l'espai Schengen es torna a eixamplar. Els ministres de l'Interior de la Unió Europea han votat aquest dijous en una reunió a Brussel·les que Croàcia entri a formar part de la zona de lliure circulació de persones i mercaderies comunitària a partir del pròxim 1 de gener. "Benvinguts tots els croats, l'enhorabona! Croàcia ha fet molt per entrar-hi i serà molt positiu per als seus ciutadans", ha celebrat la comissària europea d'Afers Interiors, Ylva Johansson, en declaracions als mitjans després de la trobada.

D'altra banda, la Unió Europea n'ha deixat fora Bulgària i Romania. La majoria dels Vint-i-set s'han mostrat a favor d'acceptar la seva petició d'adhesió, però no ha tirat endavant perquè requereix el suport unànime dels estats membres i Àustria i els Països Baixos no hi han estat d'acord. El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha defensat aquesta setmana que Bulgària "encara no compleix amb tots els criteris" i s'ha mostrat preocupat pel control de fronteres perquè "es corre el risc que s'iniciï flux migratori de risc a través d'un país així".

El govern austríac també ha recorregut a la immigració per justificar la seva negativa. "La crisi migratòria és realment dramàtica per a Àustria; al nostre país hi han entrat aquest any 100.000 migrants de forma il·legal, el 75% dels quals han passat abans per altres països de la Unió Europea sense ser registrats", ha afirmat aquesta setmana el canceller austríac, el conservador Karl Nehammer. En aquest sentit, abans de la votació, el vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas ja havia demanat als governs d'Àustria i els Països Baixos a tenir una "ment oberta" i "sentit comú".

Tanmateix, diferents líders comunitaris, com Johansson, han remarcat que tant Bulgària com Romania han "treballat molt" per complir amb els requisits per sumar-se a la zona Schengen i que la decisió només es pot deure a "motius polítics". "Per mi serà una gran prioritat aquesta legislatura, i continuaré fent el que estigui a les meves mans perquè puguin acabar entrant", ha avançat Johansson. De fet, l'executiu comunitari ja va fer un informe en què assegurava que Romania i Bulgària complien tots els requisits exigits des que el 2011 la Unió Europea ja els va negar l'entrada a l'espai Schengen. Entre aquests requisits complerts destacaven, per exemple, la gestió eficaç de les fronteres i de l'expedició de visats o la connexió de la base de dades amb la resta dels estats membres.

Diferents dirigents búlgars i romanesos han criticat amb duresa el veto d'Àustria i els Països Baixos. El president de Bulgària, Rumen Radev, l'ha qualificat de "totalment il·lògic" en un context de crisi europea de seguretat, en referència a la guerra d'Ucraïna, i ha reivindicat els avenços que ha fet el seu país per complir amb les condicions que li demanen els Vint-i-set per afegir-se a la zona de lliure circulació. "Continuarem lluitant, el nostre objectiu continua sent el mateix", ha apuntat el ministre de l'Interior búlgar, Ivan Demerdzhiev. Radev també ha assegurat que els estats que s'hi han negat, precisament, són els dos que inverteixen més a Bulgària.

El primer ministre romanès, Nicolae Ciuca, també ha mostrat la seva "profunda decepció" amb Àustria i ha considerat la decisió "injustificada". A més, ha criticat Viena per defensar el veto amb "xifres incorrectes" sobre el nombre il·legal d'immigrants que haurien arribat a Àustria de manera clandestina a través de les fronteres romaneses.

Els beneficis i reptes de Croàcia per formar part de l'espai Schengen

Per la seva banda, el govern croat està convençut que entrar a formar part del grup Schengen li pot comportar molts avantatges, sobretot pel que fa a turisme i comerç. Segons dades estatals, un de cada cinc euros del producte interior brut (PIB) de Croàcia l'aporta el sector turístic i, en aquest sentit, el primer ministre croat, Kristijan Stanicic, ha destacat que a partir d'ara encara serà un país "més atractiu per als turistes i per a tots els que vulguin fer-hi negocis i invertir-hi".

Ara bé, també li suposa reptes en matèria d'immigració i seguretat. L'agència europea de fronteres (Frontex) ha estat preparant 6.000 policies croats que hauran de controlar els més de 1.350 quilòmetres de frontera del país i impedir l'entrada d'immigrants il·legals. La mateixa Frontex adverteix que per Croàcia passen molts immigrants que venen del Pròxim Orient i pretenen arribar als països més rics de la Unió Europea.

stats