La UE dona Orbán per perdut i renuncia a la unitat
Els líders europeus canvien d'estratègia i ratifiquen el suport a Ucraïna per segona vegada consecutiva sense Hongria

Brussel·lesLa pedra a la sabata, l'ovella negra o el talp de Vladímir Putin a la Unió Europea. Aquests són alguns dels qualificatius que la premsa dedica al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, en gairebé cada cimera europea. De fet, Orbán sol protagonitzar els titulars perquè és l'únic líder europeu que es nega de manera reiterada a incrementar el suport a Ucraïna i sempre hi posa entrebancs, llevat que no aconsegueixi endur-se cap contrapartida per part de Brussel·les, com pot ser el desemborsament dels fons europeus que té congelats per vulnerar el dret comunitari.
Les estratègies dels seus homòlegs perquè Orbán no pugui vetar iniciatives cabdals per al futur d'Ucraïna i de la seguretat del bloc europeu han sigut variades i cada vegada més creatives. Una de les més sorprenents va ser el febrer de l'any passat, quan els líders europeus van aprofitar que el primer ministre hongarès va anar al lavabo per aprovar el desplegament d'un paquet d'ajudes a Kíiv per un valor de 50.000 milions d'euros. Per descomptat, el dirigent magiar va abandonar la sala després que la Comissió Europea li entregués part dels diners que tenia congelats.
Tanmateix, la guerra d'Ucraïna s'està acostant a un punt determinant i ni Orbán, que es manté proper a Putin, ni els líders europeus estan disposats a cedir ni a perdre temps. En aquest context, la UE ha canviat completament d'estratègia pel que fa a Hongria i ja ha renunciat completament a convèncer-la perquè doni suport a les iniciatives de suport al govern de Volodímir Zelenski. "Ho tornarem a tramitar a vint-i-sis [els Vint-i-set sense Hongria]", van informar fonts comunitàries abans que es fes el Consell Europeu d'aquest dijous a Brussel·les.
D'aquesta manera, per segona vegada consecutiva, els caps d'estat i de govern del bloc comunitari renuncien de bon principi a intentar incloure Hongria en els acords de suport a Kíiv. Això fa que les conclusions sobre Ucraïna siguin molt més ambicioses del que serien si haguessin de comptar amb el vistiplau de Budapest i, a més, accelera les trobades entre líders europeus, que se solien allargar hores i hores fins que no aconseguien d'una manera o altra que Orbán cedís.
En aquest sentit, el club europeu està impulsant diverses iniciatives de suport a les tropes ucraïneses de caràcter voluntari. És a dir, que només hi participin els estats membres que així ho vulguin i, per tant, Orbán no les pot vetar. L'última proposta en aquesta línia ha sigut la que va presentar aquest dijous la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, que planteja que cada país aporti de manera imminent munició a Ucraïna fins que el global de la UE assoleixi 5.000 milions d'euros amb aquest armament, que és el que demana Volodímir Zelenski de forma urgent.
El precedent d'Hongria
La Unió Europea tem que l'actitud del govern hongarès estableixi un precedent i que hi hagi altres estats membres que segueixin les seves petjades, cosa que encara complicaria més el funcionament del bloc. I, de fet, això és un dels principals temors de Brussel·les a l'hora d'ampliar-se cap a l'est i els Balcans. Per això, el bloc comunitari ha vist ara la possibilitat d'agilitzar la tramitació d'iniciatives amb aquesta fórmula de pacte entre vint-i-sis estats membres i no per unanimitat.
El problema és, però, que hi ha mesures que no es poden prendre si no és amb el vistiplau de tots els estats membres, com són les sancions al règim de Vladímir Putin o els pròxims pressupostos de la Unió Europea, que es preveu que siguin crucials per al rearmament del bloc comunitari. Per això, hi ha diversos socis europeus, entre els quals Alemanya i França, que demanen modificar els tractats de la UE i permetre ampliar els sectors en els quals es poden aprovar iniciatives sense unanimitat. És a dir, normalitzar que es prenguin cada vegada més mesures sense unitat i que, com ha passat durant les últimes dues cimeres amb Hongria, hi hagi alguns països que quedin al marge de les grans decisions de la Unió Europea.