La UE explicita el seu suport a Ucraïna en la reclamació de Crimea
Set anys després de l'annexió russa, neix una plataforma per expressar el rebuig internacional
Brussel·les“Crimea és Ucraïna”, ha afirmat aquest dilluns al matí el president del Consell Europeu, Charles Michel, durant la cimera inaugural de la Plataforma de Crimea. “Soc aquí per reafirmar la postura indestructible de la UE: no reconeixem i no reconeixerem l’annexió il·legal de Crimea i Sebastopol per part de Rússia”, ha remarcat.
Han passat set anys des de l’annexió de la península ucraïnesa de Crimea a Rússia, el març del 2014. Des de llavors, tot i les sancions internacionals a Rússia i les negociacions per trobar una solució al conflicte, la situació s’ha estancat i ha caigut de la llista de prioritats de l’agenda internacional.
En aquest context, el president del país, Volodímir Zelenski, va proposar organitzar la Plataforma de Crimea, que ha començat a funcionar aquest dilluns, coincidint amb el 30è aniversari de la independència d’Ucraïna de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Aquesta iniciativa diplomàtica busca acabar amb l’ocupació a la península però, d’entrada, és una crida per evitar que l’ocupació de Crimea caigui en l’oblit. La regió “s’ha convertit en un territori on els drets i llibertats bàsiques dels humans sovint són violats”, ha dit Zelenski durant la inauguració. "Som conscients que Ucraïna sola mai no podrà recuperar Crimea", ha afegit.
La plataforma se centrarà a consolidar la política de no-reconeixement de l'annexió, l’eficiència de les sancions, la protecció dels drets humans (en particular dels tàtars), a protegir la navegació al mar Negre i el mar d’Azov, i a fer front a l’impacte econòmic i mediambiental de l’ocupació a Crimea, objectius recollits en la declaració conjunta aprovada aquest dilluns.
En aquesta sessió inaugural, a Kíev, hi han assistit representacions de 46 països, inclosos els Estats Units i representants de la Unió Europea. Hi faltaven, però, dos dels líders europeus més prominents: la cancellera alemanya, Angela Merkel –que va visitar Ucraïna diumenge– i el president francès, Emmanuel Macron, segons Politico. Rússia, per la seva banda, entén la plataforma com “un esdeveniment antirús”, segons assenyalava el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en declaracions recollides per l’agència russa TASS.
Ocupació des del 2014
Crimea és una península localitzada al sud d’Ucraïna. El 2014 va ser annexionada a la Federació Russa, després de la revolució a Ucraïna que va fer fora del poder el president Víktor Ianukóvitx. Moscou va justificar l’annexió pels estrets lligams entre la població de Crimea, d’ètnia russa majoritàriament, i Rússia. Putin va organitzar un referèndum el 2014 a la regió per blanquejar l'annexió, que va ser considerat il·legal per molts dirigents a causa de la presència militar russa. La Unió Europea, els Estats Units i les Nacions Unides, igual que la majoria de la comunitat internacional, no reconeixen la pertinença de Crimea a Rússia.
Però aquest no és l'únic focus de tensió entre els dos països: a la regió del Donbass, a l'est d'Ucraïna, faccions prorusses van declarar-hi dues repúbliques independents. Des de l'esclat d'aquest conflicte es calcula que hi han mort unes 13.000 persones, segons les Nacions Unides. Tot i que hi ha hagut diversos intents per arribar a un acord, l'enfrontament continua viu.
Merkel demana diàleg
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va visitar el president ucraïnès diumenge –dos dies després d'haver-se reunit amb el president rus, Vladímir Putin, a Moscou– i va insistir en el diàleg com a via per arribar a un acord. Zelenski s'hi va mostrar d’acord, però va demanar als seus aliats occidentals més pressió sobre Rússia. El president també defensa un alto el foc permanent al Donbass, l’intercanvi de presoners o garantir l'accés de la Creu Roja a la zona de conflicte, segons Euronews.
Merkel i Zelinski també van abordar la qüestió del gasoducte Nord Stream 2, dissenyat per duplicar el subministrament de gas rus a Alemanya i que pot perjudicar Ucraïna, que tem que la nova canonada faci desaparèixer els beneficis que obté actualment gràcies al trànsit d'aquest combustible a través del seu territori. Segons Zelenski, el Kremlin pot utilitzar l’energia com a “arma geopolítica” contra el seu país i Europa.