Derrota de Seat i Volkswagen a la UE pels aranzels al cotxe elèctric

Brussel·les / BarcelonaLa pressió feta davant dels governs espanyol i alemany no ha estat suficient, i Seat, el grup Volkswagen, i altres fabricants germànics d'automòbils com BMW han perdut la batalla contra Brussel·les perquè suprimís, o almenys rebaixés, els aranzels als cotxes xinesos. La Unió Europea ha decidit mantenir el pols en la guerra comercial contra la Xina. Els estats membres han votat aquest divendres permetre que la Comissió Europea continuï aplicant fins a un 35% d'impostos de duanes als vehicles de la Xina que s'importen al bloc comunitari. De fet, això és el que ja havia proposat Brussel·les després d'assegurar-se que les automobilístiques del gegant asiàtic reben grans injeccions "il·legals" de diners públics per abaratir els seus costos de producció i que, per tant, juguen amb avantatge a l'hora de competir amb la indústria europea.

L'impacte de la decisió a la indústria catalana és directe. Fonts de Seat no han dubtat a dir que la decisió compromet seriosament la viabilitat financera de la companyia i les seves perspectives de producció, precisament en un exercici en què la companyia de Martorell esperava assolir el seu rècord de vendes i beneficis, així com de producció, amb la fabricació de 530.000 cotxes. La clau està en el fet que l'últim model que ha posat al mercat, el Cupra Tavascan, que és 100% elèctric, es fabrica a la Xina i, per tant, està sotmès a aquests aranzels. Amb els preus de venda actuals (la versió bàsica es ven per 39.000 euros), el cost dels aranzels fa que aquest vehicle no sigui rendible. En conseqüència, és difícil vendre les unitats previstes si no es volen perdre diners.

A més, hi ha una segona derivada també negativa per als fabricants. Si es venen menys cotxes elèctrics, és possible que calgui rebaixar la producció de cotxes amb motor de combustió per no superar el límit d'emissions de CO₂ dels cotxes que imposa Brussel·les als fabricants europeus, perquè si se sobrepassen els límits, les multes són molt elevades.

Fonts de Seat han indicat que la companyia rebutja fermament aquesta decisió "difícil d'entendre". Seat ha agraït el posicionament en contra dels aranzels d'alguns estats, com Alemanya. Així mateix, la companyia ha fet una crida a la Comissió Europea i el govern xinès perquè continuïn negociant.

Per a Seat, mantenir aquests aranzels és un risc "enorme" per al negoci. Segons la companyia, els aranzels al Tavascan "perjudicaran molt l'estabilitat financera de l'empresa i també podrien amenaçar els llocs de treball". "Això perjudicarà la competitivitat d'Espanya i de la Unió Europea i posarà en risc tota la indústria", han dit les mateixes fonts. Seat ha deixat clar que treballa amb la seva matriu, el grup Volkswagen, per "minimitzar les possibles conseqüències d'aquesta resolució per al Cupra Tavascan".

Però no només Seat s'ha vist afectada per aquesta decisió. També la factoria Ebro de la Zona Franca, als terrenys de l'antiga Nissan, ha refet els seus plans. Les companyies EV Motors, matriu de la marca Ebro, i la xinesa Chery, que van segellar a l'abril l'acord per fabricar cotxes a la Zona Franca, han decidit canviar de plans. La producció començarà amb models Ebro, i no Omoda, com estava previst. L'any de retard ha de permetre a Chery homologar Omoda com a fabricant europeu i esquivar així els aranzels.

Avui Alemanya ha votat en contra de mantenir els aranzels, i Espanya s'ha abstingut. Són els dos primers estats fabricants de cotxes a Europa i els més reticents a mantenir les taxes duaneres. Tanmateix, no han aconseguit sumar prou forces i arribar a la majoria qualificada. Del total de 27 estats membres, només han votat en contra dels aranzels cinc països, a favor deu –entre els quals Itàlia, França i els Països Baixos– i dotze s'han abstingut. És a dir, els contraris a la proposta de Brussel·les no han assolit el mínim del 55% de suports dels estats membres que representin almenys el 65% de la població de la UE que necessitaven per fer caure les noves taxes de duanes.

El país germànic és un dels exportadors més grans de vehicles a la Xina i tem que la imposició d'aquestes noves taxes pugui derivar en una guerra comercial de la qual la seva indústria acabi sortint mal parada. Passa el mateix amb Espanya. Segons l'agència de notícies Reuters, el govern espanyol va enviar una carta a l'executiu comunitari en què li demanava que s'ho pensés dues vegades abans de mantenir els aranzels als cotxes elèctrics xinesos. "Per a la nostra indústria nacional hi ha molt en joc", advertia en la missiva el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, al vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.

Malgrat les discrepàncies entre els socis europeus, Brussel·les ho té clar i ja ha avisat en un comunicat poques hores després de la votació d'aquest divendres que tirarà pel dret. "S'ha obtingut el suport necessari dels estats membres per adoptar les tarifes", diu l'escrit. Ara bé, l'executiu comunitari no tanca la porta a una entesa amistosa amb Pequín i també assegura que "continuarà treballant fort" amb la Xina per "explorar una solució alternativa als aranzels".

En aquest sentit, Cuerpo ha assegurat que Espanya ha optat per l'abstenció perquè és "coherent" amb la seva voluntat de trobar una "solució negociada i acordada", i evitar una "escalada" en la guerra comercial entre el gegant asiàtic i la UE. També ha afirmat que el sentit del vot de l'Estat va en la línia de les paraules que ja va expressar a la Xina el president espanyol, Pedro Sánchez, que va apostar per refredar el conflicte comercial i no imposar aranzels extres.

El titular d'Economia espanyol, que ha negat que això afecti les inversions xineses, ha dit que el canceller alemany, Olaf Scholz, "s'ha fet eco" de les reivindicacions de Sánchez i que la Comissió Europea va "respondre" de manera "molt positiva" a la postura de la Moncloa, tot i que Brussel·les ho va rebre com una galleda d'aigua freda. El titular de Comerç de la Comissió Europa, Valdis Dombrovskis, pretén tant sí com no apujar les taxes de duanes dels vehicles elèctrics xinesos; una posició que pot variar quan la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, el succeeixi en el càrrec i agafi les regnes de la cartera.