La UE reprèn les accions legals contra Londres per l'amenaça sobre el protocol nord-irlandès

LondresA punt de complir-se sis anys del referèndum del Brexit –la setmana vinent–, els problemes derivats del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea no sembla que hagin de tenir un punt final. Al contrari. S'eternitzen i s'agreugen. La Comissió Europea ha iniciat aquest dimecres dos nous procediments d'infracció contra Londres pel suposat incompliment dels acords que, a través del protocol del Brexit per a Irlanda del Nord, regulen l'activitat comercial a la província, que continua dins del mercat únic comunitari. Ras i curt, Brussel·les acusa Londres de permetre el contraban i l'entrada de productes il·legals a la UE a través de la República d'Irlanda.

Els dos nous procediments s'afegeixen al que ja es va posar en marxa l'any passat i que va quedar en suspens com a prova de bona voluntat mentre es continuaven negociant alguns ajustos que es demanaven des de Downing Street.

Però el desafiament unilateral llançat aquest dilluns per Boris Johnson, publicant un projecte de llei que a la pràctica anul·la tots els articles del protocol menys tres, ha provocat la reacció d'una Brussel·les exhausta davant els continus incompliments dels britànics, que voluntàriament van signar l'acord de retirada i el protocol el novembre del 2019.

Maros Sefcovic, vicepresident de la Comissió Europea, ha assegurat aquest matí des de Brussel·les que el projecte de llei infringirà el dret internacional i "és extremadament perjudicial per a la confiança i el respecte mutus entre la UE i el Regne Unit". L'esborrany de legislació ha creat "una profunda incertesa i fa ombra sobre la nostra cooperació general". El resultat, doncs, és el reinici de les accions sancionadores. Tot plegat, però, podria acabar en multes multimilionàries del Tribunal de Justícia Europea. Precisament, l'esmentat projecte de llei vol suprimir la jurisdicció d'aquest òrgan sobre el Regne Unit.

"Que no en quedi cap dubte. No hi ha cap justificació legal ni política per canviar unilateralment un acord internacional. Obrir la porta a canviar unilateralment un acord internacional també és una violació del dret internacional. Per tant, ho hem de dir pel seu nom. Això és il·legal".

Guerra comercial

Si la situació persisteix, Maros Sefcovic ha admès que la disputa del Brexit entre el Regne Unit i la UE podria conduir finalment a una guerra comercial. En el decurs de la conferència de premsa, preguntat sobre possibles accions posteriors contra el Regne Unit, ha afirmat: "Si aquest projecte de llei es converteix en llei, no puc excloure res. Però encara no hi som i volem resoldre aquest problema com haurien de fer dos socis, a través de negociacions, buscant un terreny comú i complint amb la població d'Irlanda del Nord".

No sense ironia, el vicepresident de la Comissió també ha dit: "Estic segur que el govern del Regne Unit sabia perfectament què va signar quan van acceptar el protocol, tot i que he d'admetre que no van fer una bona feina explicant-ho al públic". Més aviat al contrari, de fet.

Perquè Boris Johnson no es va cansar de dir des que va arribar al poder el juliol del 2019 que només per sobre del seu cadàver hi hauria una frontera al mar d'Irlanda per als béns que circulessin entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Però les característiques especials de la província, i el fet que els Acords de Pau de Divendres Sant (1998) prohibeixin l'establiment d'una frontera interior a l'illa d'Irlanda, feia inevitable l'establiment de controls duaners al mar d'Irlanda; controls que la comunitat unionista veu com una amenaça futura per a la seva pertinença al Regne Unit. Johnson, literalment, va enganyar a tothom. O, fruit del cansament de l'estira-i-arronsa del Brexit, tothom va tancar els ulls davant l'engany i es va confiar que, amb posterioritat, una política de fets consumats acabaria per redreçar la situació.

Com a mesura de xantatge, els unionistes no volen entrar a formar part del govern compartit d'Irlanda del Nord fins que les seves demandes sobre el protocol no es resolguin. Johnson és víctima no només de la seva inconsistència política, sinó també de la necessitat de complaure a tothom per aconseguir el Brexit, que li va fer prometre una cosa i la contrària al mateix temps.