La UE publica una versió censurada del contracte amb AstraZeneca

Brussel·lesDesprés d'una setmana de tensió creixent, la Comissió Europea i la farmacèutica AstraZeneca han publicat una versió censurada del contracte que van signar a l'agost per a l'adquisició avançada de fins a 400 milions de dosis (300 milions ampliables a 400) de la vacuna desenvolupada amb el laboratori d'Oxford. El contracte fa referència diverses vegades a les plantes del Regne Unit per produir i abastir les dosis contractades per la Unió Europea, qüestió clau en l'eventual solució de guerra oberta entre l'empresa i Brussel·les.

A més, un error en la censura del text descobert pel diari Der Spiegel revela que el cos total de l'acord (els 300 milions de dosis assegurats) ascendeix a 870 milions d'euros, que resulten dels 336 milions de prefinançament acordats per pagar el desenvolupament de la vacuna i dels 1,78 euros que costa cada dosi, un preu que es va fer públic perquè la minstra belga de sanitat el va filtrar.

El conflicte va esclatar quan la farmacèutica anglo-sueca va notificar fa una setmana a la Unió que durant el primer trimestre de l'any no podria entregar més d'un 25% de les dosis pactades. El motiu: el baix rendiment de dues de les seves plantes de producció a Europa. L'anunci va provocar un malestar immens i immediat a Brussel·les i a les capitals de la UE, que ja estaven tenint problemes amb la producció de la vacuna de Pfizer/Biontech. Des d'aleshores, la UE lluita perquè l'empresa compleixi els compromisos i la companyia argumenta que només estava compromesa a fer els "millors esforços raonables" per complir l'acord i que si amb el Regne Unit sí que el pot complir és perquè va signar el contracte tres mesos abans.

Contracte d'AstraZeneca amb la Unió Europea

Què en diu de tot això el text? Primer de tot cal tenir clar que és una versió censurada, on, a petició de l'empresa, hi falta informació clau, com ara el calendari de distribució i les dosis pactades en cada termini. També hi falten els preus, per exemple. Fonts europees asseguren que el 95% del que està censurat és a petició de la companyia.

Les plantes de producció

Un dels contraarguments de la Unió davant les explicacions d'AstraZeneca és que en l'acord la farmacèutica es comprometia a abastir la UE amb dosis provinents de les seves plantes de producció tant al Regne Unit com al continent, mentre que l'empresa va justificar el problema per un baix rendiment de les fàbriques de Bèlgica i Alemanya. Hi ha dos moments en el contracte on es pot comprovar que les plantes del Regne Unit hi estan incloses. En la següent captura, per exemple, s'hi pot observar com la "manufactura de la substància medicinal" té lloc a França i Bèlgica (FR/BE), els Països Baixos (NL), el Regne Unit (UK), Itàlia (ITL) i Alemanya (DE). Ara bé, l'empresa argumenta que la seva obligació era fer "el millor esforç raonable" per assegurar que no incompleix l'acord.

La prioritat del Regne Unit

La resposta sobre si el Regne Unit té prioritat de distribució o no perquè va signar tres mesos abans el contracte, com va afirmar el conseller delegat d'AstraZeneca, Pascal Soriot, en una entrevista a diversos mitjans, també queda clara al contracte, segons argumenten fonts europees. En l'article 13.1 queda per escrit que AstraZeneca "no té cap obligació, contractual o d’una altra mena, amb cap persona o tercer respecte de les dosis europees que entri en conflicte o sigui incompatible [...] o que impedeixi el compliment complet de les seves obligacions derivades d’aquest acord". Aquest article, juntament amb el 5.4, és el que permet que la Comissió argumenti de manera contundent que l'empresa està compromesa amb l'entrega de les dosis a la Unió i que cap altre acord pot servir com a argument per justificar un incompliment.

Els "millors esforços raonables"

Aquesta és i serà la mare dels ous si la pugna arriba a la justícia. AstraZeneneca argumenta que només estava obligada a fer els seus "millors esforços raonables" ["best reasonable efforts", en anglès] per complir els compromisos fixats amb la Unió Europea i arribar a la quantitat de producció necessària. A això s'aferra la farmacèutica per defensar que no està incomplint el contracte, però la Unió considera que no ha fet prou perquè sospita que la companyia ha exportat dosis des de les plantes europees fins al Regne Unit.

El conflicte aquí rau en la interpretació del terme "millors esforços raonables", que en el contracte queda definit com tot el que pot fer una empresa similar a la companyia i amb els seus recursos, però també té un capítol per a la Comissió i els seus esforços per donar suport a l'empresa. En la següent captura es pot veure com apareix aquest concepte mencionat en cas que hi hagi un problema de capacitat si un "acord competidor" entra en col·lisió amb les obligacions de la companyia.

Ara bé, fonts europees critiquen que la companyia entengui aquest concepte legal de "manera subjectiva", reiteren que és un concepte legal objectiu i argumenten que davant un jutge quedaria clar si l'empresa ha fet o no els esforços necessaris per augmentar la producció tal com es compromet a fer. La UE reitera que es tracta d'un concepte habitual en contractes en què s'estan pagant milions (en aquest cas la UE havia previst 336 M€) per a un producte que encara no existeix i que, a més, no hi ha un 100% de garanties que existirà. Les fonts reiteren que "escalar la capacitat de producció és responsabilitat de l'empresa", mentre que l'autorització de l'EMA de la vacuna final no ho és i, per això, aquest és un risc que el costat europeu sí que assumeix. La UE té clar què implica aquest concepte, però la pugna per resoldre'l es dirimeix en l'àmbit legal.

Les dosis i el calendari de distribució

Un dels elements que permetrien il·luminar el debat és la quantitat de dosis que l'empresa estava compromesa a concedir. El calendari de distribució i les vacunes acordades, però, estan completament censurades en el contracte. Fonts europees asseguren que el primer trimestre s'havia pactat l'entrega de més de 100 milions de dosis i que l'empresa només podia assegurar-ne un 25%, però això no es pot provar amb el contracte publicat.

La reacció al Regne Unit

Hores abans que es fes públic el contracte amb la Unió, la part britànica, probablement alertada pel fet que la farmacèutica finalment havia cedit a les demandes de Brusel·les per difondre l’acord, ja apuntava que Alok Sharma i Matt Hancock, exministre de Treball i ministre de Sanitat, respectivament, “van insistir en [una] promesa jurídicament vinculant [d’AstraZeneca a les autoritats britàniques] de servir primer la Gran Bretanya”. Amb tot, el contracte entre el Regne Unit i la companyia no s’ha fet públic i és impossible saber-ho del cert.