"Si la UE no obre les portes als objectors de consciència russos, acabaran empresonats"

Una quarantena d'entitats reclamen a les institucions europees que acullin els objectors i els desertors que no volen lluitar a Ucraïna

UKRAINE-CRISIS/RUSSIA-CONSCRIPTION
22/07/2023
6 min

BarcelonaFa deu anys que el Moviment d’Objectors de Consciència de Rússia ajuda els russos que, per les seves conviccions, no volen anar a la guerra. Sobre el paper, la Constitució russa reconeix el dret a l’objecció de consciència, però des de l’inici de la invasió d’Ucraïna la seva feina s’ha complicat molt. El Kremlin ha titllat l’organització d'"agent estranger" i ha bloquejat la seva pàgina web. Des de l’exili, el seu president, Sasha Belik, explica a l’ARA que, malgrat que els seus activistes continuen dins del país assistint els que intenten resistir la crida a files, fins i tot "hem vist com enviaven al front homes que caminen amb crosses". Malgrat la flagrant vulneració dels seus drets, els objectors russos troben les portes de la Unió Europea tancades, en contra del que preveu el dret internacional. Per ajudar-los, una quarantena d’entitats d’arreu d’Europa han impulsat una petició a la UE que reclama acollida per als objectors, els desertors i els soldats russos que s’han rendit a les autoritats ucraïneses.

Teòricament, els russos que són cridats a fer el servei militar obligatori poden substituir-lo per una prestació social alternativa si declaren conviccions religioses, polítiques, filosòfiques o ètiques contràries a la guerra. La llei que ho permet és embolicada, però amb prou persistència i un bon advocat se’n poden sortir. Més difícil ho tenen els joves que van ser mobilitzats pel decret especial del setembre passat, que no estan coberts per la llei que regula la prestació substitutòria. Organitzacions com Go by the Forest (Passa pel Bosc), que ajuden clandestinament a fugir del país els joves que no volen anar a lluitar a Ucraïna, intenten orientar-los a través d’un canal de Telegram. El seu portaveu, Ivan Txuviliaev, explica com ho fan. "Un dia ens va contactar un home perquè la policia havia fet una batuda en un hostal de Moscou: els havien fet llevar de matinada i els havien portat a una caserna. Els havien tingut cinc o sis hores tancats en petites habitacions sense llum, ni aigua, ni menjar i els havien amenaçat que si es negaven a ser reclutats els enviarien a la presó. Estaven terroritzats i no coneixien els seus drets. Li vam fer saber que objectar no és cap delicte i que no tenien dret a empresonar-lo: el van torturar i el van acusar de traïdor, però ell va respondre que coneixia els seus drets i al final se’l van treure de sobre i va poder tornar a casa".

Prohibit abandonar l'exèrcit

La guerra d’Ucraïna també ha enterrat la possibilitat que tenien els soldats professionals de trencar el seu contracte amb l’exèrcit i anar-se’n cap a casa. Segons les estimacions disponibles, la primavera i l’estiu del 2022 uns quants milers de militars russos van poder retirar-se del servei trencant els seus contractes, però un decret de Vladímir Putin del 21 de setembre passat ho va prohibir. Ara, si un soldat rus rebutja participar en operacions de combat, s’exposa a ser perseguit pel nou article 332 del Codi Penal rus, a més de ser enviat a un camp de "rehabilitació psicològica" abans de ser retornat al front.

Go by the Forest també té experiència en ajudar militars professionals a fugir de la guerra. "N’hi ha molts que no volen matar, ni combatre, ni participar en la invasió d’Ucraïna per convertir-se en assassins o violadors", apunta Txuviliaev. "Només es van apuntar a l’exèrcit per guanyar-se la vida: per tenir un bon sou –parlem de l’equivalent a tres mil o quatre mil euros mensuals, que a Rússia són molts diners, i a més tenen l’allotjament i l’alimentació pagats– a canvi de passar-se tot el dia en una oficina i participar en maniobres un cop l’any. Molts ho fan per mantenir la família o pagar-se després els estudis. Però de cop i volta s’han trobat que la situació ha canviat i que es poden trobar en qualsevol moment al front".

Sergei Krivenko, director de l’ONG russa Ciutadans-Exèrcit-Llei, recorda que segons el dret internacional els estats europeus han de donar asil als objectors de consciència russos. "No és un problema de bona voluntat dels països democràtics, sinó una obligació. L’objecció de consciència és l’exercici de la llibertat de consciència, i per això pateixen repressió a Rússia. És una qüestió de defensa dels drets humans".

