La UE busca vies per desbloquejar el blat ucraïnès

Brussel·lesLa invasió russa d'Ucraïna no només està provocant una crisi energètica en molts països europeus sinó que ja s'està ramificant en forma de crisi alimentària global. Rússia i Ucraïna produeixen el 12% de les calories conreades al món, bona part en forma de cereals com el blat o la civada. El preu d'aquests productes s'ha disparat a nivells rècord i, a més, les autoritats ucraïneses denuncien que Rússia manté bloquejats 22 milions de tones de cereals a Odessa, una quantitat d'aliments indispensable per a molts països de l'Àfrica, per exemple, que tem un escenari "catastròfic" en paraules del president de la Unió Africana, Macky Sall, si no s'aconsegueix fer-los arribar abans que caduquin. Per això, la Unió Europea treballa per obrir corredors solidaris per la via terrestre que permetin treure aquest gra del país envaït per les tropes de Vladímir Putin.

Els vint-i-set líders europeus han abordat aquesta qüestió amb Macky Sall en la segona jornada d'una cimera extraordinària celebrada a Brussel·les en què s'ha aconseguit aprovar el sisè paquet de sancions contra el Kremlin. Sall ha advertit els caps d'estat i de govern que la crisi alimentària que podria afrontar el continent africà pot ser "catastròfica" i els ha demanat més inversions per augmentar la producció agrícola, però també treballar de manera urgent per desbloquejar el blat ucraïnès. Fins ara, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha posat sobre la taula l'opció de crear un corredor pel mar Negre, una proposta que, segons el president del Consell Europeu, Charles Michel, "seria la millor opció", però no està clar que funcioni. Per això, ha dit, "estem treballant en corredors solidaris per facilitar rutes alternatives", malgrat que sigui "car i difícil per raons logístiques òbvies".

La UE té clar que cal trobar una solució, també perquè una crisi alimentària que agreugi la fam que ja existeix al continent africà pot derivar en una futura crisi migratòria que alguns líders europeus ja temen. Segons els ha transmès el president de la Unió Africana, abans de la guerra ja hi havia 282 milions de persones malnodrides a l'Àfrica, una xifra a la qual s'han d'afegir 46 milions de persones en risc de passar fam o patir desnutrició a causa del coronavirus al continent. Per buscar respostes a escala global, Michel viatjarà aviat a Nova York per reunir-se amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, i abordar la qüestió. I, per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatjarà a Egipte, que és l'importador més gran de blat del món i un país especialment preocupat per les conseqüències socials que podria tenir l'escassetat d'aquest producte, després que l'encariment dels aliments fos el detonant de la Primavera Àrab fa una dècada.

A més, Von der Leyen ha constatat que d'entrada la crisi ha provocat un augment considerable de les exportacions europees de productes agrícoles, però davant la possibilitat de més escassetat i apresa la lliçó amb les vacunes contra el coronavirus, ha demanat que ni els països europeus ni els socis internacionals restringeixin les exportacions en un futur. De moment, els líders s'han compromès políticament a treballar per buscar vies alternatives tant per terra com per mar que resolguin aquesta situació, però també obren la porta a explorar l'ús de fons europeus de desenvolupament per mitigar l'impacte de la crisi alimentària als països més afectats. Serà la Comissió Europea qui haurà de fer una proposta per veure fins a quin punt es poden mobilitzar reserves d'aquest fons.

Els líders europeus i el president de la Unió Africana també han insistit en mantenir un discurs ferm i unit davant Putin, que responsabilitza les sancions europees de la crisi d'aliments. "La culpa la té la invasió injusta i justificada d'Ucraïna", ha dit Von der Leyen, que ha recordat que Putin no només bloqueja el port d'Odessa, sinó que ha bombardejat magatzems de gra i està malmetent les terres que haurien de servir per donar futures collites. Ara bé, sí que és cert que, com ha dit Macky Sall, l'exclusió de bona part dels bancs russos del sistema internacional de transaccions Swift sí que pot provocar complicacions per als pagaments que efectuen alguns d'aquests països.