La UE davant la crisi d'Ucraïna: "Esperem el millor, però ens preparem per al pitjor"

Brussel·les"Hem d'estar a punt per al que vindrà", deia Gabrielius Landsbergis, ministre d'Exteriors de Lituània, en arribar a la reunió amb els seus col·legues europeus aquest dilluns a Brussel·les. La Unió Europea fa setmanes que rep els avisos de la intel·ligència nord-americana que Rússia està acumulant efectius a la frontera amb Ucraïna. Europa tem el pitjor i vol evitar el conflicte costi el que costi, però, com passa des de fa anys en la complexa relació que manté amb la Rússia de Putin, l'engranatge diplomàtic treballa al màxim per la dissuasió mentre s'intenta mantenir una posició ferma: "Esperem el millor, però ens preparem per al pitjor", ha confessat l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, després de la trobada.

Aquest cap de setmana, el G-7 ja va enviar un avís contundent a Putin, que aquest dilluns s'ha ampliat amb l'altaveu dels vint-i-set socis europeus. "Qualsevol agressió a la integritat territorial d'Ucraïna tindrà un alt cost polític i econòmic", ha avisat Borrell, com també diversos ministres. Els funcionaris europeus i dels diferents governs treballen sobre un llistat de possibles actuacions, com ara noves sancions, que podrien activar-se en cas que Rússia traspassi la línia vermella, però ni Borrell, ni cap dels responsables d'Exteriors europeus n'han volgut donar detalls. Fonts diplomàtiques expliquen que aquesta ambigüitat és part de l'estratègia. Putin ha de saber que la UE i els seus socis, és a dir els Estats Units i el Regne Unit, estan a punt per respondre amb la contundència necessària, però no li volen donar cap pista perquè el seu posicionament sempre ha sigut defensiu i no ofensiu, sobretot des d'Europa, que confia en el paraigua i la capacitat dels Estats Units per evitar la crisi.

"La UE no pot donar cap motiu a Rússia per a l'escalada; al contrari, s'ha de fer tot el possible per desescalar", ha dit el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares. De moment, el que han aprovat aquest dilluns els Vint-i-set són les sancions a l'empresa paramilitar russa Grup Wagner, vinculada estretament amb el Kremlin, per haver participat en els conflictes de Líbia i Ucraïna i buscar ara estendre la seva influència a l'Àfrica, al Sahel en particular. La UE sanciona tres entitats vinculades i vuit persones per haver participat en aquests conflictes on es van vulnerar els drets humans.

L'arma econòmica

Però comparat amb una invasió militar d'Ucraïna, és a dir una guerra, això no fa ni pessigolles a Putin i, de fet, és un paquet de sancions que ja estava previst independentment d'aquesta escalada. Malgrat no voler revelar les seves cartes, les possibilitats que la Unió Europea té a l'hora de respondre a Rússia davant l'escalada a Ucraïna són, més enllà d'ajudar l'exèrcit del país a defensar-se, activar sancions que, fins ara, han fet poc mal al Kremlin.

Des dels inicis d'aquest conflicte es considera que un dels últims recursos seria desconnectar Rússia del sistema internacional de pagaments Swift, cosa que sí que implicaria un cost econòmic per al país. També econòmicament hi ha mecanismes per limitar la conversió a la moneda russa en bancs internacionals, per exemple. L'altra carta és la construcció del gasoducte North Stream 2, que Alemanya té ara mateix aturat pendent d'aprovació. Però l'elevada dependència energètica d'Europa i els interessos germànics fan que ningú vulgui jugar la carta de la suspensió definitiva del projecte.

Les relacions entre Rússia i Europa estan en un moment especialment tens, tant pel conflicte a Ucraïna com a Bielorússia o com pels problemes energètics. A més, aquesta setmana, la UE atorgarà el premi Sàkharov a la llibertat de consciència a Aleksei Navalni, l'opositor rus empresonat, cosa que, de forma estrictament simbòlica, també toca el crostó a Moscou.