La UE no s’oposa a la construcció d’una tanca a Lituània per frenar l’entrada d'immigrants

Brussel·lesEl nombre de persones que han entrat a Lituània irregularment des de Bielorússia ha augmentat en els últims mesos. Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea (CE) no s’oposa a la construcció d’una barrera per frenar l’arribada d'immigrants, segons han explicat portaveus de l'organisme en una conversa amb mitjans europeus aquest dimarts. La Comissió no és partidària de finançar aquest tipus d’infraestructura amb fons europeus, diuen les mateixes fonts, però sí de transferir-los per a altres polítiques de control migratori.

Poques hores després d'aquest posicionament europeu, el Parlament de Lituània ha aprovat la construcció de la tanca, informa l'agència Reuters. I, a més, tindrà concertines. Segons l’agència, es preveu que faci 4 metres d’alt i que s’estengui per 508 quilòmetres dels 670 que comparteix amb Bielorússia. Lituània ja va començar a col·locar una barrera amb concertina a principis de juliol, segons va anunciar el ministeri de Seguretat Nacional de Lituània a través de la seva web. 

També autoritzarà que militars patrullin al costat dels guàrdies fronterers i que retornin aquelles persones que hagin pogut entrar de manera il·legal. Segons l’agència, aquells que vulguin demanar asil ho hauran de fer en un punt oficial de la frontera o en una ambaixada.

La comissària d’Interior de la Comissió, Ylva Johansson, va visitar Lituània a principis d’agost. Segons va afirmar en una roda de premsa, la visita la va ajudar a veure amb els seus propis ulls “les dificultats de protegir una frontera tan llarga i la necessitat d’utilitzar barreres físiques per respondre de manera correcta i prevenir l’accés no autoritzat al territori”.

Lituània hauria demanat un pressupost d’emergència a la UE per gestionar la frontera, però la quantitat de l’ajuda i la seva aplicació encara s’estarien negociant, segons portaveus de la Comissió. Per ara, l’agència europea de fronteres Frontex ha desplegat ja 125 oficials sobre el terreny, segons confirmaven portaveus de la Comissió en un correu electrònic.

La situació a la frontera és un dels motius que ha empès a organitzar una reunió extraordinària per videoconferència el 18 d’agost entre països de la UE per abordar la situació.

Immigració a la frontera de Bielorússia

Des de principis d’any més de 4.100 persones haurien entrat de manera irregular a Lituània, un país de 2,8 milions d’habitants, des de Bielorússia, segons dades oficials. L’any passat el nombre va ser de 74 persones, segons l’agència de notícies Reuters. Els immigrants provenen de diversos països, però la gran majoria arriben de l’Iraq, segons el govern lituà. 

La UE i les autoritats de Lituània atribueixen aquest augment d'immigrants a un intent del primer ministre del país, Alexandr Lukaixenko, al poder des del 1994, de represaliar el bloc. La UE ha endurit el discurs contra Bielorússia des de les eleccions presidencials al país del 9 d’agost del 2020, que considera fraudulentes, i especialment després que el president bielorús fes desviar un avió comercial per retenir un periodista crític amb el seu govern aquest maig passat.

“Lukaixenko utilitza la migració per augmentar la pressió política sobre la Unió Europea en represàlia pel seu suport a l’oposició democràtica a Bielorússia i per les sancions comunitàries”, va declarar la primera ministra de Lituània, Ingrida Simonyte, a principis d’agost.

Per frenar el flux de migratori, el bloc europeu no només es fixa en la frontera: també manté negociacions amb l'Iraq. El país va anunciar que suspenia temporalment els vols de Bagdad a Minsk el passat 7 d'agost, segons confirmava en un correu una portaveu de la Representació Permanent de Lituània davant la Unió Europea.

Crítiques a la gestió migratòria

La gestió migratòria, però, ha despertat veus crítiques. Segons publicava l’agència de notícies Associated Press (AP), la Creu Roja hauria alertat que la decisió de retornar immigrants incompleix la llei internacional i “no és compatible amb la Convenció sobre l’Estatut de Refugiats de Ginebra” i altres instruments de drets humans, explicava Egle Samuchovaite, el director de la Creu Roja de Lituània.

En declaracions recollides per l’agència AP, el cap del comitè parlamentari de drets humans del parlament lituà, Tomas Vytautas Raskevicious, va qualificar les mesures preses per les autoritats lituanes de “necessàries”, però va reconèixer que la situació dels migrants “és sensible des del punt de vista dels drets humans, i s’hauria d’avaluar”.

En declaracions a aquest mitjà, l’organització lituana Human Rights Monitoring Insitute (HRMI) considerava que el punt més crític de la gestió seria que els migrants retornats no poden tornar a entrar a Lituània i són rebutjats també per la guàrdia fronterera de Bielorússia, la qual cosa provoca que es trobin en uns llimbs legals.

Segons recollia el mitjà lituà LRT, dissidents bielorussos criticaven al juliol que la barrera podria provocar que també fos més difícil per als opositors del règim de Lukaixenko escapar-se del país.