El precedent dels Balcans

Les institucions europees havien acollit els homes que rebutjaven combatre a les guerres dels Balcans, però un any i mig després de la invasió d’Ucraïna encara no han donat el senyal polític que les organitzacions de defensa dels objectors de consciència reclamen. Els russos que fugen de la guerra no només tenen moltes dificultats per abandonar el seu país, sinó que es troben totes les fronteres de la UE tancades. Uns governs esgrimeixen la por a una invasió, altres diuen que temen la infiltració d’espies. Dos arguments que el president del Moviment d’Objectors de Consciència de Rússia rebutja: "Estem parlant d’uns pocs milers d’homes que necessiten trobar un lloc segur a Europa; són pocs, però és important salvar-los perquè si no acabaran empresonats o tancats en camps de concentració... I sabent com funcionen els serveis secrets russos, els agents de l'FSB que s’infiltren a Europa no necessiten fer-se passar per objectors de consciència si poden comprar-se un visat". 

Ivan Txuviliaev: "Putin només es manté al poder gràcies a la por i als seus serveis secrets"

Ivan Chuviliaev, del moviment Go By The Forest.

Ivan Txuviliaev era crític de cinema i teatre a Sant Petersburg fins que la invasió d’Ucraïna va fer explotar la seva vida. Ara resideix a Barcelona i col·labora amb l’organització Go by the Forest (Passa pel Bosc), que dona suport als russos que rebutgen anar a la guerra. 

Quan va decidir marxar de Rússia?

— El 24 de febrer: em vaig llevar a les set del matí i vaig veure que la invasió havia començat. Em vaig adonar que no podia continuar vivint a Rússia, anant cada dijous al cinema per escriure sobre pel·lícules o fer crítiques de teatre. La guerra ho havia canviat tot. Vaig pujar a un avió sense cap pla concret, i em vaig adonar que l’únic que podia fer era activisme polític.  

I va decidir ajudar els objectors de consciència. 

— Vaig trobar altres companys que també havien marxat i vam pensar que podia ser útil obrir una línia d’ajuda per a la gent que volia fugir del reclutament. Putin va decretar la mobilització parcial el 21 de setembre i l’1 d’octubre vam ajudar la primera persona a fugir. Després ens pensàvem que, un cop acabada la mobilització, no tindríem més feina, però després vam rebre desenes de peticions de soldats que eren al front i en volien marxar. Havíem subestimat el nivell d’antimilitarisme de la societat russa: ningú vol aquesta guerra, ningú vol que el seu germà, el seu pare o el seu marit morin a Ucraïna. I tota aquesta gent necessitava la nostra ajuda. I ens vam adonar que el nostre era un projecte de llarg recorregut: la desmilitarització de Rússia. És una cosa que només podem fer els russos: el nostre país s’ha convertit en una amenaça de mort per als països escandinaus, per als de l’Àsia central, per a la Xina i per al Japó. Hem de fer el que estigui a les nostres mans per acabar amb el xantatge nuclear, les amenaces, els discursos de l’odi, que Rússia tingui només un petit exèrcit professional, res més. Això és l’únic que pot salvar Rússia d'una guerra civil i de les guerres amb altres països. 

Quina és la part més difícil de la seva feina?

— Per mi, emocionalment, el més dur és rebre trucades de dones que tenen el seu marit pres en una presó per un delicte menor i que n’han perdut el rastre. L’empresa de mercenaris Wagner s’ha endut a la força molts presoners menors de 30 anys per fer-los servir de carn de canó a Ucraïna. I no tenim cap possibilitat d’ajudar aquestes famílies: els hem de dir que el més probable és que siguin morts en algun lloc d’Ucraïna i que mai podran saber què els va passar. 

Esperàvem més oposició popular a Rússia contra la guerra.

— N’hi ha molta! Però no a Moscou ni a Sant Petersburg, perquè el règim recluta la gent sobretot als petits pobles i en ciutats remotes on no es poden defensar. L’únic que té Putin per mantenir-se al poder és la por i els serveis secrets. La por que ens han inculcat durant 20 anys. Hem d’intentar ajudar la gent a Rússia a sobreviure i recordar-los cada dia que tenen dret a tenir l’ànima neta: a no convertir-se en assassins, violadors i lladres a Ucraïna. Que tenen dret a ser lliures. Si els diem que ser rus és una vergonya no canviarà res. Els hem de recordar que la Terra és rodona, que Putin és un assassí, que Rússia és un estat terrorista i que la nostra gent està morint en una guerra sagnant per envair un altre país que té dret a ser lliure. Aquest diàleg, que és el que els dissidents russos han intentat fer en tota la història, és l’única manera d’acabar amb aquesta guerra i de fer que Rússia deixi de ser una amenaça per al món.

stats