La UE respira després de la victòria de Macron

Brussel·lesLa Unió Europea es temia un terrabastall o, com a mínim, un futur molt més complicat si la ultraconservadora Marine Le Pen s'hagués convertit aquest cap de setmana en la presidenta de la República Francesa. Però amb la victòria de Macron, a Brussel·les respiren, després de contenir l'alè des que la líder del Front Nacional va passar la primera volta. No només perquè la gestió de la guerra a Ucraïna requereix unitat i l'empenta que aportava l'europeisme de Macron, sinó també perquè amb la pandèmia i l'enfrontament amb Rússia s'ha guanyat consciència de la necessitat d'una Europa més geopolítica que no s'entén sense el motor gal. Les reaccions de les diferents veus i líders comunitaris que s'han anat transcorrent des que es va proclamar la victòria del liberal proven la importància europea d'aquestes eleccions.

Un dels primers a reaccionar va ser el president del Consell Europeu, el també liberal Charles Michel, que ho feia de manera contundent: "Un calorós bravo", piulava, convençut que "en aquest període tortuós necessitem una Europa sòlida i una França totalment involucrada en una Unió Europea més sobirana i estratègica". La derrota de Le Pen, per molt que ha sigut ajustada, és vista des de Brussel·les com una garantia de continuïtat en un camí cap a més integració i consciència de la Unió, que s'ha accelerat des de la pandèmia del coronavirus. Va ser clau el tàndem París-Berlín per activar la primera gran emissió de deute conjunt de la història de la UE, com també ha sigut clau aquesta visió i empenta per comprar vacunes per als Vint-i-set o aprovar sancions històriques contra Putin.

D'aquí les paraules també efusives de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que gairebé li deu el càrrec al líder francès: "Espero continuar amb la nostra excel·lent cooperació. Junts farem avançar França i Europa". I similar va ser el tuit de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, que va qualificar el resultat d'una "gran reelecció" i va assumir que una "UE forta necessita una França forta". Ni Von der Leyen ni Metsola són del mateix grup polític que Macron, però les seves celebracions proven la importància que té per al conjunt d'Europa que Le Pen no hagi arribat, per ara, a l'Elisi, una possibilitat que feia témer un boicot intern a les institucions pels posicionaments de la ultraconservadora, que, per exemple, propugna la primacia del dret nacional per sobre del comunitari o que s'ha mostrat pròxima a Putin.

Fins i tot la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la també francesa Christine Lagarde, va celebrar la victòria del seu compatriota malgrat no compartir família política. Segons Lagarde, la "incansable dedicació de Macron" al projecte europeu "serà molt necessària per afrontar els desafiaments a Europa". De nou, per entendre la importància europea d'aquestes eleccions, només fa unes setmanes que el líder ultraconservador hongarès, Viktor Orbán, va revalidar també el càrrec, però cap dels principals líders de les institucions ni la majoria de caps d'estat i de govern de la UE el van felicitar públicament. Orbán i Le Pen, de fet, haurien fet pinya previsiblement en direcció completament oposada a la que manté Macron en política europea i exterior.

Neguit i prudència

Tot i això, encara no està tot fet i la tranquil·litat no és absoluta. Fins a les legislatives del juny Macron no sabrà fins a quin punt pot governar amb certa comoditat. El portaveu del PP a l'Eurocambra, l'alemany Manfred Weber, també celebrava la victòria del liberal a través de Twitter, però avisava que, si bé "Macron ha sigut reelegit, el seu projecte polític ha fracassat". De manera similar s'ha pronunciat la seva homòloga al grup socialdemòcrata, Iratxe Garcia, que malgrat estar satisfeta perquè "França hagi escollit Europa" considera "preocupant" el resultat de Le Pen. També admetia els "dubtes" dels francesos el líder del grup liberal al Parlament Europeu, Stéphane Séjourné: "Sí, aquesta França té dubtes, però ha pres la decisió correcta. Estarem a l'altura".